Bon jan

Dissabte vam sortir del Nou Estadi amb la sensació que l’equip per fi havia presentat una cara diferent a les darreres jornades; també és cert que els canvis en l’alineació titular van ser bastants: pràcticament era un altre equip.

Bon debut d’Imanol, jugador debutant que més ràpid ha marcat amb el Nàstic.
Vaig poder parlar amb ell a Vilafranca, ja que un company de feina que em va acompanyar a la grada és del poble del costat del seu. Ja vaig veure que era d’una altra pasta, amb unes ganes enormes de fer-ho bé. Certament em va semblar un bon jan, a diferència d’altres més pendents de l’Instagram, el pentinat i les botes de coloraines que d’una altra cosa.

Ramiro em va sorprendre pel molt de temps que portava sense jugar. Com va aguantar els 90 minuts, fins i tot el míster va preferir canviar a Márquez que a ell.

Poc a poc, i si no s’escarda abans (creuem els dits), anirà aportant més a l’equip; jugador prou interessant.

Parlant ja dels clàssics…com hem trobat a faltar a Abraham; molt bon partit del català. I el retrobament amb el gol de Manu Barreiro, que per fi va guanyar gairebé tots els salts a la defensa rival (reconec que m’emprenyo com una mona quan, amb l’alçada que té, defenses més baixets li guanyen el salt).

Uche (el “cucurutxu” com carinyosament l’anomenen a Preferent) va tenir els primers minuts amb Martín, i estic d’acord amb el míster: és un jugador que ens pot aportar un plus en molts moments d’aquesta llarga lliga.

Tema a banda són els que van quedar retratats a Vilafranca: Tete Morente, Dumitru, Omar i Abeledo. Salvo a “Torete” Jiménez amb prou feines. Aquests quatre crec que tenen la porta de sortida del club oberta de bat a bat; quina vergonya de partit el que van fer. La tanda de penals va ser, directament, de traca.

Em preocupa Djetei; crec que ara per ara no està per jugar a Segona A, tot i que amb alguna de les seves clàssiques pífies (on ens els posa per corbata) potser va ser dels millors partits que ha fet al Nou Estadi. Crec que ja és hora de que Salva Ferrer tingui minuts. Pel que vam veure a Vilafranca, està un pas per davant del camerunès.

Seguim patint en els gols: és cert que en el primer agafen a Fali, però ja veient els problemes que teníem cada vegada amb els remats a pilota parada, el segon no ens el poden fotre mai de la vida.

Saltem als despatxos: hem fitxat a Antonio Prieto, que no acabem de veure clar quina és la seva funció. Fa tàndem amb Arnal amb els mateixos drets? Si és una arribada en pla tutor (té més experiència que ell) o sí el tema és aguantar a Arnal i a final de temporada bon vent i barca nova. Veurem com acaba el tema, que coses més rares hem vist a Can Nàstic.

L’escletxa amb la salvació s’ha obert un xic més, cada partit és una veritable final i hem de sumar de tres en tres. Un exemple de que no podem defallir és el propi Cádiz, que estava al pou amb nosaltres (fins i tot vam rascar un empat al Carranza) i ves per on, mira on està ara: dels capdavanters.

A la propera jornada partit als Pajaritos on, perquè no, podem treure quelcom positiu. Jo almenys hi crec, què voleu que us digui.

Vinga família, fins el proper dimarts. Una abraçada a tots i a totes.

Fins al Final! Força Nàstic!
Jaume, nastiquer de comarques.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here