COMPARTIR
Maikel Mesa va brillar contra el Baçra B. Foto: Nàstic de Tarragona

Guanyar no és opcional, però competir sí que ho és. Aquesta frase encaixaria perfectament en una xerrada d’un entrenador al seu equip de futbol base, perquè una de les primeres coses que cal ensenyar als nens i nenes és que sense lluita no hi ha premi. Sense córrer no hi ha opcions per aconseguir res positiu. El rival no pot guanyar per posar més intensitat i més ganes sobre el camp. El Nàstic va perdre totes aquestes consignes a Lugo i per això va perdre en un partit on el resultat va ser massa curt pels mèrits que va fer. En el partit contra el Barça B, però, les va recuperar i va oferir una versió més ambiciosa que li pot portar a competir contra qualsevol de la categoria. Va faltar la victòria, però no sempre és opcional perquè enfront hi ha un rival que també té a dir la seva.

Les claus del bon partit que va realitzar el conjunt grana  les trobem en l’avançament de les línies i la pressió en camp contrari. Això va provocar que el Barça B estigués incòmode en moltes fases del partit, en les quals el Nàstic va aprofitar per controlar la possessió de la pilota. Això va ser possible gràcies al doble pivot format per Jon Gaztañaga i Wilfried Zahíbo. Si en un primer moment podia semblar que era un error utilitzar aquesta parella jugant al Nou Estadi, aviat es va demostrar que poden ser importants sempre què l’equip sigui valent i vagi a buscar al rival. La seva tasca defensiva, apareixent en moments clau per arravatar-li la pilota als atacants visitants, va fer brillar Maikel Mesa.

El futbolista canari va deixar ben clar que si juga pel centre i està ben acompanyat per algú que li tapi les esquenes, pot ser un jugador determinant en el Nàstic 2017-18. En aquesta ocasió, Rodri va encertar en apartar-lo de la banda, la qual cosa va aprofitar Otar Kakabadze per pujar una vegada rere l’altre pel carril dret, i situant-lo més a prop de la zona d’influència per complir amb el paper de Sergio Tejera. Va demanar la pilota, va donar joc a l’equip i va ser valent per superar les marques i conduir cap a la porteria contrària.

El conjunt tarragoní, però, també va concedir ocasions de gol. Pressionar ben amunt i situar-te en camp contrari té els seus riscos perquè els espais en camp propi són molt més grans. Això ho va aprofitar el filial blaugrana per crear diverses ocasions. Stole Dimitrievski, però, va respondre de forma notable i va negar-li el gol a Ferrán Sersanedes i José Arnáiz. Malgrat aquestes oportunitats, podem dir que el nivell defensiu de l’equip va fregar l’excel·lent. No en va, enfront tenia jugadors de molta qualitat i que no són gens fàcils d’aturar. Parlem d’homes com Abel Ruiz –sots campió del món amb la Selecció Espanyola sub-17-, Marc Cardona, José Arnáiz i el “Choco” Lozano. Se’ns dubte, a Tarragona no van viure el seu millor dia i això és fruit de les ajudes que va rebre la línia defensiva per part dels migcampistes, especialment de Gaztañaga i Zahíbo.

Malauradament, el  premi al treball col·lectiu que va realitzar el Nàstic al llarg dels 90 minuts no va tenir premi en forma de victòria. Va faltar encert, perquè ocasions hi va haver com per sumar els tres punts. Quan no era la manca de punteria dels atacants grana, era Adrià Ortolà qui apareixia per evitar l’1 a 0. El porter visitant s’hi va lluir per aturar un remat d’Abraham Minero des de la frontal que anava dirigit a l’esquadra i un darrer intent de Roger Brugué en el 88’ amb un remat de cap des de dins de l’àrea. Extraordinària la seva intervenció, tant com els minuts de qualitat que va donar el jove jugador de la Pobla de Mafumet. La seva presència en el primer equip està més que justificada, tot i que li manca més minuts per seguir agafant confiança i creure’s que pot ser important.

El 0 a 0 sembla que no arregli res de res, però res més lluny de la realitat. L’equip va tornar a demostrar que pot competir sigui quin sigui el rival i gràcies a l’empat va tornar a sortir de les places de descens. Ara toca el més difícil, mantenir aquesta inèrcia positiva per convertir-se en un equip regular i assaltar camps com el Nuevo José Zorilla, escenari del pròxim partit.

Comentaris

wpDiscuz