COMPARTIR

Sabem que un jugador és bo quan es capaç de marcar la diferència en qualsevol situació del joc, donant assistències, marcant gols, executant les jugades d’estratègia… però quan un jugador és capaç de canviar el guió, el ritme, en definitiva, el devenir d’un partit, llavors sabem que és boníssim.

L’incidència de Jean-Luc en la victòria del Nàstic contra el Cádiz va molt per aquesta línia.
No ha estat titular i novament ha tingut que sortir des de la banqueta, la qual cosa lamentem molt profundament perquè és un futbolista atípic, diferent a tot el que hi ha a la resta del planter, al qui els continus problemes físics que viu temporada rere temporada li estan impedint explotar i molt probablement jugar en una categoria superior. Ja a l’inici de la passada campanya va demostrar que amb regularitat i confiança pot i ha de ser un membre importantíssim dins dels plans de Vicente Moreno.

Fa temps que ha deixat de ser un futbolista purament de banda, doncs a part del desequilibri que aporta des de l’extrem dret té la descaradura de desafiar a la defensa contraria traçant diagonals cap a l’interior que porten de corcoll a qualsevol defensa de la categoria, la qual cosa li serveix per generar una infinitat d’espais que poden aprofitar els davanters per amenaçar la porteria contrària, exactament com ha fet Ikechukwu Uche per batre a Alberto Ciufentes marcant un gol que val molt més que tres punts. I sí, Jean-Luc Assoubre és boníssim.

Si no es pot per l’esquera, provem per la dreta

La novetat més important que podem destacar en l’onze inicial de Vicente Moreno és la presència de José Carlos i la conseqüent variant tàctica que ha comportat la seva titularitat.

En els últims tres partits, el preparador valencià havia decidit dotar de més profunditat la banda esquerra amb Mossa i Ferran Giner fent el contrari amb el carril contrari, on l’entrada d’un migcampista deixava la banda totalment lliure a Gerard Valentín. A Miranda va ser Juan Muñiz, contra el Getafe Cristian Lobato i davant el Reus Deportiu Lévy Madinda, l’únic dels tres que probablement no tingui les condicions tècniques suficients com per partir des de la banda, i això ho va patir l’equip com tots ja coneixem.

En aquesta ocasió, el de Massanassa ha optat per ubicar a Lobato partint des de la banda esquerra i potenciar així la banda dreta amb un extrem pur que es pogués associar amb Gerard Valentín. La jugada però, no podem dir que li hagi sortit bé perquè José Carlos, amb una evident falta de ritme competitiu, no ha estat a l’alçada de la importància del duel i no ha pogut exhibir aquella versió que tant ens va il·lusionar a la pretemporada. A més, va anul·lar per complet les reputades incorporacions del lateral gironí ja que no sabia ben bé si desmarcar-se o fer-li la cobertura. No va ser el seu dia, això està clar.

Els dubtes de la primera part queden esvaïts a la segona

El mal partit de José Carlos no està necessariament lligat al fluix primer acte que ha realitzat tot l’equip, al que li ha pesat amb excés les ganes de compensar la derrota en el derbi contra el Reus. Els nervis i l’ansietat han deixat sense efecte l’aposta ambiciosa d’un Vicente Moreno que ha tornat al pla de fa quinze dies poblant el centre del camp amb els seus millors migcampistes: Lévy Madinda, Cristian Lobato, Juan Muñiz i Sergio Tejera.

Tot i que la primera oportunitat del duel ha sigut un remat d’Álex López que Alberto Cifuentes ha refusat a córner, les millors ocasions dels primers 45 minuts han sigut per a un Cádiz que no ha sabut aprofitar tres del conjunt local, la primera de Daisuke Suzuki, la segona de Sergio Tejera i la tercera d’un  Moha Djetei que ha acabat completant una meritable actuació. Els errors de cara a porteria de Abdullah i Alfredo Ortuño (x2) s’han unit als problemes físics que ha patit Álex López poc abans d’arribar a la primera mitja hora. La lesió del calafellenc ha motivat l’entrada d’un Ikechukwu Uche que ha quallat el seu millor partit des de que vesteix la samarreta grana buscant sempre l’espai, baixant les pilotes àrees al pis i combinant francament bé amb els companys, especialment amb Jean-Luc.

L’entrada de l’ivorià ha servit per eixamplar el camp i agitar una segona part en la que els tarragonins han sortit decidits a imposar la seva dictadura a partir d’una agressivitat i una pressió  molt més alta que ha deixat sense resposta al quadre gadità. La versatilitat i l’alta velocitat amb la que executa cada una de les seves accions han generat els espais suficients per destrossar a la defensa visitant. En una d’aquestes, Juan Muñiz, que aquesta vegada no ha encertat a l’hora d’executar dues faltes perillosíssimes, ha habilitat a Ike Uche perquè en un acte de fe i fortuna hagi pogut marcar el gol que ha servit per celebrar el tercer triomf d’un Nàstic que està de tornada.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

avatar
wpDiscuz