Juan Merino acompanyat del seu cos tècnic instants abans de l'inici del partit. | Foto: laliga.es

Era gairebé impensable que Juan Merino no sortís al Coliseum Alfonso Pérez amb el 3-5-2 que tants bons resultats l’hi ha donat especialment lluny del Nou Estadi.
L’escenari, el rival i la necessitat de sumar l’obligaven a fer-ho malgrat la gran victòria aconseguida set dies abans davant el Mirandés, en la que el canvi de dibuix va resultar clau per quallar una de les millors actuacions que ha realitzat l’equip en tota la temporada.

L’arsenal ofensiu amb el que compta el Getafe, però, va anar apareixent cada vegada amb més força amb el transcurs dels minuts, i Chuli va ser el primer en posar en alerta a la defensa tarragonina amb un gol que el col·legiat va anul·lar per fora de joc després que l’atacant ‘onubense’ aprofités el refús de la gran parada que Manolo Reina va efectuar per evitar la diana de Jorge Molina.

El davanter d’Alcoi va ser el protagonista de la segona oportunitat del conjunt madrileny amb un remat des de dins de l’àrea que va obligar a aparèixer novament al porter de Villanueva del Trabuco, que res va poder fer minuts després per evitar el gol de Francisco Portillo, que feia justícia al que s’estava veient dins del terreny de joc.

Una vegada més, i ja van unes quantes aquesta campanya, el Nàstic va començar per darrera en el marcador amb tot el que això suposa en un camp com el del Getafe.
La diferència, però, va estar en el comportament d’un Juan Merino que en els darrers dos compromisos ha demostrat que no només és un entrenador defensiu, conservador i resultadista.

Diuen que no es valoren les coses fins que les perds, i el preparador gadità ja havia perdut alguns punts importants des de la seva arribada a Tarragona i no volia tornar a sentir el dolor i la frustració que un sent quan és conscient de que no ha fet res per canviar les coses. És per això que en aquesta ocasió no va ni esperar al tram final del partit per prendre una decisió que canviaria el devenir del matx, amb un moviment amb el que pretenia anunciar que el Nàstic no només es conformava amb l’empat, sinó que volia lluitar per la victòria.

El temps de descans va servir perquè l’ex tècnic del Betis abandonés per segona vegada el 3-5-2 en el que tant ha confiat des de que dirigeix al conjunt grana, per l’estabilitat i la seguretat que li ha donat, i apostés pel 4-2-3-1 amb el que l’equip va meravellar set dies abans.

Aquest sistema, que ja ha quedat comprovat que no solament pot ser la carta que jugar en els partits a casa, produeix un canvi de comportament en els jugadors perquè el que els hi transmet el seu entrenador amb aquest missatge és que poden competir de tu a tu amb els millors equips de la categoria.

És com si els futbolistes es sentissin superiors, com si estiguessin abraçant la pell que els fa sentir diferents, com si estiguessin intercanviant contrasenyes amb els ulls que els fan tremolar tot el cos en cada gest, en cada mirada.
Al final es tracta d’utilitzar el sistema tàctic que millor s’adapti a les circumstàncies de cada partit, però sobretot a les condicions del planter.

Mossa va ser el damnificat dels cinc defenses i en el seu lloc va entrar Cristian Lobato, que es va ubicar al centre del camp, mentre que Iago Bouzón va ser l’encarregat d’ocupar el lateral esquerre, tasca que va complir amb plenes garanties fins que José Bordalás es va donar compte que era per aquell sector on es podia decidir el partit, i va decidir donar entrada a Álvaro Jiménez per castigar la manca de velocitat del gallec.

Per llavors, el canvi de fitxes de Juan Merino ja havia tingut el seu efecte en el marcador ja que només arrancar la segona part Achille Emana va culminar una gran jugada col·lectiva per la banda esquerra amb un xut sec des de la frontal que va fer inútil l’estirada d’Alberto García.

A part de l’1-1, els canvis de Merino van servir per demostrar la terminació i la valentia d’un planter que segueix demostrant que té els arguments necessaris per assolir la permanència. Malgrat que el Getafe va ser l’únic dels dos contingents que va crear perill a la porteria contrària després del gol de l’empat, la imatge que van oferir els jugadors va ser la d’un equip ben compenetrat i solidari en totes les facetes del joc, capaç d’adaptar-se als diferents registres d’un entrenador que ha après a decidir, a ser valent i anar a pels partits.

Comentaris

wpDiscuz