COMPARTIR
Maikel Mesa va ser el millor jugador del partit amb dos gols i una actuació magistral del que ha de ser un migcampista. Foto: La Liga

No érem pocs els que demanàvem que el Nàstic fos fidel al plantejament ambiciós que havia demostrat contra el Barça B en la seva visita al Real Valladolid. Lluny de conèixer el futur i saber si aquesta era la millor opció per poder assolir la victòria, Antonio Rodríguez Saravia va repetir la mateixa fórmula i va trobar l’or de Moscou al Nuevo José Zorilla de Valladolid.

El pla del tècnic català va ser executat a la perfecció pels futbolistes, que van realitzar la millor actuació defensiva de la temporada per deixar a zero el caseller de gols del conjunt val·lisoletà i encadenar el segon partit consecutiu sense que Stole Dimitrievski hagués de recollir la pilota del fons de la xarxa. Durant 90 minuts vam poder confondre l’equip de Rodri amb el Nàstic de Vicente Moreno, aquell que va aconseguir l’ascens a Segona Divisió i que va estar a un punt de pujar a la lliga de les estrelles gràcies a la solidesa defensiva d’un col·lectiu que treballava pel bé comú per sobre del bé individual.

El fet d’haver jugat quatre dies abans no va ser excusa perquè els grana no es deixessin la pell per poder extreure quelcom positiu en un dels escenaris on històricament més li ha costat guanyar tot i el precedent positiu de la temporada passada. En aquest sentit, Rodri només va introduir dos canvis respecte al duel contra el FC Barcelona B: Daisuke Suzuki i Jean-Luc Assoubre van entrar en el lloc de Bruno Perone i Abraham Minero respectivament. En l’inici del partit van cometre una sèrie d’errors que van evidenciar la manca de minuts en el terreny de joc. Amb el transcurs dels minuts, però, van anar agafant confiança i van resultar decisius per assolir la victòria. El primer refusant tot el perill aeri que amenaçava l’àrea de Dimitrievski i el segon marcant un autèntic golàs per encarrilar el partit amb el 0 a 2.

Els onze futbolistes que van saltar al terreny de joc més els tres jugadors que van entrar de refresc en la segona part, van jugar com un equip en majúscules. Si el Valladolid iniciava la jugada des de la seva porteria, el bloc avançava línies per incomodar la sortida de pilota i obligar a Jordi Masip o a la línia defensiva a buscar als atacants per mitjà de pilotes en llarg. Si el Valladolid s’instal·lava en camp contrari, el bloc endarreria  les línies i tots basculaven per no concedir espais que poguessin explotar els atacants contraris. Que un equip que compta amb Óscar Plano, Toni Villa, Iban Salvador, Pablo Hervías, Giannis Gianniotas i Jaime Mata -màxim golejador de la categoria amb 11 gols en dotze partits-  es quedi sense veure porteria, és una mostra ben evident del treball defensiu que va realitzar el Nàstic a Pucela

Un dels factors que expliquen que el Valladolid no trobés el camí del gol, més enllà del treball defensiu de tot el col·lectiu, és la consolidació del doble pivot format per Jon Gaztañaga i Wilfried Zahíbo. Els dos es complementen a la perfecció i el més important és que es cobreixen les esquenes mútuament. Dit d’un altra manera, ambdós són millors si juguen un al costat de l’altre. Només cal comprovar les grans actuacions del futbolista cedit per la Real Sociedad d’ençà què el migcampista francès ha recuperat la titularitat per cobrir la baixa de Sergio Tejera. En l’aspecte defensiu, van resultar dos homes fonamentals per ajudar als laterals a tapar les escomeses dels dos extrems locals, Óscar Plano i Iban Salvador. El fet de densificar la zona central va obligar al Valladolid a obrir el camp perquè els dos busquessin contínuament els centímetres de Jaime Mata, que es va veure superat per la parella de centrals formada per Xavi Molina i Daisuke Suzuki.

En l’aspecte ofensiu, però, també van donar un excel·lent rendiment. No van ser decisius, però sí van demostrar que són capaços de donar criteri a la sortida de pilota i fer bones passades que habilitin als davanters. Un altre jugador que va demostrar les seves qualitats en aquesta faceta va ser Otar Kakabadze. El futbolista georgià està oferint el mateix bon rendiment que el fa ser titular amb la selecció nacional i en el seu cas sí va ser determinant amb la jugada individual que es va marcar per assistir Maikel Mesa en el 0 a 1.

El futbolista canari és un altre dels futbolistes que està creixent a passos gegants després que Rodri l’hagi ubicat en el centre del camp. Contra el Valladolid es va marcar un partidàs recorrent tot el camp com un autèntic box to box que dirien en el futbol anglès. Extraordinari el seu remat en la jugada del 0 a 3 aprofitant l’excel·lent control de Juan Delgado per baixar al pis la centrada gens amistosa d’Abraham Minero. L’encert de l’exjugador del Mirandés va culminar una actuació ofensiva completament eficient com ja va succeir al Nuevo Arcángel de Còrdova.

La gran victòria al Nuevo José Zorrilla va permetre al Nàstic consolidar-se fora de les places de descens, a les quals avantatja en tres punts després del triomf del Cádiz al camp de l’Almería. Els bons resultats i les magnífiques sensacions que ha ofert contra el Barça B i el Valladolid necessiten una tercera gran actuació per assolir la regularitat que tant li ha mancat en els últims temps. Els grana tindran la seva oportunitat contra el Real Oviedo el pròxim diumenge a les 16.00h. al Nou Estadi de Tarragona.

Comentaris

wpDiscuz