Any nou…actitud nova?

El Nàstic encara no ha perdut en aquest 2018; dues victòries i un empat és el balanç grana en els tres partits que ha jugat com a visitant

0

En el partit als Juegos del Mediterráneo vam veure potser un dels millor partits del Nàstic aquesta temporada. És cert que no és gaire difícil superar les tristes actuacions que l’equip grana ha anat acumulant aquesta temporada, però si més no, quan l’equip ho fa bé, tot i no guanyar, cal dir-ho i estar-ne orgullosos.

M’agradaria destacar sobretot el gran paper de Tete Morente en el partit davant l’Almeria i el que això pot suposar de cara al futur. Vaig veure un extrem amb intencions, valent i capaç de crear molt de perill. Després d’un temps mig desaparescut, ja que havia jugat però en cap partit havia aclarit res, recuperar un jugador com aquest de la banqueta pot ser una de les millors notícies d’aquest mercat d’hivern. El jugador de La Línea de la Concepción es troba en un excel·lent estat de forma i Rodri li ha de treure el màxim suc possible.

Per altra banda, i imagino que molts i moltes estareu d’acord amb mi, estic molt descontent amb Jean Marie Dongou. El camerunès sembla que no s’ha acabat d’adaptar del tot al conjunt grana. Les seves actuacions, sortint a la segona part, estan marcades per la desconfiança, la falta de concentració i la mala sort. Esperem que millori aviat, potser el que necessita es més minuts però si han de ser com els que ha jugat fins ara, malament, en la situació en que estem no ens ho podem permetre.

Pel que fa a la victòria a Pamplona, és una de les millors notícies per a la parròquia grana. Guanyar en un camp tant complicat com El Sadar demostra el canvi d’actitud dels jugadors de Rodri i del mateix entrenador. El simple fet de ser capaços de defensar com Déu mana i aguantar el 0-1 a favor ja ens fa estar contents i orgullosos. És cert que algunes errades haguessin pogut permetre als “rojillos” empatar el partit, però una gran actuació defensiva de tot l’equip, sobretot gràcies a Dimi, va fer que els tres punts vinguessin cap a Tarragona.

La taula de classificació ja té un altre color. I guanyar al Reus, a més de la importància anímica i d’orgull que ja porta de sèrie el fet de vèncer al màxim rival, ens col·locaria en una zona molt tranquil·la llunys dels llocs de descens. No ens emocionem, encara queda molt per fer. Toca seguir treballant en aquesta línia.

Comentaris

avatar