El que va passar aquest diumenge ja és massa. La broma ha arribat prou lluny. Algú de vosaltres pot creure’s el que està passant?, perquè jo ho trobo digne d’un programa de “Cuarto Milenio”. Si, gairebé una setmana després encara em costa creure que guanyéssim a Vallecas. I el més estrany, que tot i el patiment de la segona part amb les ocasions clares de gol i els xuts al pal del Rayo, el Nàstic no només va guanyar sinó que per moments va oferir un molt bon joc.

Un dels noms propis del matx, a part de Barreiro, va ser Juan Muñiz. L’asturià va demostrar ser un jugador de qualitat després de setmanes a l’ombra, donant dues assistències de gol, una molt bona noticia pel conjunt grana. Maikel Mesa ve demostrar un cop més ser un jugador molt important per l’equip, amb una arribada a la porteria contraria que ens pot donar molta vida de cara al gol. I el Rei Barreiro, potser amb un joc no gaire vistós i estilístic però un dels millors golejadors que han passat en els últims anys per Can Nàstic.

Tot això, sumat a les esperances de les noves incorporacions i a la tornada d’Omar Perdomo, pot fer que el rumb de l’equip canviï, aquest cop cap a bon port. M’estalviaré, però, de parlar de regularitat i de bons resultats d’ara en endavant, doncs les actuacions del nostre Nàstic son més imprevisibles que mai.

Ah, i la última broma que em faltava per escoltar. I per aquí si que no hi passo. Les estadístiques mostren que els resultats obtinguts per Rodri al capdavant de l’equip s’acosten a les de Moreno en l’any del “casi ascens” a primera divisió. Sincerament, aquests resultats son gràcies a l’esforç d’alguns dels jugadors, no tots. L’última jornada a casa em vaig prometre a mi mateix no defensar a Rodri, tot i que espero haver d’empassar-me les meves paraules en les pròximes setmanes.

Comentaris

avatar