COMPARTIR
Luis Miguel Ramis en el seu primer partit com a local. | Foto: laliga.es

Per segona temporada consecutiva, la UD Almería aspirava a poder estar entre els candidats a l’ascens directe o, com a mínim, entre els que es barallarien per una plaça als play-off.

Per segona temporada consecutiva, la UD Almería haurà de lluitar i patir fins la darrera jornada de la fase regular per poder assegurar la seva continuïtat a la Liga123.
És evident que tot-hi els molts i bons reforços que van arribar a l’estiu, les coses no han sortit tal i com esperaven a l’Estadio de los Juegos del Mediterráneo ja que l’equip es troba novament a la part baixa de la classificació, on s’hi ha estat en vint-i-tres de les trenta-una dates disputades, i fins el moment no ha sigut capaç de revertir la seva situació.

Per aconseguir-ho, el conjunt almerienc ha confiat en el tarragoní Luis Miguel Ramis, que debuta en un club professional després del seu pas per les categories inferiors del Real Madrid. La seva projecció i les ganes de fer-se un nom a les banquetes han de servir per canviar l’inèrcia i la mentalitat d’un planter que disposa d’arguments suficients com per mantenir la categoria.

Soriano no era l’home

El gran error que ha comès enguany l’Almería no ha sigut la decisió de donar continuïtat a l’etapa de l’ex jugador Fernando Soriano després que assumís el càrrec en el tram final de la passada campanya, sinó el de no ser capaç de destituir-lo quan era el moment.

Des de feia alguns mesos ja s’havia creat la percepció de que l’equip almerienc ni competia ni sabia al que jugava, i aquesta és una idea que s’ha anat prolongat en el temps i en tot l’entorn de l’entitat. L’única explicació que pot justificar la confiança cega que la direcció esportiva havia dipositat en el tècnic aragonès és la gran estima que s’havia guanyat en les últimes cinc temporades en les que havia defensar la samarreta rojiblanca. Finalment, però, la seva destitució es va fer efectiva després de la duríssima derrota com a local contra l’UCAM Murcia (2-3).

Luis Ramis en el seu primer partit com a local. | Foto: laliga.es

El de la banqueta no va ser l’únic canvi que va realitzar el club, ja que el director esportiu Andrés Fernández també va ser acomiadat per incorporar posteriorment al salmantí Raúl Lozano.

La seva primera missió com a màxim responsable tècnic del quadre andalús era la d’escollir al nou entrenador, i mentres duia a terme aquesta tasca va ser el tècnic del filial Fran Fernández l’encarregat de dirigir els dos propers partits contra el Lugo i el Huesca, en els que l’equip va ser capaç d’aconseguir una victòria i un empat respectivament.

Pel següent compromís al camp del líder Levante, Luis Miguel Ramis ja havia sigut designat com a nou entrenador, tot i que la seva estrena es va saldar amb una derrota per la mínima. Millor li anirien les coses en el seu segon partit, el de la setmana passada contra l’Alcorcón, que finalitzaria amb un triomf per 3-1 que ha tornat a encendre la flama de l’esperança entre els feligresos de l’equip.

Mateix sistema, diferent mentalitat

El preparador tarragoní no ha efectuat tants canvis dràstics com segurament molts esperaven des d’un primer moment. Diuen que els entrenadors s’han d’ajustar als jugadors que tenen, i així ho ha fet mantenint el 4-2-3-1 que el seu antecessor havia consolidat al llarg de la temporada. El que sí ha canviat és algun dels homes de l’onze inicial i el tarannà d’un equip que sembla defensivament més sòlid i més ben treballat tàcticament, la qual cosa li serveix per no estar tot el partit corrent darrera la pilota i aguantar així físicament durant els 90 minuts. A partir d’aquí, si els resultats dels propers partits acompanyen l’equip, gaudirà de la confiança necessària per afrontar el tram final de campanya.

En quant l’onze titular, Ramis ha donat l’alternativa al lateral dret Marco Motta, al central Ángel Trujillo i al migcampista Ramon Azeez, que amb la baixa per lesió de l’ex grana Fran Vélez va formar el doble pivot amb el jove Joaquin Fernández en l’últim compromís contra l’Alcorcón. El nigerià pot actuar com un box to box a l’ús mentre que el futbolista format al planter és un migcampista més posicional que dóna equilibri al centre del camp perquè el trio de mitges punta format per Fidel Chavies (6 gols i 4 assistències), Antonio Puertas (7 gols) i José Pozo puguin contribuir a la recerca del gol actuant per darrera de Quique González, el màxim golejador del quadre almerienc amb 12 dianes.

En referència a la intervenció de l’Almería al passat mercat d’hivern, l’ex director esportiu Raúl Andrés Fernández va fer un últim servei al club assegurant-se els fitxatges de jugadors que estan contribuint a la recuperació de l’equip com ho són el veteraníssim migcampista Borja Fernández (Atl. Kolkata), el ja mencionat Marco Motta (lliure), l’extrem Javi Álamo (CA Osasuna) i Kalu Uche, germà del grana Ikechukwu Uche que ja havia defensat amb anterioritat la samarreta del rojiblanca. El central Henrique Sereno (Atl.Kalkota) i l’extrem Karim Yoda (Getafe) també es van incorporar a l’equip, però la seva contribució ha estat pràcticament inexistent.

El XI de la victòria contra l’Alcorcón.

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz