Portada Actualitat Cròniques El Nàstic que tots voliem veure (4-1)

El Nàstic que tots voliem veure (4-1)

565
1
COMPARTIR

No deu ser fruit de la casualitat que el dia en que Juan Merino ha decidit canviar de cap a peus tot el plantejament tàctic que ens havia mostrat fins ara, el Nàstic hagi aconseguit la victòria més amplia de tota la temporada.

Ho ha fet, a més, el dia en el que ho havia de fer, el dia en que el futbol tornava a un Nou Estadi que venia de veure com els últims sis punts havien volat cap a Elche i Almería, i que en aquesta ocasió rebia novament a un rival directíssim en la lluita per la permanència.

Podem assegurar, sense temor a equivocar-nos, que els canvis que ha realitzat el preparador gadità per enfrontar el partit contra el Mirandés han sigut per pura convicció pròpia i no perquè així ho haguessin demanat els aficionats, ja que més enllà de modificar el sistema, el canvi de més impacte ha sigut la predisposició ofensiva que han tingut els jugadors durant els 90 minuts i que, finalment, s’ha traduït en una golejada que ha tornat l’esperança a la parròquia tarragonina.

L’ambició té premi

Molt probablement, el que escriu aquestes línies no hagi sigut l’únic que s’ha endut una gran decepció quan ha vist l’alineació titular del Nàstic que circulava per les xarxes socials, doncs tot i el canvi de sistema que semblava evident, hi havia algunes peces del taulell que no encaixaven en el missatge ofensiu que la majoria esperàvem per deixar-li ben clar al rival que avui sí anàvem a pel partit des del primer minut, sense cap tipus de contemplació.

L’alineació que havia publicat el club situava a Cristian Lobato al lateral esquerre –deixant a Ferran Giner a la banqueta- amb un doble pivot gens creatiu format per Xavi Molina i Wilfried Zahíbo, i amb Achille Emana tirat a la banda esquerra. L’única nota positiva a priori era la titularitat de Jean-Luc Assoubre, que al ser substituït s’ha endut una de les ovacions més sonores que es recorden al coliseu grana en la darrera dècada.

Achille Emana ha tornat a ser titular. | Foto: laliga.es

No era una alineació com per ser massa optimista si tenim en compte els últims precedents, però una vegada els jugadors han saltat al terreny de joc i s’ha vist la veritable posició de cadascun, la perspectiva de tots els presents ha canviat de la mateixa manera que quan entres a l’aigua el primer dia de platja.

Merino havia decidit sortir amb un 4-2-3-1, amb la sorpresa de Iago Bouzón com a lateral esquerre, en el que finalment Xavi Molina ha format l’eix de la defensa amb l’imperial Bruno Perone, mentre que Cristian Lobato ha iniciat el matx des de la banda esquerra amb un Achille Emana que per fi ha tornat a la mitja punta.

El camerunès ha realitzat el millor partit que se li recorda des del seu retorn a Tarragona, amb una actuació individual majestuosa que no ha fet més que confirmar que on ha de jugar és per darrere del punta, on pot aprofitar els espais que aquest li deixa per conduir la pilota cap endavant trencant les dues primeres línies del rival o per distribuir-la cap a les bandes on en el dia d’avui Gerard Valentín i Jean-Luc Assoubre han sigut dos veritables punyals per a la defensa burgalesa.

De nou, a contracorrent

Malgrat que els grana han sortit decidits a donar una imatge radicalment diferent a la que es va poder veure ara fa quinze dies contra l’Almería (0-1), els que han primer han colpejat, novament, han sigut els visitants en la primera ocasió que han tingut.

Iker Guarrotxena ha fet una bona jugada individual per desfer-se de Sergio Tejera i Iago Bouzón, tirar una paret amb un company i posar un bon centre al segon pal on Álex García li ha guanyat la partida a Gerard Valentín i ha rematat a plaer per superar a Manolo Reina, fent aparèixer els fantasmes dels darrers partits.

El gol del Mirandés ha esperonat als prop de 150 aficionats desplaçats. | Foto: laliga.es

El fet de veure’s una vegada més per darrera en el marcador, però, no ha minvat els ànims d’un equip que ha sabut refer-se del cop encaixat i que ha utilitzat les eines que li ha donat el seu entrenador per poder assumir el control del partit i buscar constantment la porteria d’un Roberto Gutiérrez que tot i encaixar quatre gols ha efectuat un bon partit sota pals.

La primera gran parada del porter canari ha sigut per refusar un remat a boca de canó d’un Álex López que pocs minuts després ha sigut protagonista del gol de l’empat, rematant una pilota al pal que Xavi Molina ha acabat introduint al fons de la xarxa per fer l’1-1 amb el que s’ha arribat al temps de descans, un resultat que el Mirandés ha pogut tornar a desnivellar a l’inici de la segona part amb un xut sec i potent de Guarrotxena, que ha marxat fregant el pal dret de Manolo Reina, i un remat de cap d’Álex García que no ha trobat porteria per ben poc. Els fantasmes continuaven sobrevolant pel cel tarragoní.

Del possible 1-2 a la festa grana

Una vegada que el Nàstic li ha vist les orelles al llop, Wilfried Zahíbo i Sergio Tejera han donat un pas endavant per fer seu el centre del camp, desconnectar la parcel·la ofensiva dels visitants i començar a nodrir de pilotes als atacants, amb la qual cosa l’equip s’ha convertit en un autèntic huracà ofensiu que ha acabat tombant la muralla defensiva dels visitants amb dos cops pràcticament seguits que han deixat el partit vist per a sentència.

Sergio Tejera, controlant una pilota al cercle central. | Foto: laliga.es

El mateix Tejera ha sigut l’encarregat de capgirar el marcador al aprofitar un mal refús de Jon Aurtenetxe, mentre que Cristian Lobato ha posat terra de per mig amb un xut ajustat al pal que finalment ha acabat sobrepassant la línia de gol. Quina manera de finalitzar, la del noi d’Esparraguera.

Ja en la recta final i amb els tres jugadors de refresc sobre la gespa (Juan Delgado, Stèphane Emana i Daisuke Suzuki), els tarragonins no han volgut desaprofitar l’ocasió per buscar un marcador encara més ampli que servís per enviar un missatge a tots els rivals de la zona baixa; ho han aconseguit després que Achille Emana hagi transformat el penal que Roberto Gutiérrez ha comès sobre Juan Delgado.

El camerunès ha definit com ho va fer en el boig partit de la temporada passada contra el Córdoba, acariciant la pilota perquè acabés mansament a la xarxa del gol de mar.

Els jugadors agraïnt el suport de l’afició. | Foto: laliga.es

D’aquesta manera, el Nàstic ha segellat la victòria en el que se’ns dubte ha sigut el millor partit de la temporada davant una afició que espera amb candaletes els resultats que es produeixin en la sessió dominical del cap de setmana.

Comentaris

Ordenar:   + nous | + antics | + votats

En una paraula: PARTIDÀS. Les bandes espectaculars, Jean-Luc i Valentín un 10/10, i perquè al marfileny no li puc posar més nota. Suposo que a partir d’ara tindrà més oportunitats, sobretot si mantenim aquest sistema.

Només em queda l’espineta clavada de pensar que amb aquest plantejament segur que haguéssim tret un molt millor resultat davant Elx i Almeria, i segurament ara ens miraríem la zona de descens amb prismàtics.

wpDiscuz