Resar a Sant Mercat d’hivern; no queda altra

Per no trencar el costum l'”Aspirinu Team” donant vida al personal. Higinio, el davanter numantí que fins ara no havia fet un gol ni a l’arc de Sant Martí…pam! Golet al canto.
Albentosa, el nostre defensa central, destapant-se amb el nou a l’esquena com a pitxitxi nastiquer a la porteria rival i a la nostra, no fos cas.
Becerra, que es passa cridant tot el partit al més pur estil del cantant d’AC/DC, fa una sortida i es queda, ves per on, mut de sobte i apa! Nou regalet amb llacet i tot.

En fi, això sembla el joc dels disbarats; una jornada sí i una altra també.
Per acabar d’adobar-ho, les declaracions del president contra els jugadors. Si seguim la cadena els ha portat el director esportiu, i si seguim pujant suposo que va ser decisió del Consell que presideix ell fitxar a Arnal. Vaja, que posem un circ i ens creixen els nans.

Parlant del partit, ja va començar tort amb la lesió de Ramiro. El cas d’aquest noi a Can Nàstic és digne d’estudi: quina malastrugança que porta a sobre.

La primera part va ser una castanya en tota regla, donava la sensació que qui tingués la llet de fer un gol s’emportava el partit i , per desgràcia, aquest no va ser el Nàstic.

El poder de reacció nastiquer no va existir; el segon ‘gol-regal’ (sense adonar-nos-en estem creant un nou vocabulari futboler: ‘fanalet grana’, ‘gol-regal’…) va arribar molt seguit i l’equip es va desinflar com una mala cosa.

No ho sé pas, però una jornada més cardem pena de la grossa i encara t’emprenya més veient que era una oportunitat d’or, ja que els que estan ara mateix al pilot de cua fent-nos companyia també havien perdut.

Per treure quelcom positiu, el que fa dies que anem dient: ara mateix Salva Ferrer està, ja no un, sinó dos passos per davant de Djetei i, sinó es fa malbé, pot ser una opció de futur prou bona.

El proper dissabte arriba el Granada, que ve eufòric després de guanyar al Málaga a La Rosaleda. Té com a estilet un vell conegut grana, ja que ens ha marcat alguns golets com és Rodri i a qui haurem de marcar de ben a prop, sense deixar de banda l’ex del Betis i Huesca Vadillo o Antonio Puertas, que et fan un “vestit de faralaes” a la que t’encantis (i ja sabem que la nostra defensa és la reina dels encantaments).

En fi, haurem de fer ofrenes i resar a Sant Mercat d’hivern o bé posar unes bones pastes i vinet als Reis Mags, perquè si és per paciència aquesta afició es mereix el millor dels regals, en aquest cas en forma de fitxatges.

Som-hi família! Ja amb ganotes que arribi dissabte i que, per fi, sumem una victòria. Per il·lusió que no quedi.

Ens veiem el proper dimarts. Una forta abraçada a tots i a totes. Fins al final, força Nàstic!

Jaume, nastiquer de comarques.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here