COMPARTIR
Un decebut Isaac Becerra lamenta un dels gols visitants. | FOTO: laliga.es

El Gimnàstic de Tarragona saltava a la gespa de l’Estadi José Zorrilla amb la clara intenció d’esborrar de la ment dels aficionats granes la pobra imatge mostrada en el darrer encontre davant l’Elche. Una altra derrota complicaria la vida als homes de Juan Merino, que es podien veure de nou abocats a les zones de descens.

El rival, però, no era propici pels interessos tarragonins. El Real Valladolid, equip fet per pujar a Primera Divisió, posaria les coses molt complicades al Club Gimnàstic. Les baixes d’última hora ha permès que els homes menys habituals en les darreres setmanes entressin a la llista de divuit convocats facilitada divendres pel club.

L’onze de Juan Merino no era exempt de sorpreses. El nom d’Achille Emaná figurava amb els jugadors suplents, entrant al seu lloc un enratxat Manu Barreiro.
Cristian Lobato, habitual en els darrers partits al carril dret, quedava relegat a la banqueta.

Juan Merino apostà per canviar a defensa de quatre, ubicant Daisuke Suzuki al lateral dret amb Iago Bouzón i Bruno Perone com a centrals. Així doncs, el tècnic gadità renunciava a un dels centrals i col·locar de nou a Mossa al lateral esquerre. Xavi Molina ocuparia el pivot defensiu en les fases ofensives del joc, però un cop el Nàstic perdia la pilota, ràpidament es col·locava com un central més. Lévy Madinda i Sergio Tejera s’encarregarien de moure l’equip al centre del camp, mentre que Juan Delgado, l’abans esmentat Manu Barreiro i Stéphane Emaná ocuparien l’atac tarragoní. Aquest plantejament serviria per oferir una versió més compacta del conjunt grana i reduir els espais als jugadors verticals del Real Valladolid.

Durant el primer temps de joc el partit es definiria per les contínues imprecisions en les passades en curt d’ambdós equips. El Nàstic es mostrava superior a la contra, i a través del desgast físic en la pressió d’Stéphane Emaná donaria una clara sensació de perill constant vers la porteria defensada per Isaac Becerra. L’entrada de Manu Barreiro a l’onze inicial facilitaria i molt el joc directe dels tarragonins, ja que la seva alçada portava de corcoll als centrals del Real Valladolid.

Una recuperació a la zona de tres quarts d’un Daisuke Suzuki més ofensiu que mai acabaria en una magistral falta servida per Sergio Tejera i rematada per Bruno Perone després d’un error en la sortida d’Isaac Becerra.

A les acaballes del primer temps el conjunt de pucela disposaria d’un parell d’ocasions que només la sort i un gran Manolo Reina evitarien l’empat local.

Bruno Perone instants abans de marcar el primer gol grana. | FOTO: laliga.es

La segona meitat arrancava amb un canvi visitant. Juan Delgado marxava al vestidor deixant el seu lloc al francès Wilfried Zahibo.

Pocs minuts més tard Cristian Lobato entrava al terreny de joc per Daisuke Suzuki, un canvi que feia tornar al Nàstic a l’habitual sistema de Merino amb cinc centrals.

La segona part fou un monòleg d’un Real Valladolid que va veure com als nou minuts de la represa Xavi Molina cometia un innocent penal sobre Juan Villar en una acció aèria. Penal que el mateix Villar s’encarregaria de transformar, fent inútil l’estirada de Manolo Reina.

Els minuts passaven i el partit tenia un clar dominador en l’equip local. El Nàstic feia un pas enrere. Madinda tingué just abans del posterior gol visitant l’acció més clara dels tarragonins en la segona meitat, enviant fora una clara rematada a l’interior de l’àrea.

Un minut després, un nou error dels pucelans a la sortida d’una pilota jugada des de la defensa permeté a Manu Barreiro endur-se la pilota i, amb una suau vaselina, superar el porter Becerra.

El partit acabà amb un Real Valladolid tinguent novament dues clares ocasions per empatar un partit. Aquest cop però, la fortuna somrigué als granes, que veuen com l’objectiu de la permanència és cada vegada més a prop

Fitxa tècnica:

Valladolid: Becerra, Moyano, Guitián, Álex Pérez, Rafa, Ángel, Leao, Míchel, Jordán, Juan Villar i Jose.

Nàstic: Reina, Bouzón, Suzuki, Bruno Perone, Molina, Mossa, Madinda, Tejera, S. Emaná, Juan Delgado i Manu Barreiro.

Incidències: Partit corresponent a la jornada número 31 del campionat de La Liga 123 disputat a l’estadi “Nuevo Estadio José Zorrilla” davant 7.289 espectadors.

Valladolid
1
Nàstic
2
37'
Bruno Perone
44'
Suzuki
45'
Drazic (Álex Pérez)
45'
Zahibo (Delgado)
49'
Lobato (Suzuki)
52'
Xavi Molina
53'
Juan Villar
72'
Raúl de Tomás (Rafa)
73'
Manu Barreiro
79'
Lichnovsky (André Leão)
81'
Lichnovsky
82'
Ferran Giner (Madinda)
91'
Reina
92'
Lobato

Comentaris

Ordenar:   + nous | + antics | + votats

vamos nastic ahora a ganar al almeria¡¡¡¡

Després de marcar no podríem intentar controlar una mica el partit? És que dóna la impressió que busquem fer el gol i un cop el tenim cedim el domini al rival i ens tanquem darrere a veure-les venir. No sé si realment aquestes són les directrius de Merino (suposo que no), però en qualsevol cas, crec que tenim jugadors al mig del camp com per poder fer durar més la possessió, encara que sigui en la zona tranquila del terreny de joc. Crec que hi ha haguts partits en què hem sigut capàços de fer-ho.

efectivament jo penso igual, de totes maneres de moment els plantejaments li estan sortint bé…pero si, es una mica bluff tancarse darrere quan tens jugadors x buscar algo mes

wpDiscuz