COMPARTIR

Quan es va rumorejar sobre la possibilitat que Achille Emana pogués tornar a Tarragona la major part de l’afició nastiquera es va il·lusionar de nou davant la pèssima primera volta que estava realitzant l’equip a la Liga123.
La seva aportació durant l’anterior curs, on es va fregar l’ascens a la Primera Divisió, va superar qualsevol expectativa que s’hagués pogut generar amb el seu fitxatge, tot i les grans temporades que havia realitzat abans al Toulouse francès o posteriorment a la lliga espanyola a les files del Real Betis.

El més fàcil per a un jugador de 33 anys (ara 34) i que procedia de les “presons d’or” dels Emirats Àrabs i Mèxic, hagués estat vindre a retirar-se aquí, complint amb la llei del mínim esforç. Però no. Achille tenia clar que si fitxava pel Nàstic era per recuperar el temps que havia perdut en les seves aventures exòtiques i utilitzar la seva figura per liderar a un equip al que li faltava el seu crack particular per afrontar amb plenes garanties el seu retorn a la Segona Divisió.

Per tot això, la seva incorporació al mercat d’hivern ha sigut motiu de gran celebració, doncs amb ell s’ha recuperat part de l’esperit que s’havia perdut amb les baixes que s’havien produït sis mesos enrere.
Calia esperar que el camerunès marqués la diferència i pogués gaudir de minuts i de la regularitat que està tenint des de la seva arribada, però el que ningú podia esperar és que influiria d’una manera tant positiva en el seu germà menor, que fins a dia d’avui havia tingut una presència gairebé testimonial en la que és la seva primera temporada com a membre oficial del primer equip.

No sabem exactament perquè Juan Merino ha apostat per ell passant per davant d’altres jugadors importants com Jean-Luc Assoubre, José Carlos, Juan Muñiz o fins i tot Álex López, però aquesta confiança ha sigut probablement el que ha provocat que Stèphane hagi sortit sobre la gespa de l’Anxo Carro amb l’objectiu de donar un cop sobre la taula per ser l’home clau de la remuntada i reafirmar així la seva candidatura per ser el davanter titular d’un Nàstic que torna a guanyar gairebé dos mesos després al ritme dels germans Emana.

La d’Antonio Conte

Poc s’esperava la revolució que ha dut a terme Juan Merino per afrontar la visita al CD Lugo, cinquè classificat de la categoria abans de l’inici d’aquesta jornada.

Després de repetir el 4-4-2 en els seus dos primers partits al capdavant de la banqueta grana, el tècnic gadità ha sorprès a propis i extranys presentant un 3-5-2 similar al del Girona de Pablo Machín, i pràcticament idèntic al del Chelsea d’Antonio Conte, l’equip més en forma de la Premier League i molt probablement de tot el continent europeu.

Per donar sentit al nou sistema, Merino ha instal·lat a Daisuke Suzuki com a tercer central al costat de Iago Bouzón i de Bruno Perone i ha recuperat a Gerard Valentín per fer de carriler dret amb Mossa complint la mateixa funció a la banda contraria.

Miguel Ángel Cordero i Manu Barreiro han sigut les altres novetats en un onze completat per Luismi Sánchez, Sergio Tejera i el mencionat Achille Emana.

Amb tots aquests ingredients, l’andalús pretenia apuntalar la parcel·la defensiva amb un poblat mig del camp que havia de frenar els intents del conjunt local.

En certa manera l’equip ha complert amb el que pretenia el seu entrenador, però el penal de Mossa, que Joselu ha convertit en l’1-0, ha provocat que la lectura del primer temps no fos del tot positiva, si bé no han faltat oportunitats per marcar el gol de l’empat en dos lliures directes i en una pilota estavellada al travesser. Totes aquestes accions patrocinades pel dorsal ‘25’ dels visitants.

Confiança en el nou sistema i en Stèphane

Lluny de fer cap canvi tàctic per intentar capgirar el marcador, Merino ha sigut fidel a la seva proposta i ha fet cas a les bones sensacions que ha deixat l’equip durant els primers 45 minuts.

L’únic canvi que ha tingut que introduir ha sigut el de Stèphane Emana per un desaparegut Manu Barreiro a qui el transcurs del partit no l’ha ajudat en cap moment. Fora centímetres i a dins la velocitat i l’espurna del menor dels Emana, que s’ha entès a les mil meravelles amb el seu germà gran tal i com ja van fer fa poc més d’un any a Mendizorroza (1-3).

Una de les primeres pilotes que ha tocat ha anat a parar al fons de la xarxa defensada per José Juan, després d’aprofitar una assistència de cap d’un Achille que posteriorment ha aparegut amb un altra rematada de cap per escalfar el gerro d’aigua freda que havia suposat el segon gol del Lugo, el segon gol de l’artiller Joselu després d’una magnífica centrada de l’ex grana Jordi Calavera.

Amb el 2-2, el pitxitxi dels gallecs ha tingut una ocasió claríssima per tornar a avançar l’equip de Luis César, però el seu remat picat contra el terra ha marxat per sobre de la porteria defensada per un Manolo Reina que ja estava batut.

Després d’aquesta ocasió, semblava que el Nàstic solament podia defensar l’empat davant d’un Lugo que havia començat a inclinar el camp al seu favor, però el que ha succeït en els últims minuts ha estat ben bé tot el contrari.

Merino ha cremat els seus cartutxos i ha donat entrada a Álex López, que ha sigut protagonista de la jugada que ha fet volar els 3 punts cap a Tarragona.
El calafellenc ha sigut molt hàbil per passar entremig de dos defenses i ingressar així dins l’àrea, on el porter local li ha netejat la pilota. Quan semblava que l’oportunitat de guanyar el partit ja s’havia difuminat, Stèphane ha aparegut del no res per aturar els nostres cors abans d’empènyer l’esfèric i fer el 2-3 definitiu que ha permès al quadre tarragoní arrancar la segona volta de la millor manera possible, amb una victòria totalment insospitada que servirà per reforçar la moral d’un vestuari que sembla més unit que mai.

Foto: laliga.es