Punt i apart

Tenint en compte que el Deportivo no ha perdut cap partit a casa i els resultats dels rivals del Nàstic aquesta jornada, el punt obtingut a terres gallegues es pot considerar positiu. Dir també, però, que a l’equip li fa falta plasmar durant més fases del partit l’ambició dels últims quinze minuts; la manca de punts és massa gran per jugar-t’ho tot a les darreries del matx, hem de prendre més riscos però sense ser suïcides.

Prendre més riscos no significa canviar gaires coses. Amb alguns retocs al camp i a la ment dels jugadors es pot aconseguir més control de pilota que permetrà, a la vegada, generar ocasions de gol i tenir una mentalitat més ofensiva.

Respecte a l’alineació de dissabte un Palanca per Márquez, Thioune per Imanol o Cotán i Kanté a la mitja punta on es trobava situat Thioune, hagués dotat a priori l’equip de més control de la pilota i capacitat ofensiva, que va ser nul·la durant els setanta cinc primers minuts del matx; tot això sense arriscar gaire més en defensa ni tocar el sistema.

El mateix Martín reconegué que un Thioune més endarrerit a la segona meitat va dotar de més control el joc del Nàstic, cosa obvia que ja havíem vist en partits anteriors. Al míster li fa falta treure’s una mica del cap la seva mentalitat més “amarrategui”, les circumstàncies en què es troba l’equip no són les normals i, per tant, la forma d’actuar tampoc ha de ser-ho, si fem el que diuen els manuals no ens donarà per salvar-nos, hem d’anar més enllà, encarà que tingui més riscos. S’ha de dir, però, que Martín si reaccionà al final de partit, com hem dit abans endarrerint Thione al migcamp i, a més a més, fent entrar a Sadik i Kanté, vam tenir durant uns minuts tres davanters al camp i això va donar el seu fruit. L’entrada del mencionat Kanté fou el punt d’inflexió del matx, la seva il·lusió, ganes i sobretot anarquia al camp, sense límits mentals ni posicionals, fou determinant per alliberar-nos de la trista mentalitat defensiva limitant, fou ell qui ens va ensenyar els camí per puntuar i que no s’ha d’abandonar més.

Així doncs, el partit a Riazor ha de ser un punt i apart de la trista trajectòria del Nàstic fins al moment, un punt i apart de l’extrema mentalitat defensiva, un punt i apart del negativisme general i un punt i apart que ens permeti començar un nou paràgraf amb la paraula Cádiz en majúscules, un nou paràgraf que abans del seu punt final tingui la paraula salvació. Us ho diu un boig pel Nàstic.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

Així han titulat els mitjans l’empat davant l’Sporting

Descobreix com han titulat els mitjans de comunicació locals i nacionals l’empat davant l’Sporting. Ràdio Ciutat de Tarragona: La processó continua Diari Més: Al Nou Estadi tampoc Tarragona...

Empat que val molt poc (0-0)

La pel·lícula es repeteix: una bona defensa, de les millors en els partits d’aquesta temporada, no s’ajusta amb un bon atac. La imatge torna...

Sense pressió

El Gimnàstic de Tarragona, ja pràcticament descendit rep a un Sporting de Gijón que buscarà els tres punts a Tarragona per agafar l’impuls necessari...

Hi ha ‘cas Barrada’: el club expedienta al jugador i l’aparta dels entrenaments

Les relacions entre el Nàstic i Abdelaziz Barrada no es troben en el seu millor moment. El davanter marroquí, a qui el club li...

L’Extremadura visitarà el Nou Estadi el dissabte 4 de maig

La Lliga de Futbol Professional va fer públics aquest passat dissabte els horaris de disputa de la 37ª jornada de lliga. En aquesta nova data...