Reflexioni, senyor Andreu

Escric aquestes línies després d’haver escoltat les declaracions del president del Nàstic, el senyor Josep Maria Andreu minuts després de finalitzar el partit davant el CD Numancia. En unes declaracions incendiàries, el màxim dirigent grana titllava als jugadors d’haver efectuat una actuació esperpèntica i lamentable. La veritat, estic parcialment d’acord amb les seves paraules, però és curiós que algú que fins fa poc demanava a l’entorn del club que remés i fes costat a l’equip sigui dels primers en dinamitar la plantilla. La temporada que està realitzant el Nàstic és absolutament desastrosa, però no s’enganyi senyor Andreu, part de la culpa la té vostè. Accepto que els jugadors són els que competeixen sobre la gespa, però en part la situació que està atravessant l’equip ve pel poc encert en la direcció esportiva que hem tingut els darrers anys.

Està molt bé carregar contra la plantilla i donar un toc d’atenció al club, però sigui honest i assumeixi part de la culpa. Molts entrenadors i molts més jugadors han vestit la samarreta grana els darrers tres anys. Alguna cosa hi té a veure vostè, dic jo. No dubto (i crec que ningú ho fa) que vostè estima aquest club, i per això mateix crec sincerament que és probable que la seva etapa al club ha finalitzat.

Quan l’equip no va bé es destitueix l’entrenador. D’acord. Quan l’entrenador no és capaç de gestionar la situació se’n busca un altre. Quan tot i així l’equip no treu el cap qui acostuma a carregar amb la situació és el director esportiu. D’acord. Però què passa quan aquest marxa i el qui ve no és capaç d’assolir els objectius? Tornem a reiniciar la roda? No seria millor començar de zero, directiva inclosa?

Vam perdre una oportunitat històrica. La temporada 2015-2016 el Nàstic va ratllar la perfecció i vam ser a punt d’aconseguir un històric ascens a Primera Divisió. Només un penal errat per Achille Emaná i un mal playoff davant l’Osasuna de l’ara entrenador grana, Enrique Martin, evitaren tal fita. Doncs bé, aquell estiu el Club Gimnàstic va perdre l’oportunitat d’atreure jugadors contrastats a la categoria i intentar així tornar a obtenir els resultats de la campanya anterior.

En comptes d’això senyor Andreu, el club i l’empresa Promosport van decidir apostar per futbolistes pràcticament anònims que portaren al club a la situació en la que ens trobem actualment.

El club no enganxa i perd cada cop més afició i números a les graderies. Reflexioni sobre el tema senyor Andreu, potser és hora que faci un pas al costat.

 

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here