COMPARTIR

El Cádiz ha tardat set anys en tornar a la Segona Divisió i la seva aventura a la categoria de plata del futbol estatal podria durar el mateix que duren els semàfors en verd a sempre intrèpida ciutat d’Atenes, o això és almenys el que somien a la ciutat gaditana després de la magnífica temporada que està realitzant el seu equip i que fins i tot l’ha dut a ser una alternativa a la segona posició que per un altre banda ja és molt difícil que se li escapi al Girona malgrat la irregularitat que està mostrant en les darreres jornades, la mateixa que ha privat a l’autèntic Submarino Amarillo de disputar-li seriosament l’última plaça d’ascens directe.

El conjunt d’Álvaro Cervera ha fallat en diversos moments clau de la temporada, just quan el club català també ho ha fet i per això es troba a vuit punts de la segona posició. Ara bé, tenint en compte la llarga travessa de l’equip per la Segona Divisió B, ningú pot retreure-li res a un planter al que molt difícilment se li escaparà la promoció d’ascens malgrat la ferotge batalla que hi haurà en les sis últimes jornades entre el grup de sis equips que formen des del tercer fins al setè classificat perquè juntament amb el del Tenerife són el més sòlid de tots ells.

La mala ratxa conclou a Santo Domingo  

La tesis de que el Cádiz –com també el Tenerife i el Getafe– ha deixat via lliure al Girona perquè acompanyi al Levante a la lliga de les estrelles es defensa sobretot amb la dinàmica de resultats d’aquest darrer mes i mig en el que tan sols ha aconseguit una victòria, la del passat cap de setmana al camp de l’Alcorcón amb els gols de Khalifa Sankaré i Álvaro García, el jugador amb més talent de tot el planter com així ho ha reconegut alguna vegada el seu entrenador. Abans d’aquest triomf a terres madrilenyes, els grocs travessaven per una mala ratxa que va començar amb la derrota per la mínima contra el CD Tenerife (0-1) i que es va estendre al llarg de les cinc setmanes posteriors amb una sèrie de quatre empats consecutius davant l’UCAM Murcia, el CD Lugo, la SD Huesca i el Levante UD que van acabar amb el mateix marcador: 1-1.

El Cádiz va trencar la mala ratxa al camp de l’Alcorcón. | Foto: laliga.es

Per tant, la victòria davant el quadre de Julio Velázquez pot suposar un punt d’inflexió en el moment més crucial de la temporada, aquell que marcarà si es mereixen lluitar per un lloc a la Primera Divisió o si pel contrari hauran de sumar una campanya més a la categoria de plata. Qualsevol de les dues variants seria positiva, però quan estàs tant a prop de poder jugar amb els millors equips del món no hi ha dubte possible. Per això, els gaditans compten amb la quarta millor defensa del campionat, doncs no en va solament han perdut nou dels trenta-sis partits que s’han disputat fins a dia d’avui havent encaixat 33 gols.

Fantasia i diversió a la mitja punta

Quan un veu un equip com el Cádiz veu un equip seriós, rigorós i compromès col·lectivament, però també veu un equip alegre, ofensiu i que es diverteix sobre el camp. La proposta d’Álvaro Cervera és de les més agradables de la categoria ja no només pels resultats que està aconseguint sinó també l’atractiu que resulta per l’espectador neutral.

Alfredo Ortuño el golejador de l’equip. | Foto: laliga.es

Basat en el 4-2-3-1 que ve utilitzant des de la primer jornada del curs amb una defensa composada per dos centrals infranquejables com són Aridane Hernández, element totalment imprescindible per donar sortida a la pilota, i Khalifa Sankaré i un doble pivot sòlid i consistent format per José Mari i Jon Ander Garrido, els del Ramon de Carranza brillen gràcies al talent de les tres mitges puntes que assumeixen Álvaro García (4 gols), Ager Aketxe (2 gols) –excel·lent en les accions a pilota aturada- i Aitor García o Salvi Sánchez, autors de 5 i 7 gols respectivament. El primer i els dos últims juguen a les bandes però actuen més d’interiors que d’extrems, per la qual cosa tendeixen a associar-se per dintre amb el mitja punta basc deixant els carrils lliures pels dos laterals Brian Oliván i Javier Carpio. La tasca del gol va a càrrec del davanter murcià Alfredo Ortuño, que ha explotat als seus 26 anys amb 17 gols que l’hi han valgut al Cádiz per sumar 32 dels 57 punts que té a la taula classificatòria. Rendiment imperial del golejador de Yecla.

Onze tipus del Cádiz.

Foto: laliga.es

Comentaris

avatar