COMPARTIR

El final de la temporada 2015/16 va suposar el final de la llarguíssima etapa de Juan Carlos Merino a la disciplina del Real Betis Balompié, club en el que havia militat com a jugador i posteriorment com a entrenador del filial i del primer equip.

El club verd-i-blanc va recórrer a ell en dues ocasions, primer al desembre del 2014 per substituir a Julio Velázquez i més recentment al gener d’aquest mateix any per rellevar a un Pepe Mel que en els quatre primers mesos de competició va ser incapaç de portar l’equip a lluitar per les places europees.

En la primera ocasió, Merino va dirigir al conjunto d’Heliópolis –llavors a la Segona Divisió– durant quatre partits, aconseguint un ple de victòries, mentre que aquesta última vegada havia acceptat el càrrec per completar tota la segona volta del campionat i deixar al Betis en una més que meritòria desena posició.

Això però no va ser suficient perquè el tècnic gadità pogués convèncer al nou director esportiu Miguel Torrecilla de que era la persona més indicada per comandar el seu primer projecte com al conjunt andalús. Tot i que l’ex del Celta de Vigo li va oferir un càrrec a la secretaria tècnica, ell va rebutjar l’oferta perquè en la seva ment solament cabia la possibilitat de ser entrenador. Ara, més de sis mesos després de prendre aquesta decisió, a Juan Merino li ha arribat l’oportunitat d’ocupar una banqueta i aquesta és la del Club Gimnàstic.

Un vell conegut d’Emilio Viqueira

El director esportiu del conjunt grana ha apostat molt fort pel que en les properes hores es convertirà en el nou entrenador del club, un home amb el que va coincidir com a jugador al Recreativo de Huelva durant cinc temporades (2002-2007). Posteriorment, la seva relació va provocar que Emilio Viqueira, que després de retirar-se va assumir el càrrec de director esportiu del CD Xerez, apostés pel seu ex company per ocupar la banqueta del quadre andalús de cara al curs 2011/12. Les coses però, no van sortir com esperaven a Chapín i després de 16 jornades, amb 4 punts dels últims 18 possibles, el mateix Viqueira va destituir a Merino donant l’alternativa al que era el seu segon entrenador, un tal Vicente Moreno.

Per tant, l’ex futbolista gallec continua seguint la pauta marcada des de la seva arribada a Tarragona. Dins de la gran cartera de jugadors, preparadors i entrenadors que maneja Promosport, ell aposta per persones de la seva absoluta confiança. En clau grana, podem dir que amb l’arribada de Juan Merino, Viqueira ha buscat un perfil molt similar al de Vicente Moreno: entrenador sense una necessària dilatada experiència a les banquetes, amb ganes de començar a escriure la seva pròpia història i amb les idees ben clares. Després, serà dins del terreny de joc on podrem veure quines semblances i quines diferències hi ha entre la seva proposta futbolística i la del seu antecessor.

Pinzellades del que pot ser el nou Nàstic

Al futur entrenador del quadre tarragoní li agrada que els seus equips, al menys pel que vam veure al Betis, defensin i ataquin junts, però sobretot que defensin. En els dos sistemes per antonomàsia que va utilitzar al Benito Villamarín (4-4-2 i 4-2-3-1) els dos puntes –en el segon sistema el mitja punta adopta la posició natural d’un punta- treballen en el seu propi camp per evitar qualsevol desavantatge numèric quan el rival hagi de començar amb els seus dos centrals. Amb el marcador a favor o inclús igualat, poques vegades vam veure un equip agressiu decidit a pressionar la sortida de pilota per tal de no provocar cap desajust defensiu que pogués facilitar la circulació del rival.

Amb pilota, el Nàstic es pot convertir en un equip llarg que jugui amb les línies del camp ben a dalt, sobretot a l’hora d’executar la sortida de pilota en la que els laterals no s’instal·laran en camp contrari i estaran més a prop dels centrals per compensar l’absència dels migcampistes, que previsiblement es trobaran en una posició més avançada perquè els defenses tinguin l’espai suficient com per avançar. Si el contrari decideix pressionar als dos centrals, és possible que un dels dos pivots s’apropi per crear una tercera línea de passada, i si això no funciona no hi haurà cap problema en utilitzar el joc directe. L’equilibri serà una paraula clau en el decàleg de joc que instauri Juan Merino al Nou Estadi, i per això el més lògic és que a la sala de màquines que veiem un jugador creatiu al costat d’un migcampista de tall defensiu que destrueixi el joc del rival.

Una vegada superada la primera línea de pressió, els extrems cobraran molta importància ja que al preparador gadità li agrada fer ús de jugadors ràpids, verticals i que a la vegada puguin jugar per dintre. El que seria un Jean-Luc perquè ens entenguem. Difícilment veurem jugadors interiors com Cristian Lobato o Juan Muñiz jugant per les bandes, ja que no tenen les condicions suficients com per crear el desequilibri que sí poden efectuar altres futbolistes de la plantilla. A la davantera és difícil encertar quina pot ser la seva idea, si  bé amb el Betis ja va demostrar la seva predisposició per jugar amb un ‘9’ espigat al costat d’un davanter més menut que pugui aprofitar els espais que generi el primer. La presencia d’Achille Emana pot condicionar aquesta idea, tot i que haurem d’esperar al partit contra el Tenerife per sortir de dubtes.