Portada Actualitat Prèvies Que bulli l’olla

Que bulli l’olla

El Nou Estadi ha de ser el jugador número dotze

427
0
COMPARTIR

Quinze dies després de la derrota contra l’Almería, el futbol torna a Tarragona i ho fa amb la visita d’un Mirandés que és cuer i que per tant es converteix en un rival davant el qual el Nàstic no pot tornar a fallar si no vol acabar el cap de setmana dins de les places de descens, circumstància a la qual col·laboraria un bon resultat del conjunt andalús o l’Alcorcón, que tenen el golaverage al seu favor. Per poder sumar els tres punts i deixar fora de combat al conjunt burgalès, els grana han de ser capaços d’alliberar-se de l’excés de pressió que senten quan juguen a casa i que els impedeix ser l’equip tant fiable que havien sigut en les dues últimes temporades en un Nou Estadi que ha de posar el seu granet de sorra per crear l’atmosfera de tranquil·litat i confiança que necessita l’equip per retrobar-se amb la victòria. La parròquia nastiquera ha d’animar des del primer fins l’últim minut i ho de fer amb una actuació coral que esperoni als seus jugadors i que intimidi als de l’equip rival, que faci vibrar a tots aquells que prefereixin l’olor del mar al de la gespa i que faci bullir l’olla per concebre l’ambient i la mística de les grans cites. L’ocasió bé s’ho val.

Mantenir el dibuix, canviar el missatge

Si l’afició respon, l’equip també ho ha de fer, doncs el guanyar o no dependrà de la comunió que hi hagi entre els protagonistes de la grada i els del terreny de joc. El pla conservador del partit contra l’Almería i l’Elche, que és més propi dels partits a domicili, no es pot tornar a repetir sota cap circumstància perquè els resultats així ho evidencien. Molt s’ha parlat de que Juan Merino hauria de canviar el sistema tàctic per permetre que els seus futbolistes donin un pas endavant i intentin ser els protagonistes del joc. No obstant, però, el cert és que no cal ser tant extremistes. No cal modificar el dibuix 3-5-2 que caracteritza a aquest Nàstic, només cal variar el missatge que es dóna al públic i a l’equip rival recuperant la figura del mitja punta, la participació ofensiva dels carrilers i la pressió en camp contrari.

“ | EL RIVAL: CD Mirandés «Sense paracaigudes» bit.ly/2oCf0bm

Complir amb aquestes premisses no és garantia de res, però cal tenir-les en compte per poder fer mal a un Mirandés que amb Pablo Alfaro s’ha convertit en un equip que no vol prendre cap tipus de risc en defensa i que no té cap mirament per abusar del joc directe, la qual cosa evidencia les dificultats que té per sortir jugant la pilota des del darrera. Serà en aquests tipus d’accions en les que jugar amb tres centrals, presumiblement amb Xavi Molina, Bruno Perone i Iago Bouzón, podrà convertir-se en un avantatge per guanyar totes les pilotes dividides que sobrevolin pel cel tarragoní en busca dels centímetres d’Urko Vera.

Les baixes obliguen a prendre decisions

Més enllà de si Juan Merino decideix ser fidel a si mateix o deixar-se emportar per les demandes de l’afició, el que és inqüestionable són els petits canvis que haurà d’introduir a causa de l’allau de baixes que pateix l’equip amb les lesions de Mohammed Djetei, Luismi Sánchez, MA Cordero, Lévy Madinda i Manu Barreiro i l’absència per sanció de Mossa i Juan Muñiz, un total de set pèrdues que provoquen que el tècnic gadità solament compti amb divuit jugadors del primer equip i que en conseqüència no hagi de descartar a cap futbolista. Evidentment, depenent del sistema tàctic  que trií els canvis aniran cap a una direcció o altre.

Amb tot, l’encarregat de substituir a Mossa al carril esquerra haurà de ser Ferran Giner, un jugador de club i que està preparat per aprofitar aquesta ocasió i convèncer a Merino de que mereix més minuts dels que li està donant. Després de Pablo Hervías destrossés a Cristian Lobato en el duel contra l’Elche (1-3), el valencià és l’aposta més fiable per enfrontar-se a Iker Guarrotxena (8 gols) o a Marco Sangalli (3 gols), dos jugadors desequilibrants que poden amargar la tarda a qualsevol defensor. És per això que el pivot que estigui més a prop de la jugada (Sergio Tejera) haurà de solidaritzar-se amb el futbolista d’Alboraya, que en l’aspecte ofensiu pot convertir-se en un mal de cap constant per Carlos Moreno.

Ferran Giner té molts números per ser titular. | Foto: laliga.es

D’altra banda, la sala de màquines pot estar limitada a un destructor (Wilfried Zahíbo), un temporitzador (Sergio Tejera) i un mitja punta (Juan Delgado), la qual cosa respondria al missatge ofensiu que se li demana al preparador de la Línea de la Concepción tot i que el més lògic seria que Achille Emana partís per darrera de la dobleta atacant que molt probablement formaran ell i el calafellenc Álex López. No es pot descartar, però, la carta de Stèphane Emana. Si Merino vol anar a buscar al Mirandés en camp contrari, necessitarà energia i treball al servei de l’equip i l’únic capaç de complir amb aquestes dues premisses és el petit dels Emana.

Possibles alineacions.

Comentaris

wpDiscuz