COMPARTIR
Abraham Minero fou el millor jugador local. | FOTO: laliga.es

Dos equips amb tendència negativa s’enfrontaven la tarda de dimecres al Nou Estadi en el partit de la setena jornada de lliga ajornat a causa dels fets succeïts a Catalunya l’1 d’octubre.

Nàstic i Barça B buscaven una victòria que els permetria respirar una jornada en que qui perdés es veuria embolicat en plena lluita pel descens.

El Nàstic es presentava a disputar el partit amb les conegudes absències de Djetei, Perdomo, Dongou, Tejera i Emaná. A última hora es sumava la no inclusió a la llista final de convocats del màxim golejador grana, Ikechukwu Uche, per precaució en no recaure de la lesió que l’ha tingut apartat dels terrenys de joc les darreres setmanes.

Abraham Minero saltava a l’onze inicial en el lloc de Tete Morente. La resta de l’equip era el mateix que el que va perdre dissabte passat a Lugo.

El Barça per la seva part, venia a Tarragona amb l’absència destacada d’Alberto Varo per lesió. El de la Canonja es perdia així el seu retorn a casa. Carles Aleñà partia a l’onze inicial després d’haver viatjat el dia anterior amb el primer equip a Grècia en partit de Champions League.

El Nàstic iniciava l’encontre portant la batuta del joc. Maikel Mesa abandonava la banda per situar-se en posicions centrals facilitant la sortida de joc grana. Juan Delgado era l’encarregat de percutir per aquella banda mentre que per l’esquerra un hiperactiu Abraham Minero portava de corcoll la defensa blaugrana amb l’inestimable ajuda de Javi Jiménez.

Maikel Mesa es mostrà més participatiu partint del carril central.| FOTO: laliga.es

Amb el pas dels minuts el joc grana s’encallà i Carles Aleñà portava la batuta i el tempo del partit amb conduccions vertiginoses i la seva esplèndida capacitat d’alliberar espais fent canvis de joc de superior categoria.

Corria el minut 20 del primer temps quan Manu Barreiro desaprofitava una claríssima ocasió de gol al plantar-se tot sol davant Ortolà. El gallec s’adormí en la rematada i Sergi Palencia tingué temps d’escombrar la jugada i enviar la pilota a còrner. Els tarragonins lamentarien l’ocasió perduda.

A poc a poc i després de recuperar-se de l’ensurt de Barreiro el FC Barcelona s’apoderà de nou de l’encontre i per mitjà de José Arnáiz, Dimitrievski demostrà perquè és el porter de la selecció Macedònia. El de Talavera de la Reina guanyà per velocitat a la defensa grana, es plantà sol davant Dimitrievski i el macedoni estirà una mà prodigiosa evitant el primer gol culé.

A partir d’aquest moment el Nàstic tornava a carburar al mig del camp. Wilfried Zahibo protegia les esquenes dels seus companys atacants, Gaztañaga sense la pressió de ser l’únic pivot defensiu es mostrava amb més soltura per associar-se amb Maikel Mesa i aquest partint del carril central demostrava la gran capacitat d’arribada de què disposa.

Manu Barreiro va desaprofitar una clara ocasió de gol. | FOTO: laliga.es

Amb aquest resultat arribaríem a un descans que serví al Club Gimnàstic per a presentar els seus equips base.

A la represa el Nàstic tornaria a dominar el partit. Kakabadze es mostrava solvent en el tall i actiu en atac. El georgià generava més perill en obertures que el seu company Delgado, que es mostrà un cop més com un jugador apàtic i intermitent.

El conjunt grana abusava del joc directe i Manu Barreiro s’encarregava tot sol de lluitar aquestes pilotes sense que les pogués aprofitar cap dels seus companys. Només un xut d’Abraham Minero que Ortolà volà a l’escaire per posar una mà miraculosa i un cop de cap de Perone que marxà fora per ben poc, foren les úniques ocasions inquietants dels jugadors locals.

L’entrada al minut 56 de Juan Muñiz per Wilfried Zahibo dotà al Nàstic de més capacitat de generar perill. L’asturià, un jugador del que s’esperava molt, demostrà aquest cop la qualitat que és indubtable que té. Es mostrà amb un perfil molt més associatiu que el francès, oxigenà moltíssim el joc grana amb canvis de joc en llarg i generà perill amb incursions de segona línia. En aquest context el joc de Maikel Mesa s’anà diluïnt poc a poc fins a passar gairebé de puntetes per la resta de partit.

Abraham Minero feia la guerra pel seu compte i generava més perill que mai amb internades per banda esquerra. Tot i així Rodri decidí substituir-lo per Álvaro Bustos buscant potser les cames fresques de l’asturià en l’u contra u. L’ex de l’Sporting tingué una participació gairebé testimonial en el partit i no millorà en absolut el nivell exhibit per Minero.

El canterà Brugui saltava al terreny de joc per un desaparegut Juan Delgado i als pocs minuts d’entrar en acció va desaprofitar una esplèndida ocasió al mostrar-se dubitatiu en una jugada al costat esquerre de la porteria defensada per Ortolà. L’escenari i els pocs minuts del canterà a la lliga professional li passaren factura en aquesta franca ocasió.

Pocs minuts més tard “el Choco” Lozano que havia entrat en aquesta segona part es plantà davant Dimitrievski però un cop més el macedoni aturà el suau xut i fou vital per deixar la seva porteria a zero.

L’última ocasió local la gaudí un cop més Brugui que a centrada de Kakabadze errà en la rematada de cap i va permetre al porter del filial blaugrana convertir-se novament en l’heroi del seu equip.

Arribats a aquests extrems del partit els visitants es conformaven amb l’empat mentres que el Gimnàstic més amb cor que no pas amb cap veia com l’àrbitre xiulava la fi del partit.

Bon partit dels de Rodri que milloren i molt la imatge oferta en els darrers dos partits del conjunt tarragoní. El pròxim assalt, diumenge a Valladolid.

Comentaris

wpDiscuz