COMPARTIR
Onze inicial del Club Gimnàstic de Tarragona l'any 1948 | FOTO: enciclopedia.cat

És habitual veure com els equips cedeixen jugadors que no compten amb gaires minuts a altres conjunts a la fi que en el seu nou destí gaudeixin dels minuts i les oportunitats que no han pogut tenir. Actualment jugadors com Fali o el canterà Alberto Varo han fet les maletes provisionals rumb a Barcelona per jugar amb el filial blaugrana. Val a dir que és més comú veure aquest camí d’anada i tornada a l’inversa, és a dir, jugadors que abandonen la ciutat comtal per jugar a Tarragona a les files del Nàstic.

A propòsit del partit d’aquest dimecres enfront el FC Barcelona “B” traurem del baül dels records a un jugador que actuà com a cedit pels blaugranes en aquell històric Gimnàstic De Tarragona en l’estrena dels tarragonins a la Primera Divisió la temporada 1947-1948. Aquest home no és un altre que el fenomenal davanter Francisco Peralta (1919-1991).

Francisco Peralta Acero va néixer a Barcelona el 28 de setembre de 1919. Criat a la localitat del Prat de Llobregat s’inicià en el món del futbol en les categories inferiors de la Unión Deportiva Prat passant posteriorment per clubs com el Club Unión Juventud-Español, el Club Deportivo Málaga, equip que serví de trampolí per a que a la temporada següent fitxés pel FC Barcelona, encara que només va disputar encontres amistosos amb els culés i acabà cedit a les files del Club Gimnàstic de Tarragona. El jugador de 26 anys arribà a Tarragona el desembre de 1945 i des del principi causa un gran impacte entre la parròquia grana. Va disputar durant aquell mes de desembre sis partits de lliga amb el Nàstic, que en aquella època militava a la Segona Divisió. En aquells sis partits anota l’excel·lent xifra de set gols però fou repescat pel FC Barcelona només un mes més tard de la seva cessió, substituint a la plantilla blaugrana al lesionat Mariano Martín. Aquella acció del conjunt barceloní no va caure gens bé a la directiva grana i un cop Peralta va fer les maletes el Club Gimnàstic patí una evident davallada de resultats i joc al no poder disposar de la seva màxima referència.

Peralta durant la seva etapa al Club Deportivo Málaga. | FOTO: elpratdabans.blogspot.com.es

Expliquen els nastiquers més antics que el jove Peralta plorava en el seu comiat de Tarragona al intuir potser els pocs minuts que gaudiria posteriorment a la ciutat comtal. Només un partit va poder disputar amb el primer equip del Barça i fou davant l’Atlético Aviación, matx on es lesionà a la cuixa als pocs minuts d’iniciar-se el partit . Aquella temporada no tornà a vestir la samarreta blaugrana llevat dels partits amb l’equip reserva.

La següent campanya el jugador mostrà el seu clar interès per tornar a Tarragona, ciutat que l’havia acollit amb els braços oberts i on es sentia a gust. Aquella temporada 1946-1947 tornà a vestir novament la samarreta grana, assolint un històric ascens a Primera Divisió sent una peça clau en el sistema de l’entrenador Juan José Nogués (1909-1998) anotant 24 gols en 22 partits disputats.

Retall de diari de l’epoca recordant la tornada de Peralta al Club Gimnàstic. | FOTO: arxiu mundodeportivo.es

Aquell any fou prolífic a Tarragona ja que el conjunt grana disputà les semifinals de la Copa del Generalísimo, torneig que no arribà a jugar per una lesió al menisc.

Alineació tipus del Club Gimnàstic la temporada 1946-1947

El 21 de Setembre de 1947 Francisco Peralta i el Nàstic saltaven a la gespa de la Creu Alta de Sabadell per a disputar el primer partit dels tarragonins a la Primera Divisió. El partit acabà amb un empat a dos sent ambdós gols granes obra del nostre protagonista.

Aquella campanya va ser la millor estadísticament de la carrera de Francisco Peralta. Acabà la lliga sent el segon màxim golejador del campionat amb 20 gols anotats, només un menys que el jugador del Celta de Vigo, el gallec Pahiño.

A dia d’avui Francisco Peralta continua encara sent el màxim golejador del Club Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió seguit de Juan Rodriguez Gallardo que la temporada 1948-1949 va marcar 14 gols amb la samarreta grana.

Al finalitzar el seu contracte Peralta va enrolar-se a les files del Real Valladolid, equip acabat d’ascendir a la Primera Divisió on va quallar una notable temporada amb nou gols.

Posteriorment jugà amb l’UE Sant Andreu (Segona Divisió), el CE Europa de la Tercera Divisió i finalment acabà la seva carrera al CE Manresa, també de la Tercera Divisió.

Morí a la localitat de la seva infància, el Prat de Llobregat el 10 de maig de 1991 a l’edat de 71 anys.

Comentaris

wpDiscuz