“La bruja de Campanas”

Hi ha dies que et despertes i no voldries anar a treballar. Prefereixes estar tranquil a casa teva, al llit, tapat, protegit del fred i les inclemències meteorològiques que hi ha allí a fora, al món real. Amb el Nàstic passa el mateix. Hi ha dies que preferiries no haver d’anar al Nou Estadi, perquè saps que el què hi trobaràs serà el de sempre. Jugadors amb una clara depressió futbolística a sobre, arrossegant l’escut pel camp i tacant el nom d’un club que al seu himne es llegeix “COMPETINT en la lluita esportiva”

Possiblement l’única motivació que hi ha ara mateix per anar al Nou Estadi és l’entrenador del Nàstic, i no precisament pel bon joc que proposa. Les rodes de premsa d’Enrique Martín són la dosi de motivació de cada divendres i de cada postpartit. Recordo que l’altre dia, a la feina, un company em diu “Curto, posa la roda de premsa de Martín i gaudeix”. Va ser la famosa roda de premsa del “yo he venido aquí a hablar de mi libro”.

Geni i figura. Sens dubte un entrenador singular, possiblement el més carismàtic de la categoria i el que té les coses més clares. Però amb carisma, acudits i paraules maques no se salva la categoria. No em malinterpreteu: Martín no té cap culpa de la situació esportiva del Nàstic. Si em demaneu fer una foguera amb un got d’aigua i una mica de sorra, dubto que us la pugui fer sense benzina i un encenedor.

L’entrenador grana ja ha fet algun moviment interessant. Ha posat a Brugui a l’onze titular, i que gironí està demostrant sent tot una assegurança de lluita i coratge, premisses que Martín va exigir als jugadors. El navarrès ve d’una escola on els “sin papeles” es cuiden de forma especial. Osasuna és un club que aposta fermament pel futbol base, i Imanol García és un jugador que coneix molt bé Martín. La seva solitària arribada no serà un revulsiu esportiu, però és una baula més per, com a mínim, dotar el Nàstic d’una imatge diferent, on el compromís i la lluita han de ser “innegociables”.

Però quedem-nos amb el més important. Enrique Martín és un home de pedrera, i el Nàstic té un filial amb un potencial excepcional i un futbol base on de ben segur algun jugador del juvenil arribarà a entrenar amb el primer equip. Amb el descens com una potencial realitat, cal encarar el que resta de temporada amb positivisme. Si perdem la categoria, haurem guanyat un grapat de jugadors que s’hauran bregat a la Segona Divisió. Sobre ells es pot construir la base d’un nou Nàstic; d’un projecte esportiu que torni a il·lusionar Tarragona. D’un equip cohesionat que salti i balli en cada victòria, que celebri cada gol com l’últim i que jugui amb un somriure a la boca: no amb una depressió constant que s’acaba contagiant en una afició que no omple ni 5.000 localitats al Nou Estadi.

Diuen que Martín, més conegut com “La Bruja de Campanas”, és un especialista en fer miracles. Si aquest miracle ha de ser que el Gimnàstic confiï d’un cop per totes en el potencial del futbol base com a eina de futur immediat, que així sigui. Al cap i a la fi, tal com diu Fito Cabrales: “todo lo que sé me lo enseñó una bruja”.

2 COMENTARIS

  1. Totalmente de acuerdo, pero lo que salva aún equipo es no encajar goles, para ello es necesario una defensa firme y lo sabe bien Enrique Martin. Ni me puedo plantear el no permanecer en Segunda aunque haya un proyecto de futuro, Enrique martin es la bruja de campanas, y como buena bruja hará su pózima de la salvación, no lo dudes buscará la barrera necesaria para cercar la portería y un encendedor para la delantera.

  2. Dius a l’article “el Nàstic té un filial amb un potencial excepcional i un futbol base on de ben segur algun jugador del juvenil arribarà a entrenar amb el primer equip”. Doncs bé, a banda d’un munt de jugadors de la Pobla, hi ha uns quants jugadors del juvenil de Divisió d’Honor que han entrenat amb el primer equip, com ara els defenses Aleix Ruiz i Xavi Sandoica i els davanters Guillem Martínez i Guillem Micó. Els tres darrers, a més, van debutar amb el primer equip al partit de Copa Catalunya a Vilafranca i són dels pocs que van salvar-se aquell funest vespre. Hi ha altres tres o quatre jugadors juvenils que podrien arribar a fer-ho, especialment Óscar Sanz, que de fet ja juga amb la Pobla, o el migcampista polivalent Jordi Verdejo. El fet és que aquest juvenil ben bé mereixeria un seguiment superior al que té, tant de premsa com del socis i seguidors, perquè és una de les millors fornades del club i mig equip pot arribar al futbol professional. El que ja no tinc tant clar és que els ho deixin fer al Nàstic.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Més notícies

El Nàstic és l’equip que menys possessió de pilota té en el que va de lliga

Els problemes del conjunt tarragoní per mantenir el control dels partits són evidents. Segons informa la compta Vintage Stats de Twitter, l'equip d'Enrique Martín és...

Isaac Becerra, convocat amb la selecció catalana pel partit de dilluns a Montilivi

La selecció catalana tindrà un jugador grana en el partit que enfrontarà aquest proper dilluns contra Venezuela a l'estadi de Montilivi (21h). Es tracta d'Isaac...

El Málaga arribarà a Tarragona amb tres baixes importants

El Málaga de Juan Ramón López Muñiz visitarà aquest proper diumenge (16h) el Nou Estadi per enfrontar-se al Nàstic. El conjunt andalús, cinquè classificat amb...

Linares s’estrena a La Romareda, l’Osasuna camina directe cap a Primera i el Mallorca entra al play-off

Tancada la jornada 30 de LaLiga1|2|3 trobem que tant Granada com Osasuna es consoliden una jornada més a la zona d'ascens directe, perseguits per...

La permanència es torna a allunyar a 8 punts a falta de 12 partits per acabar la lliga

El Nàstic tancarà la jornada 30 de Segona Divisió un punt més lluny respecte la salvació del que la va començar. Els granes, que van...