Una girafa borratxa per Badalona

Havíem arribat en un punt del campionat en el que creia que el Nàstic no tornaria a protagonitzar més un partit tan paupèrrim com el que vam veure diumenge. Un enfrontament en el qual titulars, suplents i entrenador anaven més perduts que una girafa borratxa per Badalona. I parlant d’animals confosos i perduts, podríem parlar de la banda esquerra del Nàstic, que va ser un autèntic despropòsit, amb un Javi Jiménez que regalava la pilota en cada refús, i amb un Tete Morente que va protagonitzar el partit més fluix que li recordo amb la samrreta grana (que ja és dir).

Menció a banda per un Enrique Martín que alinea tant a Morente com a Manu del Moral, dos jugadors que haurien demanat sortir al mercat d’hivern, un dels quals (Del Moral) ja ho ha fet. És una situació insòlita des de que veig futbol que un jugador que ha de marxar en les pròximes 48 hores és premiat amb la titularitat en un partit tan trascendental com el de diumenge a Tenerife. Posats a fer també hauria pogut alinear a Josua Mejías, que entre que marxa o no, com a mínim deixaria de publicar fotos dels seus dinars i de les seves victòries al Fornite a Instagram. Enrique Martín, que des del minut u ha demostrat ser un tio sense filtre, deu una explicació a l’afició.

Sí, vaig calentet. I és que com la gran majoria de nastiquers, la sorpresa que vaig sentir quan vaig veure l’onze és també la decepció que vaig viure quan va acabar el partit (bé, més ben dit, al minut 20 de partit). Necessitàvem una segona volta espectacular per salvar-nos. Era difícil, però factible. Si s’ha de tornar a repetir el que vam veure a l’Heliodoro, ja no és que l’objectiu sigui difícil: és definitivament impossible.

Entenc que els nous fitxatges, Sadik i Noguera, han d’aportar gol i seguretat en la defensa respectivament. Espero que el davanter faci 25 gols com a mínim, perquè sino, un equip que porta la espectacular xifra de 13 gols en 22 jornades i 36 en contra no arriba als 30 punts ni de broma.

Que aquesta és l’altra. Podem baixar i si som dolents, som dolents. Però perdre la categoria fent el ridícul després que des del club et diguin que la plantilla és competitiva i compensada és una cosa que aquest escut ni l’afició hauria de perdonar. I no em refereixo només a Arnal Llibert. Els seguidors del Nàstic hauríem de començar a fer-nos respectar.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

Així han titulat els mitjans l’empat davant l’Sporting

Descobreix com han titulat els mitjans de comunicació locals i nacionals l’empat davant l’Sporting. Ràdio Ciutat de Tarragona: La processó continua Diari Més: Al Nou Estadi tampoc Tarragona...

Empat que val molt poc (0-0)

La pel·lícula es repeteix: una bona defensa, de les millors en els partits d’aquesta temporada, no s’ajusta amb un bon atac. La imatge torna...

Sense pressió

El Gimnàstic de Tarragona, ja pràcticament descendit rep a un Sporting de Gijón que buscarà els tres punts a Tarragona per agafar l’impuls necessari...

Hi ha ‘cas Barrada’: el club expedienta al jugador i l’aparta dels entrenaments

Les relacions entre el Nàstic i Abdelaziz Barrada no es troben en el seu millor moment. El davanter marroquí, a qui el club li...

L’Extremadura visitarà el Nou Estadi el dissabte 4 de maig

La Lliga de Futbol Professional va fer públics aquest passat dissabte els horaris de disputa de la 37ª jornada de lliga. En aquesta nova data...