Luis Ramis en la seva presentació com a nou entrenador de la UD Almería.

La Liga123 guanya un tarragoní més. Luis Miguel Ramis Monfort (25 de juliol del 1970) ha sigut designat com a nou entrenador de la UD Almería pel que resta de temporada amb l’objectiu únic de salvar la categoria després que la direcció esportiva del club fulminés el contracte de Fernando Soriano, que portava liderant la banqueta del conjunt andalús des del tram final de la passada campanya. Després d’aconseguir una permanència gairebé impossible, s’esperava que el preparador aragonès pogués portar a l’equip a lluitar per un lloc als play-off però al final no ha sigut capaç de revertir la pèssima dinàmica amb la que va arrancar el curs i que finalment ha provocat la seva destitució. El seu relleu tindrà tretze jornades per intentar treure al quadre almerienc de les places de descens i assolir una salvació que a dia d’avui està a quatre punts de distància.

Per Luis Ramis aquesta serà la seva primera experiència en una banqueta de la Lliga de Futbol Professional després d’haver passat per La Fábrica i dirigir als principals equips de la categoria Cadet i Juvenil i al Real Madrid Castilla, amb el que la passada temporada es va proclamar campió del GII de la Segona Divisió B tot i que va caure en l’eliminatòria de campions contra l’UCAM Murcia i posteriorment en la segona ronda dels play-off davant el Lleida Esportiu. Per tant, el director esportiu de l’Almería Raúl Lozano, que també acaba d’aterrar a l’Estadio de los Juegos del Mediterráneo després de la destitució d’Andrés Fernández, ha apostat per un entrenador amb escassa experiència però que afronta el repte amb les mateixes ganes que aquell que enceta una nova feina, amb optimisme i il·lusió.

Com a jugador, Ramis es va formar a la pedrera del Nàstic abans de fitxar pel Real Madrid, amb el que jugaria tant en el filial com en el primer equip i amb el que conquistaria una Copa del Rei (1992) i una Supercopa d’Espanya (1993). En la següent campanya, el conjunt madrileny va utilitzar al futbolista tarragoní per pagar al CD Tenerife part del fitxatge de Fernando Redondo, la qual cosa el va permetre formar part del millor equip tinerfeny de la història, aquell que va aconseguir finalitzar cinquè i classificar-se per a la Copa de la UEFA (1996). El Madrid però, el va repescar per abaratir el traspàs de Davor Suker i va acabar jugant a les files del Sevilla per després vestir les samarretes del Deportivo de la Coruña i del Racing de Santander, al que va arribar cedit pel quadre gallec. Un cop va expirar el seu contracte amb l’equip blanc-i-blau, amb el que es va coronar campió de Lliga (2000), va tornar a Tarragona per intentar assolir la permanència però el Nàstic va acabar descendint tal i com una temporada després faria el Racing de Ferrol, el seu últim equip al futbol professional.

Foto: ideal.es/almeria/

Comentaris

wpDiscuz