Quan la pissarra falla

La pissarra d’Enrique Martín al Carlos Tartiere d’Oviedo va fracassar. Els granes naufraguen i acabaren d’enfonsar un vaixell condemnat a fracassar. El sistema de tres centrals emprat novament pel tècnic navarrès fou insuficient per contenir la fortalesa ofensiva exhibida pel conjunt local. Els asturians foren superiors pràcticament en tot moment i només al veure’s per sota del marcador, els homes dirigits pel tècnic de Campanas mostraren una lleugera milloria.

Tot i merèixer haver anotat un gol, el dibuix ideat per l’entrenador del Nàstic no fou el més idoni. Davant tenien un rival que també es planta sobre la gespa amb tres futbolistes actuant al carril central de la rereguarda. Dos carrilers i fins i tot dos extrems més són la gran diferència d’un i altre dibuix. Ben protegits pels dos carrilers asturians, homes com Saúl Berjón i Bárcenas tenien l’única missió de portar de corcoll la defensa tarragonina.  La feblesa defensiva de Pipa i el desgast físic d’Abraham Minero generava un espai perfectament aprofitable pels mitjapuntes locals.

El Nàstic s’ofegava. Si els tarragonins volien generar perill, la pressió de la primera línia d’atac era essencial. Luis Suárez i José Kanté eren els encarregats de recuperar la pilota a terreny rival. D’altra manera si el Nàstic es feia amb l’esfèrica a camp propi era poc probable generar quelcom al trobar-se Pipa i Abraham massa endarrerits o mancats d’aire.

Enrique Martín va defraudar. No va mostrar l’enteresa ni la capacitat de reacció que s’espera d’un home amb la seva trajectòria professional. Va quedar palès que no reforçar les bandes va beneficiar a l’Oviedo. Potser un sistema amb quatre defensors  i dos homes per davant oberts a cada extrem del camp podia haver equilibrat la balança. El futbol és sovint un esport estratègic i, en aquesta ocasió l’ex tècnic d’Osasuna va perdre la batalla.

L’entitat tarragonina necessita més que mai atacar els espais. L ’inamobilitat de certs jugadors ha de quedar compensada per d’altres que sàpiguen estirar a l’equip. Luis Suárez és un valor segur en aquest aspecte. Caldrà doncs que “La bruja de Campanas” faci la màgia necessària i sigui capaç de preveure els moviments rivals. D’això en depèn la permanència del Nàstic a la lliga de futbol professional.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

Així han titulat els mitjans l’empat davant l’Sporting

Descobreix com han titulat els mitjans de comunicació locals i nacionals l’empat davant l’Sporting. Ràdio Ciutat de Tarragona: La processó continua Diari Més: Al Nou Estadi tampoc Tarragona...

Empat que val molt poc (0-0)

La pel·lícula es repeteix: una bona defensa, de les millors en els partits d’aquesta temporada, no s’ajusta amb un bon atac. La imatge torna...

Sense pressió

El Gimnàstic de Tarragona, ja pràcticament descendit rep a un Sporting de Gijón que buscarà els tres punts a Tarragona per agafar l’impuls necessari...

Hi ha ‘cas Barrada’: el club expedienta al jugador i l’aparta dels entrenaments

Les relacions entre el Nàstic i Abdelaziz Barrada no es troben en el seu millor moment. El davanter marroquí, a qui el club li...

L’Extremadura visitarà el Nou Estadi el dissabte 4 de maig

La Lliga de Futbol Professional va fer públics aquest passat dissabte els horaris de disputa de la 37ª jornada de lliga. En aquesta nova data...