Portada Actualitat Cròniques El Nàstic cau al parany (0-1)

El Nàstic cau al parany (0-1)

Un gol de Mayor a la recta final decideix el derbi

1
COMPARTIR

El derbi del Camp de Tarragona s’ha resolt amb un final cruel per un Club Gimnàstic que ha vist com el seu etern rival s’ha endut els tres punts del Nou Estadi en el seu únic intent entre els tres pals en un partit que ha seguit el guió que calia preveure amb un Reus Deportiu que ha sortit descaradament a no encaixar cap gol a través del sòlid i rocós plantejament defensiu al que ens té acostumats quan juga de visita davant un Nàstic que ha acceptat de bon grau el fet d’assumir el control de la pilota però sense anar a mort a per la porteria contrària per intentar evitar els possibles contracops d’un rival que tampoc semblava sentir la necessitat de jugar aquesta carta si així mantenia el perill lluny d’Edgar Badia. Curiosament, l’únic gol del partit ha arribat a les acaballes del matx amb un contraatac dirigit per l’ex grana David Haro i que ha finalitzat amb la definició d’Alfredo Mayor i el silenci sepulcral dels més de 12.000 nastiquers que han vist com el seu equip s’ha endut un cop duríssim i immerescut que l’obliga a guanyar tres dels sis partits que resten per poder mantenir la categoria.

De les dues opcions que tenia a la seva disposició, Juan Merino ha decidit repetir l’esquema que tants bons resultats li va donar davant el Mirandés (4-2-3-1) però amb una única variació a la zona de tres quarts. En comptes de jugar amb un interior i un extrem, l’andalús ha preferit utilitzar a Cristian Lobato i Juan Muñiz per donar fluïdesa a la circulació de la pilota davant les previsibles dificultats que li anava a causar el Reus a partir del mig del camp. Jugar amb dos migcampistes d’aquest perfil ha sigut un recurs destinat també a intentar trencar la defensa visitant a través de passades interiors que s’han donat en no masses ocasions. De fet, quan els grana han donat més sensació de perill ha sigut quan han obert el camp per mitjà d’un Gerard Valentín que ha trobat a faltar un soci desequilibrant que l’ajudés a crear superioritat davant un Alberto Benito que s’ha vist obligat a jugar a cama canviada per la baixa d’Ángel Martínez.

El Reus ni tan sols ha exercit una tímida pressió davant la sortida de pilota, provocant que el conjunt tarragoní s’estavellés una vegada rere l’altre davant el seu mur defensiu. El gran mèrit del quadre dirigit per Natxo González no només ha sigut el d’aïllar al Nàstic de la seva porteria, sinó el d’anul·lar al seu jugador més decisiu: Achille Emana. El camerunès ha intentat liderar els atacs de l’equip però en aquesta ocasió no ha gaudit dels espais suficients dels que si va disposar ara fa quinze dies. Les úniques ocasions de la primera part han sigut un xut centrat de Cristian Lobato i un remat de cap de Wilfried Zahíbo que no ha trobat porteria.

Això ha donat peu a que Juan Merino hagi buscat solucions a la banqueta amb l’entrada de Jean-Luc Assoubre. No obstant, el tècnic gadità ha limitat a la única peça que podia canviar el guió d’un partit destinat al 0-0 col·locant-la a la banda esquerra. El fet de jugar a cama canviada ha impedit que l’ivorià pogués protagonitzar aquelles arrancades i els canvis de ritme als que ens té acostumats i que en aquesta ocasió semblaven més imprescindibles que mai. Els canvis de Manu Barreiro i José Carlos, amb el que sí ha decidit donar més amplitud a la banda dreta, tampoc han tingut l’efecte esperat sobre el terreny de joc tot i que Edgar Badia ha efectuat dues parades espectaculars per refusar el remat picat de Bruno Perone a la sortida d’un córner i el xut centrat d’Achille Emana. Val a dir que tot i tenir al gallec en la punta d’atac, els centres laterals, que semblaven l’única manera de poder fer mal al quadre roig-i-negre, han brillat per la seva absència. Si tens un jugador com ell, has de jugar per ell.

Després de les ocasions de Perone i Emana, semblava que el partit estava més a prop de decantar-se pel conjunt grana que no pas pel seu rival, però en els darrers minuts del partit el Reus ha decidit despertar de la seva letargia anant a pressionar a camp contrari per impedir que el Nàstic pogués seguir jugant amb comoditat i per intentar crear un contraatac que decidís l’encontre. Dit i fet. Els roig-i-negres han aprofitat la distància que s’ha creat entre les línies de l’equip tarragoní per enviar una pilota en llarg cap a David Haro, que després de desfer-se de Mossa i Perone ha assistit a Mayor perquè marquès el gol de la victòria. De cop i volta al Nàstic li han sorgit les presses però ja era massa tard per evitar una derrota que probablement no mereixien.

 Foto: Nàstic

Comentaris

avatar
Ordenar:   + nous | + antics | + votats
NasticCAT
Guest

Quina puta ràbia collons. I a sobre amb el calendari que tenim ens cal un miracle per no estar a Segona B l’any que ve.