Fa un any el Nàstic de Lluís Carreras va acabar la pretemporada oferint unes sensacions immillorables. Aquell equip, que combinava jugadors amb una certa experiència en la categoria i joves talents desconeguts de Segona B, semblava que faria oblidar la temporada anterior a una afició grana encara taquicàrdica del partit davant l’UCAM. Res més allunyat de la realitat. Carreras va ser acomiadat gairebé abans de començar la lliga i el Nàstic faria de la irregularitat la seva bandera. Tots els que vam dir “aquest equip il·lusiona” davant el Barça al Nou Estadi vam aprendre la lliçó després del gol de xilena de Barreiro contra el Rayo en l’última jornada.

Podríem haver guanyat tots els partits de pretemporada, i de ben segur que cap aficionat del Nàstic seria 100% optimista. Falten un parell o tres de jugadors per tancar la plantilla, però a títol individual, jugadors com Luis Suárez o Josua Mejías ofereixen sensacions positives. I el retorn de Rocha i la continuïtat de Fali la promesa de gent ‘de la casa’ i ‘compromesa’ estirant del carro. S’ha cobert la possible sortida de Dimitrievski amb l’arribada d’un porter de garanties com és Isaac Becerra. Sobre el paper les coses s’estan fent prou bé. Sobre la gespa, en parlem a l’octubre.

Ara mateix no podria assegurar que el Nàstic tingui una temporada tranquil·la. Entre moltes altres coses perquè si donem un cop d’ull als equips que competiran enguany amb el Nàstic, la suor freda apareix en un tres i no res. No són només els tres ‘cocos’ que baixen de Primera (Las Palmas, Málaga i Deportivo), sinó els dos que pugen de Segona B (Elche i Mallorca) i els altres dos, Rayo Majadahonda i Extremadura, que no s’estan reforçant gens malament. A això li hauríem de sumar tots els equips que es van quedar a la categoria de plata, alguns dels quals tenen més experiència al futbol professional que no pas a lligues inferiors.

Si hom ha estat atent al mercat de fitxatges, més enllà de parlar de límits salarials, es pot veure com els rivals del Nàstic han fitxat conscients que aquesta temporada pot esdevenir una autèntica bogeria. Equips que la campanya passada van patir per salvar-se o no van entrar en la lluita pel playoff podrien ser els grans tapats. Un exemple és l’Albacete, que enguany gaudirà d’una davantera que garantirà gols, formada per Zozulya i Ortuño, amb el suport d’Aleix Febas al mig del camp. Per la seva banda el Tenerife ha incorporat a José Naranjo amb un projecte insular liderat per Joseba Etxeberría, entrenador que ha quallat molt bé al Heliodoro Rodríguez López. Per parlar de noms també podríem citar la davantera de Primera de Las Palmas, liderada per Rubén Castro, amb una plantilla que espanta.

I amb tot, sóc dels que tenen un petit percentatge d’il·lusió. Optimisme de peus de plom, en podríem dir. I és que des del meu humil punt de vista el Nàstic no ha donat la sensació de fitxar malament. Sebas Coris, Becerra, Rocha i Manu del Moral tapen forats i han d’aportar experiència a la categoria. Si a això li sumem el talent de Luis Suárez, Josua Mejías i Abeledo, que aquest cop sí que són fitxatges que venen amb una carta de presentació, només cal esperar les decisions de Gordillo.

El tècnic ha fet servir la pretemporada com un banc de proves (que és pel que serveix, per cert). Cap onze inicial ha estat prou contundent per a dir “aquest és el Nàstic que veurem dilluns davant el Tenerife”. Ha decidit provar jugadors, moure’ls, que agafin ritme, combinant tot el que ha pogut. Falten peces del trencaclosques, però el marc està gairebé acabat. Ara falta omplir el mig. Sembla que falten tres peces per tenir-les totes. Que encaixin bé és un altre tema. Tornem-hi!

avatar