COMPARTIR
Juan Muñiz, un dels jugadors més destacats del xoc.

El Nàstic-Villarreal ha sigut el partit que tots esperàvem, el partit on l’equip de Segona Divisió ha donat la cara i ha lluitat per la victòria davant un conjunt no només de Primera, sinó de Champions. Cert és que estem a l’inici de la pretemporada i que les esquadres estan molt però que molt verdes, tot i que això no ens ha impedit veure un gran xoc entre dos equips absolutament definits per part dels seus entrenadors. De la mà de Vicente Moreno, els grana  han continuat sent fidels a l’estil de joc que porten practicant des de fa gairebé tres campanyes i han competit de tu a tu davant el conjunt dirigit per Marcelino García Toral, encadenant diferents i brillants fases del matx que han generat l’optimisme de la parròquia nastiquera de cara a la nova temporada.

Una de les expectatives més grans que ofert el duel ha sigut el poder veure en acció a alguns dels nous fitxatges, si bé no tots han pogut estrenar-se amb la samarreta grana. L’onze inicial ha comptat amb la presencia d’Otar Kakabadze, Wilfried Zahíbo i Stephane Emana. Dels tres, el que menys expectació ha generat ha sigut el lateral georgià, que tot i mostrar-se com un defensa prou fiable no ha tingut cap tipus d’incidència en l’apartat ofensiu. D’altra banda, el migcampista francès ha demostrat que disposa del criteri suficient com per donar sortida a la pilota mentre que el menor dels Emana ha sigut l’autor de l’únic gol local rematant al fons de la xarxa una falta lateral botada per Juan Muñiz que Iago Bouzón li ha servit en safata des del segon pal.

Dubtes en defensa

El punt negatiu del partit, tenint sempre en compte que estem davant el primer test de la pretemporada, ha sigut la escassa fiabilitat defensiva a l’eix de la defensa sobretot durant el primer amb el tàndem format per Pablo Marí i Iago Bouzón. Un error en la sortida de pilota per part del central valencià ha significat el 0-1 d’Alfonso Pedraza quan només es portaven disputats dos minuts. Posteriorment, l’entrada de Daisuke Suzuki i Xavi Molina ha enaltit la figura del japonès, que ha refusat tota mena de pilotes: les que han vingut per la seva banda i les que han vingut pel costat del de La Canonja.

El matx ha quedat un mica desguarnit quan el col·legiat ha decidit expulsar a Ferran Giner als 25 minuts al derrocar a l’atacant visitant Afif quan aquest s’ha plantat tot sol davant la porteria de Manolo Reina després d’una nova errada en la sortida de la pilota. Reglament en mà ha sigut una clara acció de vermella directa, però tenint en compte que estem en un amistós, l’àrbitre ha pogut ser bastant més tolerant amb un futbolista que ha jugat molts bons minuts al lateral esquerra.

Al ritme de Muñiz i de Lobato

Al centre del camp, la participació de Juan Muñiz i de Cristian Lobato ha sigut francament positiva. Ambdós s’han encarregat d’assumir el control de l’esfèric i han protagonitzat diverses jugades que han provocat els típics “oe” a la graderia. L’asturià ha ofert mola mobilitat tant a la banda esquera com al centre del camp, mostrant les característiques habituals d’un jugador que necessita de la pilota per sobreviure sobre el terreny de joc. Per la seva part, Lobato ha iniciat el xoc en la mitja punta, exercint l’habitual forma de pressionar junt amb el punta, i se l’ha vist realment fresc i amb ganes de continuar amb el rol de protagonista que va adquirir en les últimes jornades de la passada temporada. Pel contrari, Sergio Tejera ha naufragat per complet i apunta a ser un dels jugadors que més ha d’aprofitar la pretemporada per arribar en les millors condicions al duel contra el Lugo.

A la banda dreta, Jean-Luc s’ha mostrat com un autèntic punyal recordant la versió de la qual vam gaudir en les primeres dates del passat exercici. Si aconsegueix ser regular, estem davant un jugadoràs capaç de marcar diferències en una categoria on la majoria dels seus partits es decideixen per un detall.

Carrusel de canvis a la segona part

Com és habitual en aquests tipus de partits, Vicente Moreno ha plantat un onze completament diferent per afrontar els segons 45 minuts destacant l’intervenció d’un Fabrice Ondoa que ha aprofitat molt bé els minuts que li ha concedit el tècnic, la societat il·limitada que han format Gerard Valentín i José Carlos, els minuts de Carlos García i de Nacho i la posició de davanter centre que ha ocupat Rayco.

De tot això, el més interessant ha sigut l’actuació del porter camerunès, que ha realitzat diverses parades de mèrit destacant una jugada on ha refusat fins a tres remats consecutius gràcies a la bona planta i als reflexos que té. També la bona entesa entre Gerard V. i un José Carlos que ha enlluernat al Nou Estadi amb cada regat, amb cada conducció. Entre els dos formen una banda dreta elèctrica, d’un altre nivell.

Finalment, el golàs de cap de Roberto Soldado ha decantat la balança a favor del conjunt groc, que ha sigut netament superior en els darrers 15 minuts d’un partit que ha finalitzat en un 10 contra 10 després de la doble amonestació de Jokic al minut 80. Els 2.972 espectadors que s’han donat cita al feu tarragoní han sigut testimonis de les bones sensacions que ha deixat l’equip tot i que segurament han marxat amb ganes de veure de primera mà a Mohammed Djetei, que s’ha quedat sense jugar de la mateixa manera que Manolo Martínez, Giorgi Aburjania i Clàudio Pitbull, que segueix a prova per intentar convèncer al cos tècnic.

Foto: gimnasticdetarragona.cat

Comentaris

avatar
wpDiscuz