COMPARTIR

En el món de la boxa es diu que qui colpeja primer colpeja dues vegades, i en aquesta ocasió el Nàstic ha sigut capaç de fer bona aquesta frase i s’ha imposat amb solvència a un Numancia que ha sigut víctima de la necessitat imperiosa per guanyar que tenia el seu rival, que a falta d’un joc vistós i constant ha tirat d’orgull, garra i lluita per poder celebrar la tercera victòria de la temporada davant la seva afició.

El gol de Miguel Ángel Cordero a l’inici de la segona part ha canviat radicalment el guió d’un partit que en els primers 45 minuts amenaçava amb ser una calcomania del que es va poder veure ara fa set dies contra l’Alcorcón, injectant una dosi d’energia i de fe tan als seus companys com als gairebé sis mil espectadors que s’han donat cita al Nou Estadi.

El Nàstic dels migcampistes

L’estèril empat de la setmana passada i l’absència per lesió de Bruno Perone i la dels jugadors que s’han quedat fora per decisió tècnica eren arguments irrefutables per pensar en una sèrie de canvis a l’onze inicial que Juan Merino havia de disposar per afrontar aquest segon partit consecutiu com a local en el que l’únic resultat possible era el de la victòria.

Per assolir aquest objectiu, el gadità tenia molt clar que havia de proposar una idea diferent respecte al que haviem vist fins ara, i ha posat sobre la gespa a tots els migcampistes que havien entrat a la convocatòria, la qual cosa l’ha obligat a moure algunes peces perquè tots hi tinguéssin cabuda.

El moviment principal ha sigut el de situar a Luismi Sánchez com a tercer central al costat de Iago Bouzón i Daisuke Suzuki, i això li ha obert les portes de la titularitat a un Lévy Madinda que ha debutat sota les ordres del nou entrenador.
El gabonès ha format amb Sergio Tejera un sòlid doble pivot que ha actuat per darrera de Miguel Ángel Cordero i que ha comptat amb la inestimable contribució de Cristian Lobato, que tot-hi assumir el rol de carriler dret ha tingut més pes en atac que en defensa.

Luismi ha sigut un autèntic baluard defensiu i, tot-hi que no destaca per la seva alçada, ha sigut capaç de rebutjar totes les pilotes aèries que han sobrevolat l’àrea local, mentre que Lévy Madinda s’ha encarregat d’escombrar el centre del camp on Julio Álvarez ha estat l’únic distintiu del Numancia que ho ha intentat, apareixent per tota la zona de tres quarts.

Els tres elements restants han sigut els que han marcat la diferència al marcador. MA Cordero ha aprofitat un bon centre lateral de Cristian Lobato per obrir la llauna i Sergio Tejera ha rematat la feina amb una gran jugada individual que ha acabat convertint-se en el 2-0 definitiu.

Amb tot, tenim fins a cinc migcampistes en el que probablement hagi estat el Nàstic més creatiu de tota la temporada. Això però, no ha comportat una actuació on hagi primat el futbol de possessió com tampoc una allau d’ocasions important de cara a la porteria d’Aitor Fernández, si bé al final tots han tingut una actuació més que destacada i transcendent en el devenir del partit.

L’únic moment en que els grana han sigut purament superiors al quadre sorià ha sigut durant el primer quart d’hora, en el que Achille Emana ha tingut una ocasió molt clara després de protagonitzar un eslàlom en el que ha anat superant rivals fins estavellar-se contra el porter visitant, que ha acabat enviant la pilota a córner. Posteriorment, Pablo Valcarce ha perdonat dues ocasions molt clares que haguéssin canviat el rumb del duel.

Cop d’efecte amb el primer gol

Excepte els primers quinze minuts, la primera part del partit ens ha tornat a deixar la sensació de que per molts jugadors de perfil creatiu que hi hagi sobre el terreny de joc, la dificultat per trobar als davanters –avui Achille i Juan Delgado– mai disminuirà.

Si els migcampistes no connecten amb els atacants difícilment poden haver-hi ocasions de perill, i si a això s’hi afegeix les facilitats defensives -que per sort no ha aprofitat el Numancia– els xiulets acaben fent acte de presència.

El gol de Cordero, però, ha servit per canviar la tendència vista durant el primer acte i ha propiciat que equip i afició es fonguessin per resistir davant el mínim avantatge que mostrava l’electrònic, un avantatge que Juan Merino ha volgut defensar amb ungles i dents incorporant centímetres d’alçada, els de Manu Barreiro i Álex López, i també els de Mohammed Djetei, que ha substituït a Madinda i ha permès que Luismi finalitzés el xoc recuperant la seva posició habitual al doble pivot.

Els tres canvis del preparador andalús han aportat una bucanada d’aire fresc que ha permès a l’equip buidar-se fins al final defensant en bloc i arribant i guanyant totes les disputes que s’han produït en el seu propi camp, sempre que el Numancia ha intentat aproximar-se sense èxit a la porteria de Manolo Reina.

De fet, les millors ocasions de la recta final han sigut pels grana, primer amb un remat al travesser del propi MA Cordero i després amb l’assistència d’Álex López que Tejera ha convertit en el segon gol per certificar una victòria que permet al Nàstic abandonar l’última posició de la classificació i situar-se a dos punts de la salvació, després que l’UCAM Murcia, el Córdoba, l’Almería i el Mallorca hagin perdut els seus respectius compromisos. La permanència és possible.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

avatar
Ordenar:   + nous | + antics | + votats
since1886
Member

encara no hem fet res pero almenys comencem a veure la llum

pd. lo de madinda es espectacular, quina feina q fa al mig del camp i q desaparcebut passa per tothom..

wpDiscuz