LElche és el típic equip que quan el veus jugar t’entra directament pels ulls, tant per proposta futbolística del seu entrenador com pel nivell qualitatiu d’alguns dels seus jugadors. Més enllà dels seus resultats i de la falta de regularitat que està mostrant al llarg del curs, el gran mèrit del conjunt valencià és el de voler ser protagonista i el d’intentar practicar un futbol vistós i atractiu que el faci ser reconegut en tot l’àmbit estatal. Les idees d’Alberto Toril han calat poc a poc en el vestuari del Martínez Valero i tot fa pensar que si aconsegueix assolir la permanència, la propera temporada podrà fer evolucionar a l’equip  a una versió molt més sòlida que li permeti competir amb els millors equips de la categoria.

La contractació del tècnic cordovès es justifica amb l’idea que té la direcció esportiva de construir un projecte de futur que a la llarga, quan l’economia de l’entitat ho permeti, pugui estar sostingut per futbolistes que siguin 100% propietat del club. Mentre les arques es sanegen, José Luis “Chuti” Molina ha d’intentar completar la plantilla amb jugadors que arribin a cost zero o que arribin cedits per part dels clubs de Primera, que gràcies a aquesta filosofia valoren la ciutat de les palmeres com un destí força interessant on enviar a foguejar-se a les seves promeses. Per reforçar aquesta aposta, el club alacantí necessitava una persona acostumada a modelar a joves talents i qui millor que un entrenador com Alberto Toril per dur a terme aquesta tasca. Els seus anys a La Fábrica de Valdebebas l’avalen.

Falta d’equilibri en el joc i en els resultats

De la mateixa manera que alabem la proposta futbolística de l’Elche, també hem mencionar els problemes que això li provoca en la majoria dels seus compromisos. El fet de voler ser protagonista i atrevit propicia que els seus rivals penalitzin moltíssim les pèrdues de pilota en la fase d’elaboració del joc. No en va, tot i les bones intencions per desenvolupar una proposta diferent a les que estem acostumats a veure a la divisió de plata, l’equip d’Alberto Toril no és capaç de treure el màxim profit al que genera en atac per la gran quantitat de gols que encaixa amb un total de 39, dos més dels que ha marcat en les vint-i-nou jornades de competició que portem disputades. Per aspirar a cotes majors és necessita un equilibri que ara mateix brilla per la seva absència al Martínez Valero.

Dues dades que expliquen la irregularitat del quadre il·licità és que solament ha deixat la seva porteria a cero en cinc ocasions i en conseqüència no ha sigut capaç de sumar dues victòries consecutives en tot el que portem de temporada. Així és impossible poder optar a les posicions de play-off. De fet, aquesta circumstància l’ha portat a situar-se més a prop de les places de descens (+6) que de les de promoció (-8) i una derrota a Tarragona, a on arriba després de sumar 5 dels últims 15 punts en joc, només faria que agreujar encara més la seva situació classificatòria.

El veterà Nino segueix sumant

Si no fos perquè el coneixem des de fa molts anys, els números que està firmant el davanter de 36 primaveres no farien més que sorprendre’ns i deixar-nos amb la boca oberta. El valencià està apurant els seus últims cartutxos com a futbolista professional i si continua amb aquest ritme el seguirem gaudint durant algunes temporades més. El retorn a l’Elche, el club on va iniciar la seva carrera i on va jugar durant nou campanyes consecutives (1997/2006), l’ha atorgat una segona joventut que l’ha permès jugar fins a dia d’avui un total de 2.098 minuts repartits en 27 partits dels quals 23 ha jugat com a titular completant els 90’ en disset ocasions. Això ha permès a l’ex d’Osasuna ser el màxim golejador del quadre il·licità amb 12 gols, 10 al campionat domèstic i 2 a la Copa del Rei.

El relleu principal de Nino és Guillermo Fernández, que a més de ser el suplent del ‘9’ titular també compleix amb la funció de ser el segon millor artiller de l’Elche amb 5 gols i 5 assistències. Amb la projecció i el gran referent que té dins del vestuari, cal esperar que es converteixi en un dels atacants amb més categoria del futbol de plata. Els encarregats de nodrir de pilotes als dos davanters referència són Pedro Sánchez i Pablo Hervías –cedit per la Real Sociedad– amb 4 i 6 passades de gol respectivament. En l’equip d’Alberto Toril també destaquen altres joves valors com Álex Fernández, format a la pedrera del Real Madrid, Borja Valle i Fabián Ruiz, que estan cedits pel Deportivo i pel Real Betis respectivament.

Onze tipus de l’Elche CF.

Foto: laliga.es

 

Comentaris

wpDiscuz