COMPARTIR

Han passat més de cinc mesos des de que el Nàstic va caure al fons de la classificació, entrant en una dinàmica de resultats que semblava no tenir final i que es va endur per davant a Vicente Moreno i posteriorment a la meitat dels reforços que van arribar durant el mercat d’estiu.

El canvi d’entrenador i la conseqüent arribada de Juan Merino han atorgat a l’equip la seguretat, l’ambició i els ànims que mancaven des de l’inici de la temporada a base de resultats i d’un canvi de sistema que ha donat els seus fruits amb la victòria contra el Numancia, però sobretot amb la que acaba d’aconseguir a l’estadi de La Romareda amb una actuació defensiva magistral que no s’ha estès durant tot el matx però que ha sigut ben ferma quan la situació més ho requeria, quan ha hagut de defensar el seu avantatge al marcador en el tram final d’un partit que pot marcar un abans i un després en aquesta campanya en la que els grana començen a veure la llum al final del túnel.

Actitud i personalitat per encaixar el primer cop

El Nàstic s’ha presentat al coliseu aragonès amb el sistema tàctic que tots esperàvem, amb el 3-5-2 en el que Cristian Lobato, que ha estat exquisit amb la pilota als peus durant el total dels 90 minuts, ha tornat a repetir com a carriler dret i en que l’únic canvi respecte al duel de set dies abans ha sigut l’entrada de Mohammed Djetei per completar la línia de tres centrals, permetent que Luismi hagi tornat al centre del camp per ocupar la vacant deixada pel sancionat MA Cordero.

En aquesta ocasió, i amb l’absència de l’andalús, ha sigut Lévy Madinda el que ha jugat per davant del doble pivot que han format Sergio Tejera i el mateix Luismi.
Achille Emana i Juan Delgado han tornat a formar la dobleta ofensiva donant continuïtat a una associació que cada dia és més efectiva i que, en aquesta ocasió, ha produït el gol de l’empat amb una passada interior del camerunès cap a la frontal de l’àrea on el xilè ha controlat la pilota i l’ha ajustat al pal llarg de Sebastián Saja.

La diana de l’ex jugador del Colo-Colo, que ha marcat per segona setmana consecutiva, ha servit per igualar el gol inicial d’Ángel Rodríguez.
I és que tot-hi disposar del fiable 3-5-2, la defensa grana ha començat el duel fent aigües per tots costats. Si bé de mig camp en endavant la cosa semblava funcionar, els tres centrals s’han vist superats per l’autor del primer gol del partit, que ha aprofitat un forat escandalós i incomprensible entre Daisuke Suzuki i Iago Bouzón per fer bona l’assistència de Manu Lanzarote i plantar-se davant d’un Manolo Reina que no ha pogut fer res per evitar l’1-0. Tres minuts després, el mateix Ángel ha tornat a deixar en evidència a la defensa visitant, més concretament a Iago Bouzón, però s’ha topat amb el pal.

Més enllà d’aquestes dues badades, del gol encaixat i d’algunes pèrdues de pilota de Luismi i Djetei, el Nàstic ha mantingut el tipus i ha començat a refer-se donant continuïtat a les bones sensacions que estava transmetent en atac amb dues accions d’Achille Emana, que primer ha executat un tir sec al pal curt de Saja i després amb un remat llunyà que ha acabat a l’Alcoraz de Huesca. A la tercera però, ha arribat la vençuda i Juan Delgado ha finalitzat amb èxit la jugada que hem descrit en el segon paràgraf d’aquest text. La diana del xilè ha fet justícia al que s’estava veient dins del terreny de joc, i ha servit per reforçar els mèrits dels tarragonins. Ni una greu errada de Bouzón ni la lesió de Luismi, que ha donat peu a l’entrada de Xavi Molina, han minat la moral d’un equip que a la segona part tocaria el cel.

Dai, Reina i els pals 

Només començar els segons 45 minuts, Lobato ha fet ‘misto’ a escassos metres del punt de penal, després d’una gran acció individual d’un Achille Emana que a l’hora de partit ha sigut substituït per Álex López després de realitzar una de les seves millors actuacions des del seu retorn, fent de referència en atac i exhibint el poder d’atracció que la seva figura provoca a les defenses contràries.

Acte seguit, el Zaragoza ha tingut dues ocasions per tornar-se a posar per davant, primer per mitjà d’Ángel i després amb una internada de Manu Lanzarote que Djetei ha tallat just quan el barceloní es disposava a executar. No obstant, els tarragonins han seguit contestant a les arribades del quadre local i en un servei de cantonada que ha disposat Sergio Tejera, Xavi Molina ha pentinat al primer pal perquè Suzuki aparegués en el segon per rematar la pilota al fons de la xarxa.

De la mateixa manera que va succeïr la passada temporada, el Nàstic ha hagut de patir per poder celebrar una victòria tant o més important que la que va firmar José Naranjo, i ha basat el seu triomf en una actuació col·lectiva en la que Manolo Reina s’ha tornat a erigir com l’autèntic heroi del matx amb dues parades brutals que han servit per mantenir l’avantatge d’1-2 a l’electrònic d’una Romareda que vist com el pal i el travesser també han col·laborat a la causa dels de Juan Merino, que gràcies a aquesta victòria per fi han pogut sortir de les places de descens just abans de la visita d’un Córdoba que també es troba inmers en la lluita per la permanència. El somni és més viu que mai.

Foto: laliga.es

Comentaris

avatar
wpDiscuz