Com diria aquell, “de ilusiones se vive”

Personalment no vaig començar l’any precisament bé en l’àmbit futbolístic. Com molts sabreu sóc aficionat al Liverpool i el tercer dia d’aquest 2019 el City ens va guanyar, deixant passar l’oportunitat dels ‘reds’ de gairebé sentenciar la lliga. Si més no, el dia de Reis vaig rebre el millor regal possible i la sort em va canviar. El Nàstic va sumar tres punts. Sembla extrany que una frase de sis paraules pugui significar tant.

“El Nàstic va sumar tres punts” significa més del que ens pensem. És una forma de començar l’any amb tan bon peu, que d’un dia per l’altre passes de veure el teu equip a Segona B a veure el teu equip capaç de salvar la categoria. Sempre m’ha impressionat la capacitat del seguidor del Nàstic d’anar del pessimisme extrem al optimisme més idíl·lic amb ben poc. Com diria aquell, “de ilusiones se vive”.

La qüestió és que els d’Enrique Martín van mostrar una altra cara en el passat partit davant el Còrdoba. Tot i que cal recordar que l’andalús és un dels pitjors equips com a visitant, també s’ha de felicitar als jugadors quan ho fan bé. I així va ser. Un Nàstic que feia tant de temps que no veiem que era difícil de creure, amb un paper clau de les noves incorporacions. “Pipa” i Thioune es van guanyar tota l’afició als pocs minuts de trepitjar la gespa del Nou Estadi per primer cop.

I és que com ja vaig comentar en l’últim article del 2018 els reforços d’hivern eren importantíssims si voliem salvar la categoria. Vaig repassar tres peces imprescindibles: la del central, la del mig creatiu i la del davanter golejador. Llàstima que cap dels dos jugadors esmentats anteriorment compleixen els requisits. “Pipa” no ocupa cap d’aquestes posicions i Thioune si que juga al mig camp però no és ben bé un jugador creatiu. De totes maneres, van demostrar adaptar-se molt bé a l’equip i tot el que sigui sumar és benvingut.

El central que demanava a la meva carta a Arnal Llibert ja ha arribat. Villanueva, cedit pel Màlaga i procedent del Reus, reforçarà la línia defensiva. Davant els comentaris d’algun aficionat a Twitter posant en dubte el seu nivell només puc dir que de ben segur que millorarà el que teniem fins ara. Pel que fa al mig creatiu, continuo pensant que n’hem de fitxar algun.

Però pensant ja en el davanter golejador em ve al cap el jugador que ha sonat últimament al “Mercato grana”. Barat Sadik (32), del qual encara no m’ha quedat clara la seva nacionalitat, és un tipus de davanter molt semblant a Barreiro. Se’n poden fer dues lectures: cagada monumental perquè el que necessitem és un davantar amb més mobilitat i rapidesa, o bé, bon moviment, ja que pot competir per la posició amb Barreiro, el qual haurà d’espavilar si vol seguir tenint minuts. Ara bé, si aquesta és la raó, s’haurà de confiar amb Luis Suárez com a únic davanter amb els atributs que jo demano. És arriscat, però al xiquet li veig futur. Si més no Sadik, provinent de la lliga de Chipre, ha marcat 12 gols en 11 partits aquesta temporada, així que ja tarda en vestir la samarreta del Gimnàstic.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here