Els recursos tàctics que podria fer servir Rodri per suplir al nigerià

Sis remeis per oblidar la pèrdua d’Uche

La baixa d’Ikechukwu Uche suposa un desgavell en els plans d’Antonio Rodríguez Saravia “Rodri”. L’entrenador grana ha d’afrontar amb garanties la més que probable absència del davanter africà, que tot sembla indicar que no tornarà a vestir la samarreta grana com a mínim fins al gener. El jugador nigerià s’ha erigit com el vertader puntal d’un equip incapaç de generar ocasions amb fluïdesa. El bo d’Ikechukwu ha disputat 11 partits i ha anotat sis gols. Aquesta xifra suposa el 33% dels gols aconseguits pel Club Gimnàstic en el que va de campionat. No en va Uche disposa del millor ratio golejador de la plantilla grana amb un gol cada 97 minuts disputats, seguit de lluny per Jean Luc Assoubre amb un gol cada 134 minuts (val a dir que Jean Luc només ha anotat una diana aquesta temporada) i per Maikel Mesa amb un gol cada 276 minuts.

Aquesta pèrdua podria fer minvar i molt la capacitat ofensiva d’un equip ja de per si pobre en aquesta faceta. Així mateix, des d’aquest mitjà aportarem 6 possibles remeis per oblidar la pèrdua del genial davanter.

En aquest context Rodri podria emprar un mínim de sis recursos tàctics tenint en compte les virtuts, les possibilitats de la plantilla grana i les peces disponibles a mitjans del mes de novembre. És necessari puntualitzar que els següents onzes no són ni molt menys les úniques possibilitats de les que disposa el tècnic per plantejar els encontres del conjunt tarragoní.

  • 4-4-2: Rodri utilitza aquest sistema fins a l’extenuació. Així mateix l’entrenador del Nàstic podria simplement canviar peça per peça o ubicar a Juan Delgado a la punta d’atac grana. Un recanvi natural d’Uche podria ser el debut de Jean Marie Dongou amb la samarreta del Nàstic. L’onze en qüestió podria ser el següent.

  • 4-2-3-1 (primera variant): Esquema tàctic predominant durant l’etapa de Vicente Moreno a Tarragona. Gaztañaga i Zahibo podrien compartir parcel·la a la sala de màquines alliberant a Tejera de responsabilitats defensives. Aquesta seria una primera variant d’aquest dibuix.

  • 4-2-3-1 (segona variant): Segona versió del sistema utilizat anteriorment. En aquesta variant retrassaríem la posició de Sergio Tejera al pivot posicional juntament amb Wilfried Zahibo, Maikel Mesa ocuparia la mitja punta dotant a l’equip de major presència a la zona central del camp. Abraham Minero avançaria línia per situar-se com a extrem i el seu lloc al lateral l’ocuparia Javi Jiménez. Amb aquest canvi es pretén obrir camp per aquesta banda sense perdre capacitat de reacció en transicions defensives.

  • 4-3-3: Dibuix tàctic molt semblant a l’explicat amb anterioritat amb l’única novetat de deixar un únic jugador com a pivot posicional. Wilfried Zahibo podria exercir amb garanties aquest rol, però nosaltres apostem per Jon Gaztañaga en aquesta posició ja que el basc té més capacitat per incrustar-se entre els centrals i donar millor sortida de pilota a l’equip que el jugador francès. Amb aquest sistema Sergio Tejera passaria a ocupar la mitja punta amb Maikel Mesa i així aprofitaríem la capacitat d’arribada d’ambdós jugadors. D’altra banda, el joc directe vers Manu Barreiro podria ésser més efectiu amb dos companys per darrere seu capaços d’aprofitar les segones jugades generades gràcies al potencial aeri del gallec.

  • 3-5-2: Pep Guardiola i Antonio Conte són alguns dels entrenadors que han emprat el sistema amb tres centrals, per què no Rodri? La principal virtut d’aquest sistema és que tenir tres jugadors a l’eix de la defensa ens permet omplir el mig del camp amb centrecampistes creatius i obtenir una major possessió de l’esfèrica. No obstant els carrilers han de ser físics i capaços d’aportar tant en defensa com en atac per evitar possibles contres sobretot en l’espai generat a les bandes. Així doncs Sergio Tejera es situaria al pivot posicional, Maikel MesaJuan Muñiz podrien ser els mitjapuntes de l’equip. A la punta d’atac Manu Barreiro i el recuperat Dongou.

  • 3-2-4-1: Molt semblant a l’anterior però més conservador. Retiraríem un davanter i posicionaríem un pivot defensiu per cobrir més l’esquena dels mitjapuntes i poder passar a defensa de quatre en transicions defensives més ràpidament. Zahibo o Gaztañaga serien els encarregats d’assumir aquestes tasques

Aquests són sis de les múltiples variants de les que disposa Rodri per intentar fer oblidar momentàniament la pèrdua no només del seu golejador sinó de possiblement el seu jugador més resolutiu actualment. El fons d’armari grana serà clau en aquest període sense poder disposar del davanter africà.

ENVIAR UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here