La vida canvia d’un dia per l’altre

0

Aquesta frase l’hem escoltat molt cops, però fins que no ens passa en primera persona no li donem la importància que té. Normalment s’utilitza en relació a l’amor, i en aquest cas també, però un amor diferent. Tot feia pensar que els seguidors del Nàstic s’emportarien una decepció important aquesta temporada que faria trontollar la relació amb el seu club tant estimat. Però quan menys esperes alguna cosa és quan passa.

Quan veiem jugar aquell Nàstic que va perdre davant el Córdoba no li donàvem una altre final a l’equip: “aquest any baixarem”. Però com he dit les coses canvien. I per minúscul que sigui aquest canvi, el mateix en provoca d’altres majors. M’explico. La victòria per 3-0 davant el Lugo va ser important, obviament, però l’equip no va mostrar un joc gaire diferent als altres matxs. Simplement una mica més d’intensitat i força de voluntat van servir perquè després de tant de temps els granes tornéssin a guanyar a casa. Aquest petit canvi d’actitud va provocar aquesta victòria. I aquests tres punts van provocar una gran millora anímica i de motivació als jugadors. Això va fer que davant el Valladolid també fossin capaços de guanyar. Perquè per primer cop en molt de temps van tornar a creure en ells mateixos i en que eren capaços d’emportar-se la victòria.

Gran part d’aquest mèrit també és de l’entrenador. Nano Rivas, que ha necessitat alguns partits per a fer-ho, ha aconseguit canviar l’estat anímic de l’equip sencer i fins i tot que l’afició, la més escèptica de les parts, tornés a creure en que salvar-se sense patir era possible. Queden partits difícils. Tots els que venen fins a final de temporada ho són. Cal seguir en aquesta dinàmica i no confiar-se. Sempre dic el mateix. És més difícil guanyar al del darrere, el que necessita salvar-se, que no pas al que busca entrar al play-off o a l’ascens directe. Al tanto!

Comentaris

avatar