Bones família! Sant Tornem-hi amb la columna en la que cada dimarts, gràcies a la confiança de la gent de Nastic.cat, aquest nastiquer de comarques us transmet les seves reflexions al voltant del món grana. Anem per feina, doncs!

Ha estat un estiu si més no estrany en el tema fitxatges. No sols al Nàstic, sinó en tot el mercat futbolístic. Els clubs han estat apurant fins al final (desconec si era pels preus que es demanaven, les economies de club, etc.) però ara, gairebé quan arriben les dates de tancament de mercat, s’ha començat a fitxar a tot drap, com si fossin les rebaixes.
Però ep! Alguns ni això. Per posar un exemple a la Premier, el Tottenham de Mauricio Pochettino no ha fitxat a cap jugador.

Analitzant aquest tema dins l’àmbit grana, pràcticament d’una tacada van arribar Rocha, Luis Suarez, Mejías, Becerra i Abeledo, i fa uns dies la darrera incorporació: Sebas Coris, tot a l’espera d’algun jugador més.

De moment, en els partits de pretemporada són jugadors que fan bona pinta. Veurem què tal rutllen a la lliga, que és el que compta.

Això seria pel que fa al tema entrades. Però aquí, com al metro (“Antes de entrar dejen salir”) tenim el tema de Dimitrievski. Amb el fitxatge d’Isaac Becerra, des de el club està clar que marxarà. Es va parlar també de Kakabadze, però sembla que la cosa està parada.
Quan era Tete qui tenia tots els números per marxar, ara sembla que aquest rol l’han agafat Omar Perdomo i Dumitru.
I per donar de menjar a banda tenim el cas Maikel Mesa. No entraré a jutjar la seva actitud vers l’equip i de retruc vers l’afició, que m’escalfo i diria alguna barbaritat. El que està clar és que si jo fos el president, o paguen el milió d’euros o d’aquí no marxa ni Crist. I si s’ha d’estar a la grada menjant pipes o “mojo picón” doncs s’hi està, cap problema.

Hem parlat d’entrades i sortides, però no volia acabar la columna sense fer esment als jugadors de la Pobla: “ole tu!“.
Molt content del rendiment que estan donant en aquests partits Salva Ferrer, Iván de Nova, Brugué, Roger Figueras i la perla del planter (al lloro amb aquest noi): Óscar Sanz, que fa molt bona pinta. Esperem que algun d’ells, per fi, faci el salt definitiu al primer equip.

Ja tenim aquí el començament d’una nova temporada. Vistos els equips que tindrem com a rivals promet ser una lliga apassionant, de traca i mocador.
Esperem almenys no patir, però això ja ens ve de sèrie en el nostre ADN nastiquer…què hi farem!

Apa família, dilluns comença la festa amb el retorn del “Taronget”, al Nou Estadi. Som-hi! Quines “ganotes”, òndia!

Fins al final! Força Nàstic!

Una abraçada a tots i a totes.

Jaume, nastiquer de comarques.

avatar