COMPARTIR
Jean-Luc, el jugador més destacat del xoc.

Si el Trofeu Ciutat de Tarragona s’hagués jugat tot just una setmana abans de començar el campionat de lliga, l’actuació dels grana ens hagués quadrat molt més que no pas a les alçades en les que estem de pretemporada, amb només quatre partits disputats, amb la plantilla encara per acabar i amb la presencia d’un rival de la mateixa categoria destinat a fer quelcom important i lluitar una vegada més per assolir l’anhela’t  retorn a la Primera Divisió. Ha mancat el gol, però quina actuació, senyores i senyors!

El xoc davant el Real Zaragoza de Luis Milla ha deixat diverses coses ben clares, com l’estat físic d’uns i altres i la evident consolidació del sistema tàctic de Vicente Moreno envers a la nova idea que vol transmetre el seu homòleg en la banqueta aragonesa, una idea que els seus jugadors poden interioritzar tant en la darrera setmana de pretemporada com en el segon mes de competició. Val a dir que fa tot l’efecte que els visitants no han mostrat totes les seves cartes, ja que quan s’ho han proposat han sigut capaços d’encadenar dues jugades d’alt nivell tècnic quan la pilota ha passat pels peus d’Alberto Zapater i de Rubén García “Cani”, el jugador amb més qualitat de tot el planter. Seva ha sigut una jugada que Jordi Xumetra, la bala de l’Estartit que ara recorre la banda dreta de La Romareda, ha enviat inexplicablement fora quan només tenia que empènyer l’esfèric.

Al Nàstic hem pogut veure, una vegada més, el 4-3-3 que sembla voler instaurar Vicente Moreno repetint en defensa la mateixa línea de quatre que es va consolidar en el tram final de la darrera campanya. Les novetats les hem pogut veure de mig camp cap endavant, on aquesta vegada han jugat junts Wilfried Zahíbo i Lévy Madinda al costat d’un Carlos García que no acaba de fer el pes en cap de les seves actuacions. Amb el francès jugant de mig centre posicional, l’internacional gabonès ha gaudit de molta més llibertat partint des de l’interior. Aquesta variant és poc probable que la veiem durant el transcurs de la temporada, ja que el més normal és que Sergio Tejera sigui un fix en l’onze inicial.

Destacar la bona tasca que han realitzat els tres homes d’atac, Moha Rahrsalla, José Carlos i Álex López. Els dos primers han castigar una vegada rere altre als seus marcadors aportant desequilibri i improvisació per totes dues bandes, mentre que l’atacant del Baix Penedès ha demostrat que pot ser perfectament el ‘9’ que li manca a l’equip lluitant i baixant totes les pilotes que li han arribat. El seu relleu en el segon acte, Stèphane Emana, ha firmat una actuació molt semblant e inclús ha gaudit d’una gran oportunitat per estrenar el marcador guanyant-li l’esquena al seu defensor en un centre lateral. Té instint de golejador, i això no es troba així com així.

Un dels trets més destacats del duel ha sigut la pressió que ha exercit l’equip desprès de perdre la pilota en camp contrari, aprofitant la superioritat numèrica en cada acció, en cada zona del camp. La participació ofensiva dels laterals i la proximitat dels migcampistes han sigut clau per evitar que el Zaragoza pogués sortir còmodament des del darrera. Se’ns dubte, aquesta és una variant que Vicente Moreno podria fer fixa de cara a la nova temporada, una variant que l’equip demana a crits per evitar aquelles fases del partit on es tira enrere i deixa que el conjunt rival assumeixi el control de l’esfèric per complet. Com diuen, la millor defensa és un bon atac i això passa per ofegar al contrari.

De la mà de l’hiperactiu Jean-Luc i de l’inconformista Rayco García, al segon temps s’ha pogut gaudir del bon fer d’uns futbolistes que han passat literalment per sobre del quadre aragonès, tot i que finalment ha mancat el gol que evités que el Real Zaragoza aixequés el VIII Trofeu de Tarragona per allò de que si el resultat és d’empat, per cortesia se li ha de fer entrega de la copa al conjunt visitant. Decisió discutible que en qualsevol cas no ha premiat el gran partit que han fet els tarragonins.

De la segona part ens podem quedar amb l’atreviment de Kakabadze, que no s’ha mostrat tant tímid com en el dia del seu debut davant el Villarreal, l’electricitat de Ferran Giner des del lateral esquerra, els galons que ha assumit enguany Juan Muñiz – braçalet de capità inclòs- i l’impacte futbolístic d’un Giorgi Aburjania que ha disputat l’últim partit amb la samarreta grana i posarà rumb al Sánchez Pizjúan.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

avatar