Quo vadis?

Ahir en sortir del Nou Estadi el “capo” de Nastic.cat em deia: “Jaume, demà la columna se’ns falta!”, i jo li vaig contestar: “La puc deixar amb un simple ‘sense comentaris’ i en blanc?” I ell em va contestar: “com tu vulguis”.

He deixat un dia per intentar no escriure en calent, ja que ahir amb la mala llet que portava a sobre hagués arriat a tort i a dret.

Al post-partit les xarxes socials i els missatges radiofònics treien foc. I és que família, portem tres anys d’un desastre esportiu fora de mida.

La llegenda que porta en un dels laterals el bus nastiquer el famós “Veni, vidi, vinci” (Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer) potser caldria canviar-la per l’altra frase típica llatina “Quo vadis?” (On vas?); a aquest ritme, segurament, de pet a Segona B, ja us ho dic ara.

Fa la sensació que vingui l’entrenador que vingui això no ho arregla ningú. Al director esportiu (sinó el foten al carrer abans) li ve una feinada que fa por, ja que, o afinem en el mercat d’hivern o ens n’anem directes al pou, i a mi personalment, això de baixar a Segona B i començar de zero un nou projecte…doncs prefereixo mantenir-me a la lliga “1,2,3 botifarra de pagès” i si cal fer un nou projecte, sigui en aquesta categoria, mai a Segona B.

La premsa de Zaragoza deia que en el partit d’ahir havien girat el mitjó al seu equip, en referència a uns canvis que Lucas Alcaraz havia fet de jugadors i tàctica. Al Nàstic, encara que li girem el mitjó, aquest té tants forats que no ho arregla ni Crist.

Canviant de tema, que amb el descans que va tenir Nastic.cat no he pogut fer esment de la Junta d’Accionistes del Nàstic, on el Consell personalment crec que va sortir reforçat clarament, però al lloro que aquí ningú es xucla el dit i no ens hem d’amagar darrera d’una excel·lent gestió econòmica i una idea solidària impressionant com la lliga Genuine per dissimular i tapar una gestió esportiva deplorable, entrenadors a dojo, dos anys de no baixar d’un pèl i anem pel tercer…

En fi. A la fila de sortida del camp algú no sé si en conya o fruit d’un positivisme nastiquer fora de mida deia : “Aquests, després de fer el ridícul avui, encara aniran a Málaga i guanyaran”. Un li contestava: “Més val riure que no plorar”. Doncs això.

Fins al final, força Nàstic!

Vinga família, una abraçada a tots i a totes. Fins el proper dimarts.

Salutacions d’un nastiquer de comarques.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here