Ja portem 12 jornades de competició i el Nàstic és el pitjor dels equips de la categoria. El que pensem tots és que amb Enrique Martín semblava que la cosa canviaria, que la mediocritat que veiem en els partits del Nàstic desapareixeria o, si més no, es mantindria però aconseguiríem més victòries que amb Gordillo.

I ara per ara, amb dos partits amb el nou entrenador, hem aconseguit una victòria i una derrota. Els 3 punts davant l’Oviedo cal recordar que van ser in extremis, tot i que el Nàstic va estar gran part del partit per davant en el marcador i podríem dir que es mereixia aquella victòria. En canvi, a Albacete ens van caure dues gerres d’aigua freda en tan sols 20 minuts de partit de les que no ens vam recuperar. Partit molt dolent que trenca totes les il·lusions de l’afició grana amb Martín.

Disposem de jugadors aptes per LaLiga1|2|3?

És cert que després del partit al Carlos Belmonte vaig acabar plantejant-me aquesta pregunta. I estic segur que molts de vosaltres també, i algú fins i tot des de fa temps. He arribat a la conclusió que no. I no parlo de Barreiro, Uche o Javi Márquez. Aquests han demostrat que son capaços, però potser o es troben en una mala ratxa o tenen ja una edat en la que la motivació i les ganes de córrer han desaparegut.

Em refereixo sobretot a dos jugadors. El primer es Cadamuro. Per començar, el partit del central a Albacete és nefast. Es queda mirant com Zozulya remata en el segon gol. Error d’aleví, de molt poca professionalitat. I molts més errors durant el mateix i en d’altres partits que fan pensar si realment és que ha tingut un mal dia o ja és un problema de nivell. Jo em decanto per la segona opció. No té qualitat suficient per jugar a la categoria de plata del futbol espanyol.

El segon és David Rocha. No amagaré la tristesa que vaig sentir quan va marxar ni la felicitat que vaig sentir quan vaig saber que tornava, doncs és probablement el meu jugador preferit dels últims anys del Nàstic. Però vosaltres no noteu quan juga que li falta encara una mica per poder calificar-lo com a bon jugador pel Nàstic en aquesta categoria? A mi, sentint-ho molt, em dona la sensació que la Segona A li queda una mica gran. Ara bé, com que a aquest pas baixarem, anirà bé mantindre’l per l’any que ve, que a la “B” pot ser de molt ajut.

Punts positius entre tanta decepció

Crec que tot i veure que el futur grana no convida a l’esperança podem extreure alguns punts positius de les últimes jornades. Per començar veig molt de potencial en Luis Suárez. Tot i així, encara no ha demostrat tampoc ser el millor davanter pel Nàstic però és un dels pocs jugadors que al fer la valoració del partit veus que s’ha esforçat al màxim. Amb més minuts i experiència pot acabar sent un gran davanter pel Nàstic, se l’ha de cuidar.

Un altre punt positiu és la bona adaptació i gran esforç dels jugadors del filial amb el primer equip, principalment de Brugui. Ha aprofitat molt bé l’oportunitat que ha tingut i, tot i que Abraham estava fent una bona temporada, crec que s’afiançarà amb el primer equip.

Hauríem de començar a parlar dels reforços d’hivern

Fitxar nous jugadors al Nadal és essencial si volem salvar la categoria. Els jugadors han entrat en una monotonia negativa que sembla impossible capgirar. Si ni el mateix Enrique Martín, conegut per la seva capacitat motivadora, va ser capaç de que els jugadors donessin la cara a Albacete, ningú ho farà. Per això la solució passa per il·lusionar a l’afició amb fitxatges que donin esperança i canviar al menys algun jugador que ha quedat demostrat que no té en nivell per jugar al Nàstic.

S’hauria de fitxar un reforç per cada línia. Un central de confiança que substitueixi a Cadamuro, principal problema de la defensa grana. Un jugador de qualitat al mig camp, un creador, doncs ni Rocha ni Márquez estan donant la talla. Finalment un davanter golejador. Que et marqui 10 gols en la segona volta és suficient. Un acompanyant de qualitat per a Luis Suárez. Necessita algú de qui aprendre, i si els seus mestres han de ser Barreiro i Uche estem apanyats.

No és moment de buscar culpables

Buscar culpables ara mateix no serveix per a res. Busquem culpables a l’estiu. Ara només hem de pensar en salvar-nos. Ara bé, tots sabem qui són els que ens han conduït a aquesta situació, i si finalment ens salvem, tot i estar molt contents de mantindre la categoria, no hem oblidar aquests pecadors, és a dir, no fer com si res hagués passat i tot estigués bé. Les coses s’han fet molt malament i ho hem de tenir present.

avatar