"Intentem portar la iniciativa fent mal des del bon tracte de la pilota, sense exposar al nostre equip i sent conscients de les zones on podem ser protagonistes i on podem arriscar més o menys"

Manel Cazorla: “Tots hem d’anar de la mà i portar la mateixa filosofia”

Manel Cazorla (Valls, 17/03/1978) és el màxim responsable de la banqueta del Juvenil A de Divisió d’Honor del Nàstic, que temporada rere temporada està competint amb els millors equips de la categoria. Aquesta és la sisena temporada que forma part del club, la tercera al capdavant del primer equip juvenil, i no amaga la seva il·lusió per fer el salt a la Pobla de Mafumet o al primer equip. De moment, però, està molt a gust dirigint i formant els jugadors del planter amb l’objectiu de poder convertir-los en professionals

La cohesió del grup és fonamental en tots els seus equips per intentar assolir els objectius marcats a l’inici de temporada. Tot amb una filosofia de joc ben definida amb la que intenta portar la iniciativa i tenir un bon tracte de pilota. En la seva etapa com a jugador va marcar molts gols. Un total de 266 des de l’antiga Segona Regional fins a la Tercera Divisió. Un davanter de plenes garanties format a la pedrera del Nàstic i del Valls, on va marcar més gols que en cap altre lloc.

Ens rep després de la primera sessió d’entrenament de la setmana en la qual tots els exercicis han tingut el mateix protagonista: la pilota. Les seves primeres paraules van referides a l’última derrota contra el Girona, on l’equip es va quedar molt a prop d’aconseguir la victòria.

Comencem pel més recent. L’equip va tornar a competir molt bé contra un rival potent de la zona alta com el Girona però no va poder sumar cap punt.

És una llàstima perquè els hi vam fer un partit molt seriós defensiva i ofensivament. Vam neutralitzar a un Girona que porta uns números brutals i que està fent una segona volta en la qual presenta números per estar a la Copa del Rei. No vam tancar el partit i en dues accions a pilota aturada se’ns va escapar tot el treball que van fer els jugadors. Va passar com en les últimes setmanes. Érem protagonistes, millor que el rival, però per petits detalls s’escapen els punts de Tarragona.

Malauradament és la tònica habitual de les últimes setmanes. Què creus que li està faltant a l’equip per acabar sumant bons resultats?

És l’eficàcia. Si no tens contundència ofensiva ja pots generar moltes jugades de perill a l’àrea contrària que al final no fas gol. Hem neutralitzat els gols en contra, però si no acabes fent els gols que has de fer el partit acaba en empat com en les últimes jornades. Evidentment, estic content amb el treball que estem fent i com portem els partits, però fastiguejat pel tema de les ocasions no materialitzades perquè al futbol qui guanya és qui fica la pilota dintre.

L’equip va començar molt bé la temporada amb 13 punts de 15 possibles. Esperàveu poder competir més a dalt tot i la dificultat del grup?

És veritat que vam fer un inici molt bo, però al final no teníem tantes ocasions perquè era l’inici de lliga, t’has d’assentar, veure com estan els rivals…i aquelles poques ocasions que teníem les aprofitàvem perquè encara no tens aquell engranatge que agafés amb vuit o nou jornades.

A partir de llavors, recordo partits a casa contra el Bellvitge i el Gimnàstic Manresa on vam ser infinitament superiors i vam acabar perdent 0-1 en els últims minuts. El futbol té això. Estic més enfadat aquesta setmana per perdre contra el Girona, o contra el Zaragoza, on vam ser millors que un rival que a priori, segons diu la classificació, és superior a nosaltres.

Quan ets superior, t’has ficat per davant i el rival no té opció de fer-te gol més que a pilota aturada has d’estar més atent perquè costa molt emportar-te els tres punts en aquesta categoria.

Resultats a banda, esteu satisfets tant tu com la resta del cos tècnic de la filosofia que heu implantat i com s’està reflectint al camp?

Sí. Tenim un grup brutal i el cos tècnic està encantant perquè els nanos són com esponges i tot el que treballem durant la setmana intenten fer-ho dins del terreny de joc. Intentem ser protagonistes i portar el pes durant tot el partit. Hi ha vegades que el rival està bé i no et deixa tant o hi ha vegades, com el 75% o el 80% dels partits, on som protagonistes en diferents fases.

Intentem portar la iniciativa fent mal des del bon tracte de la pilota, sense exposar al nostre equip i sent conscients de les zones on podem ser protagonistes i on podem arriscar més o menys. És difícil portar la pilota a l’àrea contrària i això ho fem molt bé. El problema és que no tenim aquell tant per cent de sort que s’ha de tenir, però si portem deu pilotes en condicions a l’àrea rival, serà més fàcil que si en portem una.

