Quin és el sentit de la vida, l’univers i tota la resta?

0

La resposta és 42, que són els punts que té el Nàstic. Feia temps que volia començar un article d’opinió amb una referència a la Guia de l’Autoestopista Galàctic, del gran Douglas Adams. Una novel·la humorística que combina la ciència-ficció amb l’humor. Una mica com la gent que pregunta “a quants punts estem del playoff?”. Estem a catorze punts. La part negativa (o més ben dit: la
part realista) és que estem a cinc punts de la zona de descens, que marca en aquests moments el Barça B que, si guanya aquest dilluns davant el Huesca, deixaria el perill a tres.

Com que estic convençut que no baixarem de categoria, perquè el Nàstic ha demostrat que quan vol pot jugar a futbol i guanyar partits, això no em preocupa. El que sí que m’inquieta la facilitat que té l’afició del Nàstic per engrescar-se amb poca cosa. Fem sis de sis i hi ha sectors que pensen que ja estem ‘road to Primera’. Quan les coses funcionen, tot és alegria i festa, i ens oblidem ràpidament de com malament han anat les coses durant bona part del campionat. Hem perdut disset partits. DISSET. Es diu aviat. No hi ha cap equip fora de la zona de descens que hagi perdut tants.

Aquest fet té una explicació. I és que la derrota d’aquest diumenge davant l’Oviedo podria resumir una mica les sensacions que ha transmès el Nàstic durant tota aquesta temporada. És un equip amb grans noms, potencials golejadors, gent que toca la pilota com si fossin jugadors de Primera, però que de cara a porteria es dilueixen amb molta facilitat en el moment que el rival els anul·la els espais cap a la teva màxima arma.

I això ens va passar ahir amb Tejera i Álvaro Vázquez. El migcampista tornava a tenir el cap en un altre lloc en el moment menys oportú, i al davanter no li arribava cap pilota. No faig servir el literalment, perquè mentiria, però quasi. En els últims partits, el Nàstic ha millorat en dos aspectes claus: tallar les pilotes al mig del camp, i aprendre a defensar amb solvència. Ahir, una sola errada defensiva ens va costar l’1-0. Tinguem una cosa clara: aquestes coses poden passar, no hi ha cap equip perfecte. L’errada de marca, que ve després de la poca intensitat a l’hora de tallar una pilota al mig del camp, ens costa el gol en contra. Val a dir que aquesta temporada, d’aquestes, n’hi ha hagut desenes.

Repeteixo que no cal buscar culpables. Això és la Segona Divisió: l’Oviedo ho va voler més i va aprofitar la que va tenir. Punt. El partit no dóna per més. De fet podria tallar aquí l’article d’opinió i em quedaria tant ‘panxo‘, havent complit el meu conveni amb Nàstic.cat de fer una peça setmanal els dilluns. Potser acabaria amb dues coses: la primera, que espero, desitjo i insto a què el club recorri la vermella a Arzo. És un escàndol que el central grana vagi ser expulsat després de tallar una acció on clarament toca pilota. La segona és que no puc entendre com el Nàstic vol renovar Suzuki. Cal ser clars: tenint Djetei a la banqueta, el central japonès no hauria de tornar a vestir la samarreta grana o, com a mínim, hauria de passar a ser l’últim central: no té nivell per jugar a Segona Divisió.

Comentaris

avatar