Hi ha marge de maniobra

Coneixeu la pel·lícula del “Dia de la Marmota“, oi? Aquella en la que a un paio, cada dia que es desperta al matí, li passa exactament el mateix. Doncs el seguidor del Nàstic té el mateix problema, però li passa en cada partit del seu equip. Cada cap de setmana veu una trista actuació dels seus jugadors. Veu com es passegen pel camp, com menyspreen l’escut que porten a la camiseta. I no hi ha cosa que faci més mal a una persona que estima el seu club.

Això de “fer la de riure” en cada camp s’ha convertit en el pa de cada dia per la parròquia grana. Als socis ja no hi ha pràcticament res que els il·lusioni i els faci creure que aquesta dinàmica pugui canviar. Ni les rodes de premsa d’Enrique Martín. Aquí a l’Hemisferi Grana ja vaig comentar algun cop si l’única solució era baixar a segona i començar un projecte nou, des de zero, fer una neteja radical al club. He anat veient en els últims dies gent que es planteja aquesta opció, que sembla l’únic camí per a arreglar la dinàmica de les últimes temporades.

El problema és que baixar a Segona B és molt arriscat. Significa caure en un pou del qual és molt difícil tornar a sortir. En el millor dels casos t’hi assentes. M’atreviria a dir que un cop baixes és més fàcil tornar a baixar de categoria que pujar. En la nostra última visita a la categoria de bronze les coses ens van anar prou bé i vam aconseguir tornar a Segona, però ara per ara qui et promet que tornarà a ser així? Tinc molta por. No vull que el Nàstic deixi de ser un equip del futbol professional espanyol, encara que partit rere partit demostri que no es mereix pertànyer a aquest selecte club de 42 equips.

Tinc molta por. No vull que el Nàstic deixi de ser un equip del futbol professional espanyol, encara que partit rere partit demostri que no es mereix pertànyer a aquest selecte club de 42 equips.

Ara, com cada any per aquesta època, es comença a parlar dels reforços del mercat d’hivern. Però creieu realment que trobarem res de bo ara al Nadal? Jo crec que no. O almenys, dubto que trobem gent que ens tregui les castanyes del foc i ens solucioni la temporada. L’únic que ens pot salvar són un parell o tres de reforços i un canvi de dalt a baix en l’actitud dels jugadors dins el camp. Això últim és essencial si volem seguir essent considerats equip professional la temporada vinent.

Últimament sona el jugador del Schalke 04, cedit al Huesca, Pablo Insua. Pot ser un gran reforç per la defensa. I encara que sigui pessimista per naturalesa (ser soci del Nàstic i optimista amb ell no lliga gaire) sempre m’agrada veure una mica de llum al final del túnel, encara que després aquesta llum sigui un trist miratge. Crec que pel joc pel qual aposta Enrique Martín, la clau ara per ara és reforçar la defensa. Al cap i a la fi, Un equip que no encaixa és un equip que no perd, i és el que més necessitem, no perdre. A més, crec que a la davantera hi ha nivell, però quan ets tan dèbil a la rereguarda aquesta qualitat en atac no pot lluir. Hi ha marge de maniobra.

A Twitter, @GeryNastic97.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here