El partit del Nàstic a Almería ha significat el debut de dos jugadors que són el futur i el present d’aquest club.

El petit dels Valentín, el Pol, saltava per primera vegada a la gespa en un partit oficial com a professional. Ni la samarreta ni l’escenari intimidaren al jove carriler dret, que amb la seva velocitat torturà una vegada rere l’altra a Nano González, que mirava incrèdul a un nen que durant els 90 minuts es comportà com un adult.

Pol veia realitzat el seu somni de convertir-se en futbolista professional. Tot nen somia alguna vegada en posar-se la samarreta del seu club, olorar la gespa acabada de regar i qui sap, marcar un gol que valgui un triomf. Pol no va marcar, però més enllà de l’errada (d’altra banda corregible amb el temps) en l’únic gol local, deixà a l’afició tarragonina la sensació de tenir entre mans un recanvi més que digne pel lateral dret.

El present del Club Gimnàstic té nom i cognoms: Álvaro Vázquez García. El davanter barceloní debutà amb la samarreta grana als últims minuts de l’encontre, però un parell d’accions seves feren somriure a tota la parròquia nastiquera. El seu fitxatge il·lusiona, contagia a la resta dels seus companys i el més important, torna a enganxar a una afició que ha vist al seu equip triomfar poc al Nou Estadi.

La qualitat bruta d’Álvaro pot fer intuir que el seu nom s’afegirà al d’altres davanters il·lustres que han format part de la història recent del club: Diego Torres, Javier Portillo, Achille Emaná o José Naranjo són exemples de la magnitud que el recent estrenat “15” grana pot significar. Un servidor era present a les grades del Nou Estadi en la presentació de Javier Portillo com a flamant jugador grana i fins i tot va tenir el plaer de fer-se una foto amb ell en una coneguda cafeteria de la nostra ciutat.

Creieu-me quan dic que més enllà de Javier Portillo i segurament Achille Emaná, mai havia pressentit que un sol jugador donaria tantes tardes d’alegria al nostre club. Que la sort amb les lesions acompanyi al bo d’Álvaro perquè la resta caurà pel seu propi pes.

Comentaris

avatar