COMPARTIR

La paciència és una virtut poc reconeguda en el món del futbol. A l’estiu es fa una aposta molt forta per un projecte amb identitat pròpia i a les primeres de canvi, quan sorgeixen els dubtes i les coses no es desenvolupen tal i com estaven previstes, es decideix tallar el “problema” d’arrel i fer el canvi més fàcil, el de l’entrenador, amb tot el que això comporta.

Per què succeeix això? Doncs perquè la majoria dels clubs s’han acostumat a actuar d’aquesta manera, a la necessitat imperiosa i absurda dels resultats immediats.
Cada vegada sembla més clar que el que compta únicament és assolir els objectius sense importar el mitjà, el com o el que és el mateix, l’idea i l’estil de joc que ha de definir als equips perquè els aficionats, sobretot els seus, els puguin reconèixer.
Si bé hi ha excepcions, com tot en la vida, en la majoria de casos les presses i la precipitació no porten enlloc, tal i com està succeïnt a Saragossa.

El que passa amb l’equip de la capital aragonesa és ben senzill. Històricament, el seu equip és el novè que més temporades ha militat a la màxima categoria del futbol estatal (58) i en els darrers temps no ha sigut capaç d’abandonar la Segona Divisió –present des de la 2013/14- i recuperar el lloc que li pertoca a la cinquena ciutat amb més habitants del territori espanyol, per davant d’altres indrets que sí tenen representació a la Primera Divisió com poden ser Málaga, Las Palmas de Gran Canaria o Bilbao. A més, és la setena entitat amb més trofeus al seu palmarès amb sis Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Recopa i una Copa de Ferias. Aquestes dues circumstàncies són les que precisament estan perjudicant als interessos d’un equip que en les darreres temporades, encegat pel seu passat gloriós, té la ment posada més en el seu futur que no pas en el present amb el que ha de batallar dia a dia.

De Luis Milla a Raúl Agné

Un dels fets que millor exemplifica el que és avui en dia el Real Zaragoza és el canvi de model que ha patit el projecte d’aquesta temporada 2016/17, un projecte que ha deixat de ser tal des que Luis Milla va ser cessat a l’onzena jornada de lliga.

Insistim en la idea de projecte perquè quan fitxes a un entrenador com ell és perquè vols deixar de donar ‘bandazos’ i donar-li a l’equip un estil i una filosofia de joc a través de la qual pugui assolir els seus objectius (el més primordial, el de l’ascens a la lliga de les estrelles).

Aquest és precisament el gran problema amb el que es va topar l’ex tècnic del Lugo, que després d’encadenar sis partits sense conèixer la victòria, amb tres derrotes i tres empats, va ser destituït tot i tenir a l’equip a tres punts de les places de promoció. L’aragonès, nascut a Teruel, amb prou feines va tenir temps d’instaurar la seva idea dins del vestuari i que aquesta es pogués reflectir al terreny de joc.

Que l’antic seleccionador sub21 va ser víctima de la necessitat imperiosa d’obtenir resultats i de l’obligació d’estar a la zona alta de la classificació que tenia l’entitat és un fet que queda contrastat amb el nom del seu predecessor: Raúl Agné.

El Zaragoza va passar de la proposta atractiva i ofensiva de Luis Milla al joc conservador i resultadista d’un entrenador que en les seves últimes experiències al Cádiz i al Tenerife no va sortir massa ben parat.

Enguany, el tema no sembla que li estigui anant millor, doncs tot i que amb la seva arribada el quadre de La Romareda va ser capaç de refer-se amb dos empats i dues victòries, el pas de les jornades l’ha fet tornar a la trista realitat. Abans del partit contra el Nàstic solament ha sumat cinc dels últims vint-i-un punts possibles, i això l’ha portat a situar-se a vuit punts de la sisena posició, mentre que el descens el té a cinc.

La reacció encara és possible

És evident que a la llarga el canvi no ha tingut els efectes esperats, doncs per poder aconseguir bons resultats el que primer s’ha de definir en aquest equip és com i de quina manera els vol aconseguir.

Amb el nom, l’escut i bons jugadors no sempre és suficient, si bé el planter del Real Zaragoza té el suficient talent individual com per poder arribar a la última jornada amb opcions de poder disputar els play-off.

Si ja de per si l’equip del lleó a l’escut compta amb el lideratge i veterania d’Alberto Zapater i Cani, la màgia de Manu Lanzarote, la velocitat de Jordi Xumetra i l’olfacte golejador d’Ángel Rodríguez, que ha transformat onze dianes en el present campionat, des de finals de gener disposa del talent d’Edu Bedia (Real Oviedo) i dels infinits recursos de l’atacant grec Georgios Samaras (Rayo OKC), que encara no ha debutat. El central Jesús Valentín (SD Huesca), el lateral Rolf Feltscher (Getafe) i l’ex porter del Club Gimnàstic Sebastián Saja també s’han sumat a la causa, que a dia d’avui és francament complicada.

Onze tipus del Real Zaragoza.

Foto: laliga.es

Comentaris

avatar
wpDiscuz