El del 20 de novembre del 2016 sempre serà recordat com el primer derbi que Reus i Nàstic van disputar al futbol professional, un derbi amarg per la parròquia grana que va veure com dos jugadors formats al seu planter van donar-li la victòria al seu etern rival deixant que els tres punts es quedessin a l’Estadi Municipal. Ara, 162 dies després d’aquell partit, ambdós equips es tornen a veure les cares per disputar un segon convit a vida o mort en el que qui guanyi sortirà doblement reforçat pel fet de derrotar a l’etern rival i sobretot per la possibilitat de donar un pas de gegant cap a la permanència, una combinació que fa de la victòria un còctel molt suculent tant pel cos tècnic i els jugadors com pels aficionats d’un i altre equip que es donaran cita a la capital per engalanar les graderies d’un Nou Estadi que estarà ple fins a la bandera. Pel contrari, el que surti derrotat pot quedar molt tocat ja que el fantasma del descens haurà seguit augmentant la seva mida després dels resultats que s’han donat durant el cap de setmana amb uns marcadors gens favorables que provocaran que els tarragonins comencin el xoc dins de les places de descens. Ningú va dir que seria fàcil.

Un dia abans de que es produeixi la mare de tots els derbis, els dubtes recauen en com voldrà jugar Juan Merino, si voldrà jugar amb tres centrals i dos carrilers o si pel contrari preferirà apostar pel 4-2-3-1 que li va servir per fer el millor partit de la temporada davant el Mirandés (4-1) i per sumar un punt al camp del Getafe després de variar el dibuix al temps de descans (1-1). A priori, l’elecció sembla clara, ja que apart dels bons resultats que ha donat aquest darrer sistema també ha quedat demostrat que l’equip necessita ser protagonista quan juga a casa per poder explotar el talent del planter i per poder treure’s de sobra els complexos d’inferioritat que li provoca la situació classificatòria. La incursió dels laterals, la participació dels migcampistes, l’aparició del millor Achille Emana i multiplicar les ocasions del ‘9’ són condicions que només es poden donar si el preparador andalús decideix sortir a pel partit des del primer minut.

La gran tasca defensiva que ha realitzat el Reus durant tota la temporada i l’habitual plantejament defensiu i conservador que utilitza quan juga a domicili són dos arguments més perquè l’ex del Betis es decanti per sortir amb un equip valent, atrevit i que proposi a través del futbol que té la sala de màquines liderada per un Sergio Tejera que podria estar acompanyat pel bentornat Wilfried Zahíbo i que comptaria amb l’inestimable col·laboració d’un fals extrem esquerra (Cristian Lobato/Juan Muñiz) per dissenyar i trenar les jugades d’atac i per desactivar el doble pivot roig-i-negra que formen Aritz López Garai i Ramon Folch, l’home que pot castigar qualsevol espai que quedi al descobert a l’esquena de la defensa.

“ | EL RIVAL: Reus Deportiu «Davallada roginegre» http://bit.ly/2qiHLqX”.

La resta de la parcel·la ofensiva quedaria completada pels futbolistes destinats a marcar la diferència. A la banda dreta, Jean-Luc Assobure seria un element interessantíssim i molt aprofitable per intentar desmuntar a l’ordenada defensa visitant amb els seus malabarismes i canvis de ritme que ja van destrossar a la reraguarda del Mirandés en el darrer compromís a casa. En aquell partit, l’ivorià va ser substituït a falta de nou minuts i va emportar-se una de les ovacions més eixordadores que es recorden al coliseu grana en els darrers temps. En contra seva té, però, el treball defensiu que l’obligaran a fer Ángel Martínez i Jorge Díaz o David Haro, i ja sabem la poca confiança que té en ell Juan Merino en aquest aspecte.

El nom del mitja punta no pot ser cap altre que el d’Achille Emana. El camerunès ve de realitzar els dos millors partits que ha efectuat des del seu retorn i ho ha fet jugant per darrera d’un ‘9’ que compleix amb la missió de fixar als dos centrals per aplanar-li el camí cap a la porteria contrària. Álex López i el ja recuperat Manu Barreiro són els dos candidats per jugar a la punta d’atac i barallar-se amb Pichu Atienza i Jesús Olmo, dos centrals de gran envergadura gens fàcils de superar que són tota una garantia quan el rival, cansat d’estavellar-se contra el rocós mur defensiu en el que es converteix el conjunt de Natxo González, es veu obligat a utilitzar el joc directe i els centres laterals. Davant això, l’èxit del Nàstic pot dependre de la velocitat i el ritme que sigui capaç d’aplicar a la circulació de pilota per tal de crear els desajustos defensius necessaris que apropin als davanters a la porteria d’Edgar Badia.

Club Gimnastic vs Reus Deportiu - Liga123 - 1st May 2017 - Football tactics and formations
Possibles alineacions.

 

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz