Joc i actituds insultants

Veus que el club prepara desplaçament a Majadahonda: 60€ viatge+hotel+entrada. Penses que és bon preu i que és necessari donar una empenteta a l’equip en un partit crucial per la salvació, saps que independentment del resultat t’ho passaràs bé envoltat de nastiquers i amics, i t’hi acabes apuntant.

Dissabte. Aproximadament 7 hores després de sortir amb bus de Tarragona, entre dinar i parades, arribes al camp i t’asseus. Tens les cames i el cos adolorit del viatge i saps que climatològicament no serà un partit fàcil, vent fred que et va calant poc a poc, adobat amb algun floc de neu que no saps ben bé d’on ha sortit. T’abrigues a l’estil ninja, preparat per la batalla, només són visibles el ulls. Passen els minuts i el fred és cada cop més intens, el joc insultant no ajuda a fer-te sentir millor, et glaça l’ànima i la fe en la salvació, veus que al camp no hi ha desig, intensitat, ni futbol, saps que acabaràs perdent i donant una imatge lamentable a la què ja estàs acostumat. Quina fredorada. Peus congelats i coll adolorit pel fred, però també de cridar i renegar. Les mans et fan mal, t’estranya, portes guants, però no són suficients per mantenir-te escalfat. Xiula l’àrbitre el final. Només uns quants components de l’equip es dignen a venir a saludar l’afició, potser els menys culpables de tot, alguns nous i del planter. Et sents insultat per la resta. Luis Suárez, mentre marxa cap al vestuari, fa un gest de menyspreu a l’afició quan algú li demana anar a saludar, ara ja tens clar que no tenen vergonya. Abans de pujar al bus de l’equip, un aficionat que també va viatjar a Madrid, li recrimina al mateix Suárez la seva actitud amb l’afició i ell ve a respondre que tenia fred i que si se li continuen recriminant coses li farà una cara nova. Pel que es veu els aficionats no tenen fred ni mereixen cap respecte, estan fets de cartró. “Bravo Luis, bravo, eres un sinvergüenza.”

Si parlem del vist al terreny de joc, la cosa tampoc millora. Martín fa aparèixer Barrada a l’onze quan ell mateix diu que no està bé físicament, un contrasentit al qual jo afegeixo que dubto que millori físicament abans de final de temporada. Sadik encara no sé que aporta a l’equip, ni pressiona, ni va bé per dalt, ni fa jugades individuals, ni…és un “Ni-Ni”. Fali continua fent un joc brusc verbal i físicament, es veia venir l’expulsió. Instants abans de veure la segona groga després d’una jugada per banda on li va anar per pels la targeta, hauria d’haver estat substituït. Per cert, com vaig trobar a faltar Thioune. Bernabé penso que falla en el gol, no sé si enlluernat pel sol o perquè, però fa molt poc per aturar la pilota. A l’inici del partit, justament comentava amb el meu germà el tema del sol, trobàvem a faltar una gorra durant l’inici del matx. Val a dir però, que el porter, ha estat un dels millors en els darrers partits i també a Majadahonda va fer bones parades. Palanca i Cotán van quedar al marge dels despropòsits i van fer un bon partit, aportant criteri, seny i dosis de futbol.

Així doncs, en el partit en què havíem d’aferrar-nos a la permanència, vam sentenciar-nos a mort. La salvació ha passat de mode miracle, a mode miratge, per què us feu una idea de la dificultat, allò de la multiplicació dels pans i els peixos, o la separació de les aigües del Mar Roig, quedaria en anècdota si s’aconseguís la salvació.

Malgrat tot l’explicat, sempre hi haurà coses positives del viatge a Majadahonda, a destacar la bona companyia dels nastiquers i el “bocadillo de calamares”. Us ho diu un boig pel Nàstic.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here