Quan el Club Gimnàstic de Tarragona anunciava el passat 28 de desembre el fitxatge de Juan Merino com a nou entrenador grana, molts ja preveien un canvi majúscul en el si de l’entitat tarragonina. No només significava deixar enrere una de les millors etapes a nivell esportiu del club, sinó intentar madurar i créixer sense l’ombra sovint protectora de Vicente Moreno. De vegades els camins es separen, ens porten a nous llocs i qui sap, en certes ocasions es tornen a unir. Incertesa capritxosa del destí.

La marxa de Vicente Moreno va agafar desprevingut a tothom. Ara només calia dir adéu i gràcies i esperar que el nou entrenador portés una nova dinàmica per a una plantilla necessitada i perduda al fons de la classificació.

Recuperar l’humilitat, el sacrifici i l’esforç van ser les senyes d’identitat d’un Juan Merino que en la primera roda de premsa ja deixà entreveure un canvi de sistema tàctic que es convertiria dos mesos més tard en el principal blanc de les crítiques al tècnic gadità.

La pissarra tàctica del Gimnàstic de Tarragona ha passat d’un clar 4-2-3-1 al 5-3-2 (o 3-5-2 en fases d’atac) actual. La feblesa mostrada a pilotada aturada per una línia defensiva que la temporada anterior es mostrava contundent ha propiciat la introducció d’un tercer central en aquest nou dibuix tàctic grana.

Per entendre aquesta nova línia de tres centrals ens hem de remuntar a principis dels anys 20 del segle passat. Fou Herbert Chapman entrenador de l’Arsenal anglès qui instaurà el sistema de tres centrals en un 3-2-2-3 dissenyat per a neutralitzar el poder ofensiu de l’època i per adaptar-se a la nova normativa del fora de joc, posada en marxa l’any 1925, que baixava de tres a dos contraris per a que l’atacant no estigués en posició antireglamentària. Poc a poc aquest dibuix tàctic anà canviant i caient en desús amb vàries excepcions al llarg de la història, destacant el Milan de Nero Rocco, l’Inter de Milà d’Helenio Herrera i més actualment la Juventus d’Antonio Conte i el Bayern de Múnich de Pep Guardiola.

Herbert Chapman en la seva etapa com a entrenador gunner. | FOTO: arsenal.com

Aquest sistema però, no ha acabat d’encaixar entre la parròquia grana. Els nastiquers s’han acostumat a assaborir receptes de bon futbol al Nou Estadi. No volen fast food, encara que porti victòries i punts a la classificació.

Les crítiques no obstant, no semblen haver minvat els ànims ni canviat la mentalitat de Juan Merino: resultadisme davant l’espectacle, fins i tot deixant a la grada jugadors talentosos i desequilibrants com Jean Luc Assoubre, Juan Muñiz o el mismíssim Ikechukwu Uche.

Però més enllà de les crítiques a la figura de l’entrenador grana, els dards enverinats de la premsa i de gran part de la grada han anat dirigits a un jugador en concret: Cristian Lobato.

El jugador, de 28 anys i nat a Esparraguera, té una clara vocació atacant. Dotat d’una gran tècnica ens hem acostumat a veure’l fent eslàloms desempallegant-se d’adversaris amb certa facilitat. Però l’arribada de Merino ha suposat un canvi dràstic en les seves funcions sobre el terreny de joc. Actualment ha de guardar més l’esquena, estar més atent a les accions del rival que no pas de les pròpies, ja que si hem de posar una pega al sistema del tècnic del Nàstic és que sense el desplegament físic i tàctic del carriler, els laterals del camp queden a mercè de cavalcades contràries.

Cristian Lobato durant l’encontre disputat davant el Sevilla Atlético. | FOTO: laliga.es

Ensopegades com la del matx davant l’Elche poden passar. Som humans i només errant aprendrem. Per aquest motiu Juan Merino ha de fer gala de la humilitat, sacrifici i esforç que tant va pregonar el dia de la seva presentació. Admetre l’error en la plasmació d’una idea i rectificar-la és ser honest, però sobretot valent. Potser s’ha equivocat en la tria de jugadors. O potser no. Només el temps ho dirà.

Així doncs, si d’alguna cosa pot estar segur el lector, és que si volem veure continuar veient la lliga de futbol professional a Tarragona és imprescindible que la conjunció Chapman-Merino-Lobato, qualli més d’hora que tard.

Comentaris

wpDiscuz