COMPARTIR

Aquestes són les valoracions obtingudes pels jugadors del Club Gimnàstic de Tarragona durant l’encontre corresponent a la jornada número 31 del campionat de la Liga 123

Manolo Reina (7): Mur. Només el penal convertit per Juan Villar impedí que el porter malagueny tornés a tenir la porta a zero. Se’l notà una mica nerviós en algunes estirades on va necessitar dos temps per controlar l’esfèrica.

Daisuke Suzuki (7): Ofensiu. Es va mostrar contundent i atent en accions defensives. Va mostrar la seva versió més ofensiva des que va arribar a Can Nàstic. Una acció seva va permetre el primer gol grana.

Iago Bouzón (8): Contundent. El jugador gallec va quallar el seu millor partit vestint la samarreta grana. Molts ja el miren diferent des d’aquest partit. Atent i inusualment ràpid, va ser tota una garantia al darrere

Bruno Perone (7): Golejador. La seva alçada dóna seguretat a pilota aturada, tant en atac com en defensa. Va anotar el seu segon gol amb la samarreta del Club Gimnàstic.

José María Angresola “Mossa” (6): Irrellevant. Que ningú ho malinterpreti: ahir Mossa va ratllar a un nivell inferior que la resta dels seus companys a la línia defensiva. Tot i així, va jugar un partit correcte davant un decepcionant atac pucelà.

Xavi Molina (5): Impetuós. És tot cor i garra, però potser massa. Ha de mesurar les seves accions. Aquest any el Nàstic està tenint problemes amb algunes decisions seves. Un error seu en la marca va suposar el gol local.

Sergio Tejera (6): Pulmó. Ell és la connexió entre l’atac i la defensa grana. De les seves botes es basa la fluidesa del joc tarragoní. El seu sacrifici en tasques defensives és d’admirar.

Lévy Madinda (6): Multiús. Li és igual defensar que atacar. El jugador gabonès és versátil i rendeix en qualsevol posició del migcamp tarragoní. El joc directe de Juan Merino li impedeix  tenir més temps l’esfèrica als peus.

Juan Delgado (6): Invisible. Té fusta de futur jugador important. Tot i així, desconnecta massa sovint del joc dels seus companys. Es mostra un tant individualista en certes conduccions.

Stéphane Emaná (7): Incisiu. Segurament no té la qualitat individual per jugar a segona divisió. Malgrat aquest handicap es buida al camp. La seva pressió a la defensa contrària és imprescindible si es vol recuperar aviat la pilota. Amb dies com el de dissabte el petit dels Emaná té futur a la primera plantilla grana.

Manu Barreiro (8): Franctirador. El jugador gallec està en ratxa i els seus companys ho saben. La seva qualitat en el joc aeri fa vàlid el sistema de joc directe de Juan Merino. Va portar de corcoll la defensa local barallant-se amb pràcticament tothom. Marcà el segon gol grana després d’una gran acció individual i una millor definició.

Wilfried Zahibo (5): Lent. Té cos però a voltes no el sap utilitzar. Crea inseguretat al seu voltant. Li costa associar-se amb els seus companys migcampistes, en part per la falta de qualitat tècnica que té. La manca de minuts jugats aquesta temporada tenen part de culpa.

Cristian Lobato (6): Insípid. Aquest cop va sortir des de la banqueta substituint al japonés Suzuki. No va aportar pràcticament res en atac. Això sí, en defensa va estar més atent que mai, sent conscient del que es jugava l’equip.

Ferran Giner (5): Accelerat. Va sortir a les acaballes del partit per ajudar Mossa a defensar el carril dret atacant del Real Valladolid. Li manca serenor en el seu joc i calma a l’hora de conduir recuperacions.

Juan Merino (5): Jardiner. Té una flor i ho sap. No encertà en els canvis, però és igual. La fortuna li va somriure davant una de les pitjors versions mostrades aquesta temporada del Real Valladolid.

Comentaris

wpDiscuz