Si vols salvar la categoria a falta de tres partits, canvi d’entrenador i permanència assegurada”.

No crec que s’hagi donat una situació similar en cap altre equip, però en fi; del que es tractava era de seguir un anyet més a Segona i aquí estarem la temporada vinent.

La jornada va fer treure a molta gent del calaix aquells petits transistors de l’any de la pera (amb un únic auricular) o enganxar-se al mòbil per tal de seguir la resta de partits.

Poc va durar la cosa amb el gol d’Álvaro i el resultat que s’estava donant als Pajaritos; la veritat és que vam gaudir d’una jornada i d’un partit més tranquil del que a priori tots pensàvem, cosa que per cert, ja ens mereixíem, rellamp!

Convé destacar els dos gols del Nàstic: gran cop de cap d’Álvaro (com ens ha ajudat aquest jugador, ha estat tot un plus la seva arribada al mercat d’hivern) i el gol de xilena de “Zlatan Barreiro”; de traca i mocador.

Entre el gol batejat com el “del cuc” de la temporada passada davant l’UCAM i aquest, el davanter gallec ens està acostumant a gols realment complicats en el darrer partit de lliga.

Cal recordar també que tots dos vénen d’assistències magistrals de Kakabadze, que sembla tenir ofertes per marxar.
Aquest és un altre tema: veurem com acaba la diàspora de jugadors. Entre els que marxen per no renovació i els que ens pisparan (almenys que sigui per uns quants calerons) no quedarà ni el Tato.

Cal fer neteja de la bona; al proper director esportiu se li gira una feinada que fa por i sembla que tindrem un estiu de “mercato” força entretingut.

Tema invasió del camp: no vull entrar en el tema (del qual les xarxes ja en van plenes, que no calia, que sí, etc). Sols vull recalcar el gran efecte dissuassiu del cordó de seguretat: això i res era el mateix.
El camp envoltat d’un cordill que semblava la llana per fer ganxet de la meva iaia, agafada pels membres de l’empresa de seguretat. En fi, molt poc seriós tot plegat si el que es volia era que no entrés ni Crist al camp.

Els que no ens coneixen els hi fot gràcia que celebrem salvacions a la darrera jornada com si guanyéssim la lliga; aquí és quan em vinc amunt i els hi contesto: “Imagina’t xato si pugem a Primera, rebentem la banca”. Ups! He dit rebentar la banca? Ai mare…que vindran els de Ferbet a tocar-me el llautó pel tema de les apostes.

Bromes a part, seguim un any més a Segona. Que aquests tres grans partits no amaguin el desgavell de temporada que hem fet i que això ens serveixi per planificar la propera molt millor i que, com a mínim, no estiguem amb l’aigua al coll com en aquestes dues darreres.

Els aficionats nastiquers han donat tota una lliçó de suport a l’equip, sempre fidels. El seu cor no mereix un patiment com el que han hagut de passar.

Bé, moltíssimes gràcies pel seguiment que heu fet de la columna. Agrair els comentaris que m’heu fet personalment a les prèvies dels partits i els famosos punyeters ‘likes’ a les diferents xarxes socials.
Sóc un més de vosaltres amb una passió que ens uneix: el Club Gimnàstic de Tarragona.

Família, bon estiu! Fins la pròxima temporada (bé, si els “capos” de Nastic.cat em tornen a convidar a escriure).

Fins al final! Força Nàstic! Una abraçada a tots i a totes.

Jaume, nastiquer de comarques.

avatar