Portada Actualitat Cròniques No hi ha manera (2-2)

No hi ha manera (2-2)

La victòria continua resistint-se

0
COMPARTIR

Una vegada més el Nàstic ha deixat escapar l’oportunitat d’estrenar el seu caseller de victòries en un partit on ha maquillat l’actuació del darrer cap de setmana però en el que novament han pesat més els errors que els encerts. Ni el fet de jugar amb el millor equip possible per manar i remenar la pilota ni les dues vegades que s’ha avançat en el marcador han sigut motius suficients com per posar punt i final a la ratxa de dotze jornades sense guanyar. El malson continua.

Un onze inicial il·lusionant

Vicente Moreno ha optat per dissenyar un equip basat en el talent i la qualitat per intentar portar el pes del partit i enganxar així a una afició que s’ha mostrat tímida i reservada menys quan ha tingut que esbroncar merescudament a l’equip arbitral. Amb Otar Kakabadze i Albert Lopo substituint als sancionats Gerard Valentín i Xavi Molina, el preparador de Massanassa ha construït un mig del camp exclusivament creatiu on s’han ajuntat Sergio Tejera, Miguel Ángel Cordero, Cristian Lobato i un Juan Muñiz que s’ha mogut més per la zona central que no pas per la banda dreta tant a l’hora d’atacar com a l’hora de defensar executant la pressió al costat d’Álex López.

L’aposta del tècnic ha funcionat, al menys per millorar les sensacions i en general el joc col·lectiu que va mancar a Almería. S’ha vist un Nàstic amb més actitud, amb més ganes de ser protagonista, amb les idees més clares i en definitiva, amb més ganes de guanyar. La intensitat i l’empenta dels primers minuts així ho ha confirmat, amb els migcampistes portant el timó del partit mitjançant la circulació de la pilota i diversos canvis d’orientació que han arrancat els primers aplaudiments del Nou Estadi. Per primera vegada, els onze futbolistes que hi havia sobre el terreny de joc han demostrat que saben com i a què han de jugar. Quan els bons s’ajunten, tot és més fàcil.

Juan Muñiz segueix creixent

L’asturià ha sigut un dels futbolistes més importants del partit i sobretot de la primera part amb una actuació que no fa més que confirmar el pas endavant que ha donat en les últimes jornades per convertir-se en un dels líders de l’equip, tant dins com fora del terreny de joc. Sabíem de la seva qualitat però fins ara només l’havia demostrat en petites dosis, en les accions a pilota aturada per ser més clars. En el xoc contra el Mallorca també ho ha fet, primer amb un servei de cantonada que gairebé acaba en gol olímpic i posteriorment amb el lliure directe que ha finalitzat en l’1-0, però recolzat per una actuació individual que fa justícia a la confiança que li està donant Vicente Moreno.

El golàs de Juan Muñiz ha fet créixer a un rival que també ha sabut aprofitar els metres que li ha anat cedint el Nàstic per aproximar-se a l’àrea d’un Dimitrievski que abans d’aturar un remat de Damià Sabater ha vist com la creueta ha refusat el remat de cap de Lago Junior. Les dues ocasions del conjunt balear han sigut un preavís del que ha succeït un cop encetada la segona part, on Brandon s’ha aprofitat de la feblesa defensiva de Daisuke Suzuki per culminar una gran jugada individual amb un remat potentíssim davant el que res ha pogut fer el porter macedoni. Els fantasmes ja rodaven per el Nou Estadi.

Tot i el gol encaixat, els canvis introduïts per Vicente Moreno han donat un nou dinamisme a l’equip. L’entrada de Jean Luc i de Ikechukwu Uche ha servit per passar del control al joc directe, a un joc de transicions on sempre guanya l’agitador.  L’ivorià ha tornat a marcar la diferència partint des de la banda dreta amb un remat que després de xocar en el pal i en l’esquena de Roberto Santamaría ha acabat convertint-se en el 2-1.

Brandon i l’àrbitre dinamiten el final del partit

El primer triomf de la temporada semblava proper, però res més lluny de la realitat. La lesió d’Álex López, els avisos del Mallorca i la passivitat de la grada han provocat uns minuts de calma, d’incertesa, que han acabat en tempesta. Brandon, el jugador més petit que hi havia sobre la gespa, ha aprofitat un servei de cantonada per deixar en evidència a tota la defensa local marcant el gol de l’empat que ja seria definitiu.

Els minuts finals del matx han estat marcats per l’actuació del col·legiat, que ha anul·lat un gol a Stéphane Emana provocant la fúria de la banqueta local i de tot el feu tarragoní. L’empipament general ha arribat al seu punt més àlgid quan el sr. De la Fuente Ramos ha xiulat el final del partit just quan s’ha produït una falta molt a prop de l’àrea visitant que hagués suposat la darrera oportunitat del Nàstic per intentar guanyar el partit. Tot plegat s’ha resolt amb la xiulada generalitzada de la graderia i l’expulsió per vermella directa d’Albert Lopo, que es perdrà el proper compromís al camp del Mirandés on els grana continuaran buscant la primera victòria del curs.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

avatar
wpDiscuz