COMPARTIR

De la mateixa manera que la temporada passada el Nàstic ha tingut que aixecar un 0-2 en contra per aconseguir estrenar el seu caseller d’unitats davant, novament, un equip dirigit per Luis César Sampedro. Com si d’un Déjà vu es tractés, els grana han aprofitat una pena màxima per retallar diferències i establir la igualada definitiva ja al temps afegit. L’ordre dels factors no ha mantingut el mateix patró que en aquell duel contra l’Albacete, com tampoc el guió d’un partit que ha canviat de rumb gràcies als canvis significatius que ha introduït Vicente Moreno al llarg del matx.

Plantejament fallit

El tècnic valencià ha presentat una alineació pràcticament calcada a la del Mini Estadi amb l’’única novetat de Sebastián Saja ocupant la porteria a causa de l’absència per lesió de Manolo Reina. Mantenint el 4-3-3 defensiu del xoc davant el filial blaugrana, Wilfried Zahíbo ha tornat a ocupar la posició de mig centre posicional per darrera de Sergio Tejera i d’un imperial Lévy Madinda que novament ha completat un partit notable. L’objectiu del de Massanassa era deixar que el Lugo assumís el control total de la pilota per poder arrabassar-la-hi i sortir al contraatac mitjançant la velocitat dels dos extrems, Rharsalla i José Carlos. Res de nou.

El gran problema amb el qual s’han topat els locals és que el rival ha sabut circular l’esfèric molt còmodament davant la seva fallida, erràtica i desorganitzada forma de pressionar. Cada vegada que han sortit amb la pilota jugada, Álex López ha tingut que marcar a un dels centrals mentre que l’altre ha sigut responsabilitat d’un dels dos extrems, que ha tingut que anar a la seva trobada deixant lliure al jugador rival que havia de marcar i el qual ha aprofitat l’ocasió per fer un 2×1 contra el lateral del Nàstic associant-se amb el migcampista més proper i sobretot amb el seu soci en banda. Clarament, els nous fitxatges necessiten més temps per adaptar-se a l’estil de joc del seu nou equip.

D’altra banda, en quant els grana han tingut que iniciar la jugada ha sigut Zahíbo l’encarregat de fer-ho incrustant-se entre els dos centrals tal i com ha vingut fent durant tota la pretemporada. El francès té un bon toc de pilota, però tampoc és cap meravella com per atorgar-li tal responsabilitat, i menys quan tens en nòmina a Sergio Tejera. En una d’aquestes, l’ex jugador del Valencia Mestalla ha vist com Alfonso Pedraza li ha pispat la bola per acabar introduint-la dins la porteria del “Chino” Saja. Com va dir alguna vegada el geni de Juanma Lillo, dime con que mediocampista andas y te diré qué equipo eres.

Canvi de sistema i d’intencions

Com tota persona de bé que s’apreciï, Vicente Moreno s’ha donat compta del seu error i ha rectificat, ha vist que el centre del camp estava naufragant i ha decidit retirar a Zahíbo per donar entrada a Cristian Lobato, un moviment que ha semblat arribar tard després de que Xavi Molina cometés un penal que Joselu ha transformat amb el 0-2 que ha deixat el partit molt costa munt de cara al segon acte.

El que ha passat és que si a un planter amb la fe, la casta i el coratge d’aquest equip li dones les eines adequades per picar perdre, al final trobes al llum al final del túnel. Amb l’entrada de Lobato, Tejera ha passat a ocupar el MC i això ha millorat considerablement la sortida de pilota. Posteriorment, l’ingrés del debutant Ikechukwu Uche i de l’elèctric Jean-Luc Assoubre han acabat de revolucionar un duel que semblava pràcticament perdut. Ara sí, el Nàstic ha donat un pas cap endavant, ha exercicit una pressió ben ordenada i definitivament s’ha fet amo i senyor del xoc.

L’entrada del nigerià ha servit per passar a un sistema amb dos puntes que ha facilitat la feina a un incansable Álex López. La marca d’un sol davanter estava sent una tasca ben senzilla per als dos centrals del Lugo, però això ha canviat totalment amb la sortida de Rharsalla i l’entrada de l’ex davanter del Recreativo de Huelva. Un davanter del nivell d’Uche és capaç de capgirar el guió d’un partit sense que la bola passi necessàriament pels seus peus. Bé, de fet ha tocat una i s’ha convertit en l’1-2.

Amb el canvi tàctic al 4-4-2, la dina d’Uche i el domini claríssim de l’esfèric gràcies al triumvirat Tejera-Madinda-Lobato, els laterals han tingut un impacte decisiu en el signe final del xoc. Mossa ha aprofitat que Lobato li ha deixat tot el carril esquerra lliure i Gerard Valentín ha començat a donar una exhibició amb les seves hiperactives conduccions per la dreta que han portat de cap a Manu Rodríguez. En el darrer intent de l’ex jugador de l’Olot, Álex Lopez s’ha avançat en el primer pal per empentar la pilota i fer el definitiu 2-2 que ha servit perquè el conjunt tarragoní arrenqui el campionat amb un empat que sap a victòria.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

avatar
wpDiscuz