COMPARTIR
Foto: laliga.es

El Nàstic ha quallat una pèssima actuació a l’Anxo Carro i ha encadenat la segona derrota consecutiva en un partit en el qual han tornat els fantasmes de l’inici de temporada. Més enllà del resultat, que pot ser factible a casa d’un equip en plena línia ascendent com el Lugo, la sensació amb la qual es queda l’aficionat grana és que ha tornat a veure aquella versió de l’equip tan apàtica i escassa d’intensitat incapaç de competir amb ningú.

El partit ha estat condicionat per les moltes i importants absències a la convocatòria visitant, això és evident. Ara bé, que diguem precisament això no parla gens a favor de la segona unitat de l’equip. L’arribada de Rodri ha motivat un canvi d’estil i sistema que s’adequa a les condicions d’una plantilla feta per tenir i jugar la pilota però que també és capaç d’executar un pla entremig del futbol de toc i el joc directe. Ho hem vist contra el Granada i al Nuevo Arcángel contra el Córdoba. No davant l’Alcorcón i per descomptat, tampoc contra el Lugo.

La baixa d’homes com Omar Perdomo, Abraham Minero, Ikechukwu uche i inclús Sergio Tejera, que tot i que sigui el termòmetre de l’equip té un desplaçament en llarg que suposa tot un recurs per aquesta manera de jugar, ha obligat al tècnic barceloní a improvisar un onze de circumstàncies en el qual la bona notícia ha estat el retorn de Maikel Mesa. Malgrat això, no ha estat més que una bona notícia. Entre altres coses perquè partint des de la banda esquerra no ha tingut l’incidència que hauria de tenir en el joc un jugador de les seves característiques.

Sense Tejera ni Eddy Silvestre, l’exjugador del Mirandés hauria d’haver format el doble pivot amb Jon Gaztañaga, però Rodri ha preferit ajuntar al migcampista basc amb un Wilfried Zahíbo que ha estrenat titularitat. Per tant, la sortida de pilota grana  ha estat nul·la i això ho ha aprofitat el Lugo per recuperar ràpidament la possessió i sotmetre al rival. Que l’equip estigues replegat en camp propi i no pressionés amunt, també li ha facilitat la feina i les ocasions han anat caient pel seu propi pes fins que Antonio Campillo ha batut a Stole Dimitrievski en una jugada on la contundència de la defensa grana ha brillat per la seva absència.

El gol no ha canviat el guió del partit i el Nàstic ha seguit defensant per darrera de la línia del centre del camp. Un dels grans problemes a l’hora d’elaborar el joc ha estat precisament aquest, que Juan Delgado i Manu Barreiro, els dos homes més avançats, han corregut més en camp propi que no pas en camp contrari. Quan l’equip ha recuperat la pilota, les opcions de donar-li sortida cap endavant eren inexistents i tot s’ha traduït en passades imprecises i passades en llarg a les quals eren impossibles que arribessin el xilè i el gallec.

Abans del descans, però, els tarragonins han donat un pas endavant. Han avançat línies, han pressionat més a dalt i fruit d’això han arribat les oportunitats per empatar el partit. La més clara, una acció per banda dreta protagonitzada per Tete Morente. L’extrem andalús tenia dues opcions, rematar o passar la pilota a Gaztañaga, que entrava tot sol en el segon pal. S’ha decidit per la primera i el seu xut ha sortit centrat i s’ha topat amb el porter Juan Carlos. Per una vegada, el Nàstic ha trobat l’amplitud i la profunditat que ha d’aportar l’exjugador de l’Atlètic Balears.

Les bones sensacions del final del primer acte s’han estès a l’inici de la segona i Manu Barreiro ha gaudit d’un u contra u davant Juan Carlos, però el seu intentat d’aixecar la pilota amb una cullera ha quedat en aigua de borratja. Era el moment de ser valents i anar a pel partit, però els canvis que ha realitzat Rodri no han ajudat, ja sigui perquè només s’ha limitat a fer un canvi de peces o perquè els jugadors que han entrat des de la banqueta no han estat a l’altura.

En el moment en el que probablement el més adient era renunciar al doble pivot defensiu i atacar amb dos extrems purs, Jean-Luc Assubre ha entrat per substituir Tete Morente. Poc després, Juan Muñiz ha substituït Gaztañaga per aportar més criteri al centre del camp, però per llavors el Lugo ha tornat a conduir el partit cap on volia i els bons moments del Nàstic han passat com ho fa un estel fugaç.

Sense cap recanvi natural pels dos davanters –incomprensible la no convocatòria d’Iván Vidal davant les absències d’Stèphane Emana i Ikechukwu Uche– el tècnic visitant ha escollit Roger Brugue com a últim canvi per rellevar Maikel Mesa i fer el seu debut oficial amb el primer equip. El jugador de la Pobla de Mafumet ha passat per davant d’Álvaro Bustos i Sandro Toscano, que han quedat pràcticament sentenciats amb aquesta decisió. Una decisió, per cert, que costa d’entendre ja que la situació demanava a crits un futbolista d’atac i no un migcampista. No per això deixa de ser una bona notícia que un jugador del planter s’estreni amb el primer equip.

En definitiva, la visita a l’Anxo Carro ha deixat dues conclusions ben clares. L’escàs fons d’armari que té el Nàstic amb jugadors que no estant donant la talla, més per falta de minuts i confiança que no pas per manca de qualitat, i la poca capacitat de reacció de Rodri a l’hora de buscar solucions per canviar el guió del partit.

Comentaris

wpDiscuz