COMPARTIR

Com no pot ser d’altra manera, un servidor va fer una d’aquelles quinieles que tant ens agrada fer a principis de temporada per intentar endevinar quins equips pujaran a Primera Divisió i quins baixaran als inferns de la Segona B.

Sense pensar-ho dos cops em vaig jugar un sopar a que el Real Valladolid seria un dels equips que aconseguiria l’ascens de forma directa.
Sembla evident que això ja no succeirà i que hauré de rascar-me la butxaca mentre escolto allò de “te lo dije”, però sincerament, qui em pot culpar per pensar que els vallisoletans eren un dels més ferms candidats per assolir la fita de tornar a la lliga de les estrelles després de veure com firmaven a Paco Herrera per a la banqueta, un entrenador que recentment ja va aconseguir portar a la glòria al Celta de Vigo i a la UD Las Palmas, i com donaven forma a una de les millors plantilles de la categoria amb jugadors de la talla d’Álex López (Celta de Vigo), Míchel Herrero (Real Oviedo), Sergio Marcos (Villarreal), Raúl de Tomás (Real Madrid) o Jaime Mata (Girona).

A Pucela van ajuntar els millors ingredients possibles per estar lluitant a la part alta de la classificació i, malgrat no haver aconseguit la regularitat necessària per optar a les dues primeres posicions, es troben molt a prop d’uns play-off que s’hauran de guanyar en les dotze jornades de lliga que resten per a la conclusió de la fase regular. Com poden comprovar, per qualitat no serà.

En busca de fortificar el José Zorilla

Si el Valladolid vol acabar entre els sis primers classificats és imperatiu que com a local es torni a mostrar com un equip indomable que sigui incapaç de deixar sumar a tot aquell equip que visiti el seu estadi, tal i com va aconseguir durant un bon tram de la temporada (entre la 9ª i la 23ª jornada), just després de perdre de manera consecutiva contra l’UCAM Murcia i la SD Huesca, amb dos empats i cinc victòries, les tres últimes de forma consecutiva contra el Mirandés (5-0), el Reus Deportiu (1-0) i el Rayo Vallecano (2-1).

Amb aquesta dinàmica tot semblava anar sobre rodes per intentar consolidar-se a les places de promoció, però els següents resultats, sobretot els del José Zorrilla, els han fet perdre aquest privilegi.
Els de Paco Herrera no han sigut capaços de guanyar a dos rivals directes com el Tenerife (0-0) i el Lugo (1-1) i, a més, han caigut golejats davant el líder Levante (0-4).
Per sort per a ells, la darrera victòria a l’Estadio de Santo Domingo els brinda l’oportunitat de recuperar el crèdit perdut davant la seva afició amb la visita del Club Gimnàstic.

L’entrenador extremeny té bastant clar que el problema que està impedint als seus homes donar el salt definitiu és “que no sap competir. La situació actual és una suma de petites coses, però estan dins del terreny de joc. No veig un problema físic, sí que veig un problema d’intensitat i de pressionar cap amunt.”

El tècnic va anar més enllà i va reconèixer que “el nostre problema és que solament fem 45 minuts molt bons. Després de molts anàlisis, crec que es tracta d’una situació tàctica, de posicionament, d’ordre. Començem a trencar-nos perquè fem coses que no corresponen. Hi ha jugadors que prenen decisions del tipus ‘vull anar cap amunt’ i ho fan en solitari. O anem tots o no anem, sinó l’equip es trenca”. Les cartes estan sobre la taula, si bé la victòria contra l’Alcorcón ha pogut fer variar la seva percepció i qui sap si la dinàmica de l’equip.

José Arnáiz, la revelació de la temporada

Feia molt de temps que la parròquia blanc-i-violeta no gaudia de la irrupció d’un jugador del planter en el primer equip, i enguany ho està podent fer gràcies a la confiança que Paco Herrera ha dipositat en el menut davanter José Arnáiz (21 anys), que la passada campanya formava part del conjunt filial que competeix a la Segona Divisió B i que en el present curs ja ha disputat 25 partits -23 d’ells com a titular- a la categoria de plata.

Les seves característiques són les de un jugador ràpid, amb talent i amb gol que pot jugar tant a la mitja punta com en la posició del ‘9’ segons el context del partit i les necessitats del seu equip. L’atacant nascut a Talavera de la Reina ha marcat 8 gols i ha donat 4 assistències, la qual cosa l’ha portat a contribuir directament en 24 dels 42 punts que suma el Real Valladolid a la classificació.

El jove talent sorgit de la pedrera, però, no és l’únic element que està sostenint al quadre de Pucela en la seva travessa per arribar als play-off. Míchel Herrero és, amb 4 gols i 6 assistències, el jugador que marca la diferència en un mig del camp en el que André Leao i Álex López són els actors protagonistes amb la contribució constant de Joan Jordan i Sergio Marcos.

El valencià és el nexe d’unió entre la sala de màquines i la davantera, i això facilita la feina dels homes més avançats com Juan Villar (7 gols), Raúl de Tomás (8 gols) i un Jaime Mata (4 gols) que no està rendint al nivell que s’esperava després dels seus bons números amb el Girona, però que sempre suposa una amenaça en el joc directe.

Onze tipus del Real Valladolid. | Nastic.cat

Foto: laliga.es

Comentaris

wpDiscuz