Com d’important és que les categories inferiors d’un club com el Nàstic comparteixin la mateixa filosofia de club?

És la clau. Hem d’anar tots de la mà i saber on estem. Hem d’intentar ser protagonistes i portar la iniciativa del joc. Després hi haurà matisos condicionats pel rival: si juga amb tres centrals, un pivot i dos interiors, dos pivots i un mitja punta, dues puntes o un punta…tot això et condicionarà la sortida de pilota des de darrere perquè potser necessitaràs tres jugadors per fer la sortida. O dos, o necessitaràs l’ajuda del rival segons la pressió si és alta o molt baixa.

En aquest sentit, als jugadors els pot perjudicar que la Pobla i el primer equip no tinguin definida una filosofia clara que concordi amb el que s’està ensenyant als nois del planter.

Crec que sí que hi ha la filosofia, però és difícil instaurar-la perquè han passat tres entrenadors pel primer equip i dos per la Pobla i cadascun té les seves idees. Llavors és difícil portar la mateixa filosofia tant en un futbol base com en el primer equip o el filial. Si fos un projecte de més temps o més anys amb el mateix entrenador potser sí es podria fer.

Igual amb Lluís Carreras i Rodri era la idea, però quan hi ha canvis per motius esportius, entre d’altres, ja trastoca tots els plans. És difícil anar tots de la mà i portar una mateixa filosofia quan hi ha tants canvis, però això no és culpa de ningú sinó de les circumstàncies que et donen els resultats dels equips que tens per sobre.

Per què creus que costa tant que els nois de la pedrera triomfin en el primer equip?

Les categories hi són per alguna cosa. No hem d’oblidar que estem a la Lliga de Futbol Professional i que tenim un equip que està competint amb els millors equips d’Espanya. Tot i això, crec que des de baix s’està treballant bé. A la Pobla hi ha molts jugadors que han sortit i que estan sortint del nostre futbol base.

En els pròxims anys això canviarà perquè, per exemple, aquesta setmana teníem a Pol Prats (juvenil) amb el primer equip i en un futur n’hi haurà més. És qüestió de temps, però és difícil per la categoria on estem. No tant a la Pobla, i per això hi ha un tant per cent més elevat de jugadors de la casa que en el primer equip.

Quins jugadors veus més preparats per poder arribar a la Pobla de Mafumet o al primer equip?

No dic per noms sinó per bloc. Aquest grup és molt competitiu i està molt qualificat per competir a la Pobla. Tots i cadascun dels jugadors que tenim. Hi ha tres o quatre jugadors que cada setmana entrenen amb la Pobla i alguna vegada algun entrena amb el primer equip. Tots, un per un, individualment, poden estar formant part de la plantilla de la Pobla de Mafumet.

Com és Manel Cazorla com entrenador?

Un entrenador que intenta ser el més just possible amb el meu equip. Intento ser coherent amb el que treballem i també ser molt proper. El vestuari per mi és molt important. La cohesió de grup és fonamental dintre dels objectius de tots els equips que he tingut. Des de la cohesió del grup i el bloc és més fàcil arribar als objectius que vulguis assolir.

Al final, has de treballar i formar-te per ser un entrenador d’una idea que tu vulguis tenir. De tots els entrenadors que he tingut he agafat aquelles coses que m’han agradat, donant-li el meu punt de vista. A partir d’aquí t’has d’envoltar del teu cos tècnic perquè és molt important saber delegar i escollir les persones que t’han d’acompanyar. En aquest sentit, tinc una sort immensa perquè tinc uns professionals com la copa d’un pi. Un té la seva idea, però si al final no tens al voltant aquella gent per dur a terme aquesta idea, és molt difícil.

Creus en un model de joc definit o en adaptar-te els jugadors que tens?

M’adapto als jugadors que tinc i dintre d’aquestes característiques intento portar el meu punt de vista en el futbol. Ser protagonistes, tractar bé la pilota, arribar a l’àrea contrària amb garanties de fer gol. A partir d’aquí estem exposats a les condicions de cada jugador, però al futbol base sempre li pots donar les eines per treballar. Al final es depèn del grup i les característiques dels jugadors els que et fan tirar cap a un costat o l’altre.

Et veus a la banqueta de la Pobla o del primer equip en un futur?

Sí, perquè no? Cada professional ha de tenir aquesta ambició i jo sóc molt ambiciós. Tinc moltes ganes de tirar cap a dalt i espero que algun dia o altre tingui l’oportunitat.
Fa sis anys que estic al club i crec que estic preparat, però tampoc tinc gens de pressa. Les presses no porten a cap lloc i si ha d’arribar ja arribarà. En el que m’he de fixar és el treball del dia a dia, formar als jugadors que tenim el millor possible perquè puguin ser professionals i el futur dirà.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here